Introducció
Celebrem un any més la Missa Crismal a la nostra Santa Església Catedral. Avui es fan realitat una vegada més les paraules del profeta Isaïes sobre Jesús que hem escoltat en les lectures. En aquesta celebració consagrem el sant crisma i beneïm els sants olis. Amb el sant crisma ungirem al llarg de l’any els nous batejats, segellarem els confirmands i ungirem les mans dels nous preveres. Amb l’oli dels catecúmens prepararem aquells que han de rebre el baptisme. Amb l’oli dels malalts, els hi procurarem l’alleujament en la seva debilitat.
Avui també renovarem les promeses que vam fer el dia de la nostra ordenació sacerdotal. El poble fidel que ens acompanya serà testimoni que assumim amb goig el do i el compromís de seguir el Senyor, de ser fidels a la seva crida, perquè recordem el dia de l’ordenació sacerdotal, el dia en que el Senyor ens va cridar per estar amb Ell i per enviar-nos a predicar (cf. Mc 3, 14).
Una salutació cordial als Sr. Bisbe Auxiliar, Vicaris Episcopals, Secretari General i Canceller, arxiprestes, preveres i diaques, d’una manera especial als qui celebreu els 50 i 25 anys de la vostra ordenació sacerdotal: Mn. Lluís Castells, Mn. Joan Gras, Mn. Jaume Rovira, Mn. Esteve Sanz, el P. Antoni Maria Sánchez Bosch, el P. Josep Solé, que fan 50 anys; i Mn. Antoni Deulofeu, que fa 25. També una salutació especial als seminaristes, als membres de la Vida Consagrada i a totes les germanes i germans presents.
1. L’Esperit del Senyor m’ha ungit i m’ha enviat.
Avui escoltem amb especial intensitat les paraules pronunciades pel Senyor a la sinagoga de Natzaret. Jesús llegeix en el llibre del profeta Isaïes les paraules de l’anunci messiànic: "L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, ja que ell m’ha ungit per portar la bona nova als desvalguts, m’ha enviat per anunciar als captius la llibertat, i als cecs el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l’any de gràcia del Senyor "(Lc 4, 18-19). En el seu significat immediat, aquestes paraules expressen la missió profètica del Senyor, en ell tenen el seu acompliment.
Les paraules del profeta Isaïes reben un significat nou en els seus llavis i presenten la seva missió: ple de l’Esperit, ungit pel Senyor, és enviat a anunciar als pobres un missatge joiós, l’alliberament als captius i dels oprimits, a retornar la vista als cecs, a predicar el temps de gràcia del Senyor. Jesús, a la sinagoga de Natzaret no comenta únicament les paraules d’Isaïes, sinó que les actualitza i la seva interpretació va més enllà de totes les expectatives que s’hi havien generat. En ell te lloc el compliment de les Escriptures; la seva paraula és ja un esdeveniment de salvació, la profecia es converteix en vida per als qui escolten i acullen el missatge: els pobres i els petits, els oprimits, els que posen la seva confiança en el Senyor.
Ara bé, Jesús demana als oients una resposta. La salvació té compliment en Ell, i és necessari acollir-la i respondre. Ell porta un missatge salvador que canviarà a cada persona i al món sencer i demana que els oients donin una resposta de conversió i de fe, de seguiment i de compromís que implicarà tota la vida.
2. Enviats a anunciar la Paraula de Déu al món
"L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, ja que ell m’ha ungit per portar la bona nova...”. Aquestes paraules s’apliquen també a la gràcia sacerdotal que hem rebut. El sacerdot està primordialment al servei de la proclamació d’aquesta Bona Nova, és ministre de la Paraula de Déu, enviat per anunciar a tothom l’Evangeli del Regne, convidant a cada persona a la fe i conduint els creients a un coneixement i comunió cada vegada més profunds del misteri de Déu. La seva missió és ensenyar, no la seva pròpia saviesa, sinó la Paraula de Déu, i convidar a tots a la conversió. Predicar la Paraula de Déu aplicant la veritat de l’Evangeli a les circumstàncies concretes de la vida de les persones.
El Sant Pare Benet XVI ens recordava en la seva exhortació apostòlica Verbum Domini que els “bisbes, preveres i diaques no poden pensar de cap manera a viure la seva vocació i missió sense un compromís decidit i renovat de santificació, que té en el contacte amb la Bíblia un dels pilars. La Paraula de Déu és indispensable per a formar el cor d’un bon pastor” (VD, n. 78). També per nodrir la vida de fe, per progressar en la vida espiritual s’ha de posar sempre en primer lloc la lectura i la meditació de la Paraula de Déu. Perquè abans de ser transmissors de la Paraula, som oients de la Paraula, a semblança de Maria, Virgo audiens i Reina dels Apòstols (cf. VD, n. 79).
El Sant Pare continua subratllant que el sacerdot ha de cultivar una gran familiaritat amb la Paraula de Déu, i que necessita apropar-se a la Paraula amb un cor dòcil i orant, perquè ella penetri a fons en els seus pensaments i sentiments i engendri dins seu una mentalitat nova: “el pensament de Crist” (1Co 2,16). D’aquesta manera, les seves paraules, les seves decisions i les seves actituds seran cada vegada més una transparència, un anunci i un testimoniatge de l’evangeli (cf. VD n. 80).
