diumenge, 19 / juliol / 2009
El bisbe de Terrassa celebra els vint- i- cinc anys de sacerdot
El diumenge dia 19 de juliol Mons. Josep Àngel Saiz Meneses va presidir la missa a les 8 del vespre a la Catedral de Terrassa en la celebració diocesana dels vint- i- cinc anys de la seva ordenació sacerdotal. Mons. Saiz Meneses va rebre la ordenació sacerdotal el 15 de juliol de 1984 a la Catedral de Toledo.
Estigué acompanyat per l’Emm. i Rvdm. Sr. Ricard M. Cardenal Carles, arquebisbe emèrit de Barcelona, l’Excm. i Rvdm. Sr. Jaume Traserra, bisbe de Solsona, l’Excm. i Rvdm. Sr. Francesc Pardo, Bisbe de Girona, l’Excm. i Rvdm. Sr. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona en representació del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Mn. Salvador Cristau, Vicari General, Mn. Fidel Catalán, Secretari General i Canceller, Mn. Sergi Gordo, secretari de la Província Eclesiàstica, Mn. Joan Pere Pulido en representació del Sr. Bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Mn. Ignasi Navarri en representació del Sr. Bisbe d’Urgell, Mn. Antoni Pujals, Vicari territorial de la Prelatura de la Santa Creu i de l’Opus Dei, i prop de 50 capellans i diaques de la diòcesi. El temple s’omplí de gom a gom de feligresos vinguts de tots els indrets de la geografia diocesana. En un lloc destacat es trobaven els germans, nebots i familiars del propi Sr.Bisbe. Els cants de la celebració foren acompanyats per la Capella de Música de la Catedral, i tant en les pregàries com en la processó de les ofrenes hi hagué una significativa representació de tota la diòcesi tant dels arxiprestats i parròquies com de moviments i realitats diocesanes.
En la homilia el Sr. Bisbe recordà l’itinerari de la seva formació sacerdotal, que va tenir lloc des de la vivència en la pròpia família fins al Seminari Menor de Barcelona i el Seminari Major de Toledo. Hi remarcà alguns dels elements essencials en aquesta formació: “L’obediència no és quelcom extern sobreafegit al sacerdot sinó que deriva de la seva realitat més profunda, del seu ésser sacerdotal, de la seva configuració amb Crist, que «es féu obedient fins a acceptar la mort, i una mort de creu» (Flp 2, 8). Una obediència viscuda sense autoritarismes ni demagògies, viscuda com a lliurament al servei de Déu i dels germans. Obeir és superar la temptació de l’egocentrisme, centrant la vida en Crist i els germans, cercant sempre la voluntat de Déu i donant la vida per les ovelles que són encomanades.
Per entendre el do del celibat hem de posar la mirada en Crist cèlibe, que va romandre tota la vida en l’estat de virginitat, de dedicació total al servei de Déu i dels homes, amb un amor absolut, que omple tota la vida, que ocupa tot el cor. Quan el Senyor crida al sacerdoci, crida a viure en unió amb Ell i de la manera més semblant possible al seu estil de vida. Per això el celibat comporta una entrega total al Senyor, també des del punt de vista afectiu que suposa una nova relació personal amb Crist, que transforma el cor del sacerdot.
La pobresa és un do de Déu, que només podem entendre i viure des de la contemplació de nostre Senyor que es fa pobre perquè vol revelar la seva dependència absoluta del Pare. Cal viure amb radicalitat aquesta confiança en el Senyor, aquesta dependència de Déu: la pobresa per amor a Crist pobre i per conformar-se més a Ell; seguint l’estil de vida que el Mestre va elegir; la pobresa per amor als germans més pobres, fins i tot per prescindir d’allò que és propi i compartir-lo amb ells; la pobresa per facilitar la humilitat i créixer en llibertat espiritual.”
Acabà les seves paraules agraint a Déu i a les persones el seu ajut i acompanyament: “Avui vull donar gràcies a Déu, Pare Fill i Esperit Sant pel seu amor. En aquests 25 anys de ministeri sacerdotal en llocs tan diferents, en circumstàncies tan diverses, amb la col·laboració de persones tan variades, he experimentat sempre com el Senyor ha omplert la meva existència fins al punt de poder dir com el salmista que «no em manca res», que en Ell he trobat sempre la meva força i el meu descans. Que he experimentat el seu guiatge, el seu consol, com m’asserenava i em confortava en els moments de dificultat. He experimentat com la seva bondat i amor m’han acompanyat en tot moment.”
Per desig del Sr. Bisbe la col·lecta de la missa ha anat tota destinada a Càritas diocesana de Terrassa per ajudar a fer front a les necessitats en aquest context de profunda crisi. Aquest ha estat l’obsequi que el bisbe ha demanat a tota la diòcesi.
Després de la solemne celebració va tenir lloc la celebració popular en les instal·lacions del col·legi de les RR. Carmelites de la Caritat Vedrunes. La Coral Iubilo de la parròquia de la Santíssima Trinitat de Sabadell interpretà diverses peces musicals d’espirituals negres. Seguidament es feu ofrena simbòlica al Sr. Bisbe de la nova revista digital diocesana que es posarà en marxa durant el mes de setembre, ofrena acompanyada d’un “power point” que recollia els moments més significatius de la trajectòria del bisbe diocesà. Finalment Mn. Salvador Cristau feu la felicitació oficial de tota la diòcesi al Sr. Bisbe, el qual correspongué amb unes emotives paraules. El refrigeri posterior serví perquè tots els assistents poguessin felicitar personalment el Sr. Bisbe.