Homilia a la Vetlla Pasqual a la Catedral el dia 11 d’abril de 2009
Introducció
“Que la llum del Crist ressuscitat gloriosament dissipi les tenebres del cor i de l’esperit”.
Estimats germans: Un any més la celebració de la Pasqua ens porta la gran notícia de la història: ¡Jesucrist ha ressuscitat! I Perquè Crist ha ressuscitat hi ha esperança per a una humanitat adolorida i enfosquida per tants mals físics i morals. Perquè Crist ha ressuscitat, hi ha vida i esperança malgrat les guerres i el terrorisme, les condicions infrahumanes en què viuen milions de persones, malgrat el materialisme i el consumisme que porten a una existència sense sentit, malgrat la crisi econòmica que actualment afecta sobretot als més pobres i febles. La victòria de Crist sobre el pecat i la mort ens propicia una vida nova, una nova esperança.
En la primera part de la nostra celebració, el Lucernari, el foc ha estat beneit. Sobre el ciri hem marcat una creu i hem gravat les lletres gregues alfa y omega y les xifres d’aquest any 2009, i hem dit: “Crist ahir i avui, principi i fi, alfa i omega. D’Ell són els temps i els segles. A Ell la glòria i el poder per tota l’eternitat”. Després hem entrat a la Catedral seguint el Ciri Pasqual encès, que representa a Jesucrist i d’ell hem rebut la llum encenent els nostres ciris.
Litúrgia de la Paraula
“Que la llum del Crist ressuscitat gloriosament dissipi les tenebres del cor i de l’esperit”. El simbolisme de la llum és un element central de la nostra celebració, que trobem reflectit també en la Litúrgia de la Paraula. El pas de les tenebres a la llum, de la nit al dia, de la mort a la vida. La llum pasqual, que tot ho il·lumina, tot ho inunda, des del llibre del Gènesi al llibre de l’Apocalipsi sota el signe de Jesucrist llum del món.
Aquesta nit la litúrgia de la Paraula és més llarga del que és habitual. Però les lectures ens han anat presentant els moments més importants i transcendentals de la Història de la Salvació. Les lectures d’avui són el moment culminant de tot el leccionari cristià juntament amb la lectura de la Passió del Divendres Sant. Tant els textos de l’Antic Testament com els del Nou estan referits a Crist. Té lloc com una mena de diàleg entre Déu que parla al seu Poble a través de les lectures, i el poble que respon a través dels salms i les oracions. Les lectures de la Vetlla ens presenten un conjunt ple de coherència i ofereixen una visió global. La millor interpretació és la que va donar el mateix Crist als deixebles d’Emaús: "tot allò escrit en la Llei de Moisès i en els profetes i salms sobre mi, havia de complir-se, i començant per Moisès i seguint pels profetes, els explicà el que es referia a ell en tota l’Escriptura (L,c 24,27).
Pas de la foscor a la llum
“Al principi Déu creà el cel i la terra. La terra era un món buit i sense cap ordre, tota la superfície de l’oceà era coberta de foscor (…) Déu digué: “Que existeixi la llum”. I la llum existí” (Gn 1,1). La paraula creadora de Déu fa sorgir la llum del no-res, i trenca la primera nit, la nit de la creació. Com diu l’apòstol Joan: "Déu és Llum, en ell no hi ha tenebra alguna" (1Jn 1, 5). Déu no ha creat la foscor, sinó la llum. I el llibre de la Saviesa, revelant clarament que l’obra de Déu té sempre una finalitat positiva, s’expressa de la següent manera: “Déu ho ha creat tot perquè existeixi: les coses creades són saludable, no contenen cap metzina que mati. La terra no és el reialme de la mort, i els justos són immortals” (Sv 1, 14-15).
Aquella primera nit de la creació endinsa les seves arrels en el misteri pasqual que, després del drama del pecat, representa la restauració i la culminació d’aquell començament primer. La Paraula divina ha cridat a l’existència totes les coses i, en Jesús, s’ha fet carn per a salvar-nos. I, si el destí del primer Adam va ser tornar a la terra de la que havia estat fet el darrer Adam, Jesucrist, ha baixat del cel per tornar a ell victoriós, primícia de la nova humanitat.
Pas de la foscor de l’esclavitud a la llum de la llibertat
Hi ha una altra nit com esdeveniment fonamental de la història d’Israel: la sortida prodigiosa d’Egipte. En el relat de la tercera lectura hem escoltat: "...el Senyor, amb un vent fortíssim de llevant que durà tota la nit, va fer retirar el mar i el deixà eixut. Les aigües es van partir, i els israelites van passar a peu eixut pel mar, mentre les aigües els feien de muralla a dreta i esquerra "(Ex 14, 21-22). El poble de Déu ha nascut d’aquest "bateig" en el Mar Roig, quan va experimentar la mà poderosa del Senyor que el rescatava de l’esclavitud per conduir-lo a la desitjada terra de la llibertat, de la justícia i de la pau.
Aquesta és la segona nit, la nit de l’èxode. La profecia del llibre de l’Èxode es compleix avui també en nosaltres, que som israelites segons l’esperit, descendents d’Abraham per la fe (cf. Rm 4, 16). Com el nou Moisès, Crist ens ha fet passar en la seva Pasqua de l’esclavatge del pecat a la llibertat dels fills de Déu. Morts amb Jesús, ressuscitats amb Ell a una vida nova, per la força de l’Esperit Sant.
Pas de la foscor de la mort a la llum de la vida
La litúrgia del foc i de la llum que hem celebrat ens situa en la pasqua còsmica, marca el pas primordial de les tenebres a la llum, l’alegria de l’univers. La processó amb el ciri recorda el camí del poble elegit guiat per la columna de núvol durant el dia i de foc durant la nit; l’entrada al temple amb el cant joiós del pregó pasqual expressa el camí de l’Església, guiada per Crist. Aquesta és la tercera nit, la nit de la resurrecció "Quina nit tan beneïda! Només ella va conèixer el moment en que Crist ha ressuscitat d’entre els morts". Així s’ha cantat en el Pregó pasqual, al començament d’aquesta Vigília solemne, mare de totes les Vigílies.
Després de la nit tràgica del Divendres Sant, quan el "poder de les tenebres" (cf. Lc 22, 53) semblava prevaldre sobre Aquell que és "la llum del món" (Jn 8, 12), després del gran silenci del dissabte Sant, en el qual Crist, acomplerta la seva missió a la terra, va trobar repòs en el misteri del Pare i va portar el seu missatge de vida als abismes de la mort. Ha arribat finalment la nit que precedeix el "tercer dia", en el qual , segons les Escriptures, el “Senyor havia de ressuscitar”, com Ell mateix havia anunciat diverses vegades als seus deixebles.
Baptisme: pas de les tenebres a la llum de la vida nova en Crist
La nit de Pasqua és el moment en el que té més sentit celebrar els sagraments de la iniciació cristiana. Després d’un camí catecumenal el signe de l’aigua vol ser l’expressió sacramental de com una persona s’incorpora a Crist en el seu pas de la mort a la vida. En aquesta nit rebran el Baptisme quatre joves aquí a la catedral –Sergi, Raúl, Florència i Andrés Felipe- i alguns més en diferents parròquies de la diòcesi.
El Baptisme és un nou naixement. Un nou inici de la vida. El fragment de la Carta als Romans, que hem escoltat, diu amb paraules misterioses que en el Baptisme hem estat "incorporats" a la mort de Crist. En el Baptisme ens lliurem a Crist; ens pren amb Ell mateix, perquè ja no visquem per a nosaltres mateixos, sinó gràcies a Ell, amb Ell i en Ell. En el Baptisme dipositem la nostra vida a les seves mans, de manera que puguem dir amb sant Pau: "Visc jo, però no sóc jo, és Crist qui viu en mi".
Estimats catecúmens que sereu batejats, aquesta és la novetat del Baptisme: la nostra vida pertany a Crist. Però precisament per això ja no estem sols ni tan sols en la mort, sinó que estem amb Aquell que viu sempre. Acompanyats per Ell, més encara, acollits per Ell en el seu amor, som alliberats del pecat, de tot mal. Ell ens abraça i ens porta, onsevulla que anem. Ell que és la Vida mateixa.
Final
En l’evangeli de Sant Joan (8,14), Jesús afirma de si mateix que és la llum del món: “Jo sóc la llum del món; el que em segueixi no caminarà en la fosca, sinó que tindrà la llum de la vida”. Posteriorment, ell mateix afirma dels deixebles: “Vosaltres sou la llum del món”. De manera semblant a com Crist és la llum del Pare, els seus deixebles som la llum de Crist.
Vosaltres sou la llum del món. Aquesta expressió conté una significació profunda i un compromís important. No diu Jesús que som “una llum”, una llum més entre moltes altres possibles, sinó que som “la llum”. Els cristians hem de viure i comportar-nos amb coherència amb aquesta realitat. Fer el camí de la vida en la llum significa viure en la veritat i el be i actuar en tota ocasió com Jesucrist mateix ho faria.
Que el Senyor ens ompli de la seva llum pasqual que transforma la vida, perquè així donem testimoni d’Ell davant dels homes, perquè tota la humanitat pugui creure en Ell, i arribi a conviure en pau i a lloar Déu, que per amor ens va cridar a la vida sense fi. Aquesta és la nit per excel·lència de la llum, de la fe, l’esperança i l’amor. I és també una nit molt especial de Maria, la Mare. Que ella ens ensenyi a viure en la plenitud de la llum i de la vida, a viure en Crist. Santa Pasqua a tots!