Transparència, anunci i testimoniatge. Des del Concili Vaticà II la dimensió evangelitzadora ha adquirit una gran rellevància en l’Església i ha esdevingut un tema d’actualitat incessant tant a nivell de reflexió teològica com també en els diferents plans pastorals, entre ells el nostre actual Pla Pastoral Diocesà. El Concili Provincial Tarraconense el va assenyalar com un dels seus objectius prioritaris; també es fa ressò el recent document dels bisbes de Catalunya “Al servei del nostre poble”. Els Moviments d’Acció Catòlica, els Nous Moviments i les realitats eclesials que van sorgint, aporten iniciatives i mètodes orientats a una Nova Evangelització, sense oblidar també les parròquies. La Nova Evangelització es una tasca de màxima actualitat i urgència. Recordem que darrerament el Sant Pare ha creat un Consell Pontifici per a la promoció de la Nova Evangelització.
Ara bé, anunciar l’evangeli no consisteix només en transmetre uns continguts doctrinals o relatar uns esdeveniments que afecten poc la pròpia vida i no la comprometen. Anunciar l’Evangeli és proclamar la salvació de Déu, salvació que incideix i penetra de tal manera el cor de les persones que acaba transformant la història personal i la història de la humanitat. Quan aquell que proclama aquesta Bona Nova l’experimenta abans en la seva vida, la seva paraula participa aleshores del foc de tota paraula profètica. La seva paraula està al servei de la Paraula i és transparència de la Paraula.
El testimoniatge és un concepte bíblic relacionat amb el kerigma. Jesús encarrega als apòstols predicar i donar testimoniatge (cf. Ac 10, 42). L’apòstol és cridat i enviat a donar testimoniatge de la seva vida, en especial del misteri pasqual de la mort i resurrecció del Senyor. Aquest concepte es refereix també al testimoni de vida. Pau VI destacarà la importància primordial del testimoni de vida en l’exhortació apostòlica Evangelii Nuntiandi arribant a afirmar que «la Bona Nova ha de ser proclamada, en primer lloc, mitjançant el testimoniatge» (EN, n. 21).
Això comporta una gran coherència en els petits detalls i també en les grans tasques que van configurant tota la vida, mitjançant les quals donem testimoni de Crist Salvador. Perquè els testimonis de paraula i de vida es refereixen, s’expliciten i es completen mútuament. Un i altre han de donar-se amb senzillesa, naturalitat i coherència. El testimoni de vida confirma i dóna un to d’autenticitat i credibilitat al testimoni de paraula. El testimoni de paraula aporta llum, força i rotunditat al testimoni de vida.
3. Renovar la gràcia sacerdotal
La Missa Crismal és una celebració propícia per renovar i revifar la gràcia del sacerdoci i per fer memòria de la història de la nostra vocació, tot recordant especialment la nostra ordenació sacerdotal. No estem aquí per casualitat; la nostra vocació no és la conseqüència d’un conjunt de circumstàncies que sense saber ben bé com, ens ha portat fins aquí; la nostra vida sacerdotal no és el fruit de decisions cegues o mancades de llibertat.
La vocació al ministeri sacerdotal està inscrita en un projecte que Déu té per a cada persona; és la manifestació en el temps d’un designi etern. La nostra vocació va començar per una trobada amb el Senyor, que ens va cridar a deixar-ho tot i seguir-lo, que vol que la seva crida es perllongui en una vida d’amistat amb ell i d’una missió que comprometi tota la nostra existència. La nostra vida sacerdotal no és el fruit d’un simple projecte humà. Es tracta de quelcom més gran, és un do de Déu, una iniciativa misteriosa i inefable del Senyor, que va entrar en la nostra vida, que ens va fascinar i que va propiciar que ho deixéssim tot des d’ una resposta d’entrega total i definitiva.
La història de la nostra vocació sacerdotal és la història d’un inefable diàleg entre Déu i cada un de nosaltres, entre l’amor de Déu que crida i la llibertat de l’home que respon. És el mateix model de crida i de resposta que contemplem en les escenes vocacionals al llarg de la Sagrada Escriptura i de la història de l’Església. En aquesta Historia de la Salvació, malgrat la nostra petitesa, malgrat les nostres mancances i pecats, el Senyor ens ha cridat a participar del seu sacerdoci. Que la iniciativa és seva queda ben reflectit en les paraules que diu als apòstols: «No sou vosaltres, els qui m’heu escollit. Sóc jo qui us he escollit per confiar-vos la missió d’anar per tot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre » (Jn 15, 16).
Final
El Senyor ens ha escollit i ens ha destinat a donar un fruit abundant i perdurable. La nostra acció ministerial serà eficaç si vivim la unió amb Crist, si deixem que la Paraula de Déu formi en nosaltres una nova mentalitat, un nou cor. Maria, Font de Salut, oient de la Paraula i estrella de la nova evangelització sigui mestra i guia en el nostre camí. Que així sigui.