Les primeres setmanes de novembre vaig recordar algunes pàgines del teòleg Romano Guardini sobre Jesucrist que em varen impressionar en la meva joventut. No les vaig citar per evocar records personals, sinó per parlar del Senyor. Avui acabem un any cristià en què, un cop més, hem acompanyat Jesucrist des de l’esperança de l’Advent –a les portes del qual ja som novament- fins a la consumació de la Història, quan porti el món a la seva plenitud i ho posi tot en mans del Pare.
En la festa de Jesucrist Rei de l’univers, potser pel contrast entre aquest títol i la vida de Jesús, voldria recordar una pàgina impressionant de Guardini en la seva obra Jesucrist. Es un petit llibre editat entre nosaltres l’any 1960, que recull tretze meditacions pronunciades durant els oficis sagrats a la Universitat de Berlín durant els anys 1930 i 1931.
La seva preocupació és obrir els ulls al lector davant de “la immensa riquesa que conté l’existència de Jesús”. Un dels capítols del llibre porta aquest títol concís: “El fracàs”. Les seves reflexions tenen el to immediat, la forma breu i directa de la paraula parlada. “Ens hem preguntat per la forma de l’existència de Jesús –diu- i ens ha semblat de trobar-la en el fet que ‘estigué de pas’ en aquesta vida. Jesús va ser en el món, entrà en tot el que constitueix el món, es lliurà a l’existència humana en tot el que aquesta té de més profund i de més extern. Es va fer realment un de nosaltres, ‘semblant en tot als seus germans, excepte en el pecat’. Però com ho va ser, la figura de la seva existència en el món dels homes fou la d’estar de pas, la d’estar en trànsit. I si ens hi endinsem, sentim la sublim sorpresa que des d’aquí ens parla. Plantegem novament la mateixa pregunta, ara sota aquesta forma: com es va acomplir la seva acció, la seva lluita i la seva creativitat? La resposta és: en forma de fracàs.”
Romano Guardini se centra en la contemplació del diàleg entre Jesús i Pilat que llegim a l’evangeli d’avui i en la famosa pregunta: “Ets tu el rei dels jueus?” I en aquesta altra pregunta despectiva del governador romà: ‘Es que potser jo sóc jueu?’ Jesús no assolí l’èxit ni amb els jueus ni amb els pagans, ni amb les autoritats ni amb el poble. “No tinguem por de dir-ho –diu el teòleg-, en realitat fracassà totalment”. “La imatge de la vida de Jesús és el fracàs, el fet de sucumbir. Humanament parlant, mai una gran personalitat no fracassà tant com ell, plena de la glòria de Déu, plena de tot el poder de la salvació. Cal que ens obrim a aquest fet; altrament, la figura i la vida del Senyor queda reduïda a quelcom minúscul i idíl•lic. Es perd tota la seva immensa grandesa.”
No obstant això, es tracta d’un fracàs aparent, es tracta de morir per ressuscitar, de donar la vida per la salvació de tots. Si el gra de blat no cau a terra i mor, roman sol, però si mor, dóna un fruit abundós. Aquí rau el misteri de la vida cristiana, que passa pel dolor i, en fracassar terrenalment, produeix una abundància divina.
Aquesta és la forma en què Crist regna, donant la vida a la creu per la salvació de tots, donant testimoniatge de la Veritat. Aquest és el rei que volem seguir i servir els cristians.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa