Homilia a la parròquia de Sant Pere de Terrassa en la Missa del Gall

Introducció

Ens trobem a l’Església parroquial de sant Pere celebrant la tradicional Missa del Gall, en un dels llocs sagrats més importants de la nostra història. Un gran tresor religiós i també artístic d’un valor excepcional, que conté un element històric de gran transcendència i significació per a nosaltres: el bisbat d’Ègara, del qual la tradició ha conservat viva la memòria des del segle V amb les actuals esglésies de Santa Maria, l’antiga catedral, Sant Pere i Sant Miquel. Moltes generacions de cristians a través dels segles han expressat i han celebrat en aquests temples la seva fe en el Déu encarnat, i han viscut i ens han transmès el missatge de l’Evangeli fins arribar a nosaltres.

Una salutació ben cordial, estimats germanes i germans, a tots vosaltres que heu vingut de diferents llocs; als preveres concelebrants, religiosos i religioses, als feligresos d’aquesta parròquia, i a tots els qui seguiu la celebració des de les vostres llars per mitjà de la Televisió de Catalunya.

Litúrgia de la Paraula

«No tingueu por: us anuncio una nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un Salvador, que és el Messies, el Senyor» (Lc 2, 10-11). Aquesta Bona Nova que els àngels van anunciar als pastors fa més de dos mil anys, i que va canviar la història, ha ressonat, amb tota la força i actualitat, avui i aquí per a nosaltres, en aquesta església parroquial de sant Pere i en centenars de milers de catedrals, esglésies, capelles, oratoris i llars familiars arreu del món, en els cinc continents. Ens unim espiritualment a tots els homes i dones de bona voluntat que avui celebren la solemnitat de Nadal i que viuen el goig del naixement del Senyor.

A la lectura de l’evangeli de sant Lluc hem escoltat que Jesús va néixer a Bet-Lèhem i que Maria, la seva mare, «l’embolcallà i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat lloc a l’hostal». Aquest és l’esdeveniment central de la història de la humanitat. Diferents pobles a l’antigor pressentien d’alguna manera l’arribada d’un salvador. El Poble d’Israel esperava conscient la vinguda del Messies anunciat pels profetes. El Poble d’Israel, que havia estat elegit perquè al seu si vingués al món el Messies, el Salvador de la humanitat.

El profeta Isaïes el va anunciar especialment. Ho hem escoltat a la primera lectura: «El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós (…) Ens ha nascut un noi, ens ha estat donat un fill que porta a l’espatlla la insígnia de príncep». Un naixement carregat de misteri. Perquè aquest nen és el «Fill Unigènit de Déu, nascut del Pare abans de tots els segles. Déu nat de Déu, Llum resplendor de la Llum, Déu veritable nascut del Déu veritable, engendrat de la mateixa naturalesa del Pare: per Ell tota cosa fou creada».  És el Fill etern de Déu, «El qual per nosaltres els homes i per la nostra salvació, davallà del cel. I, per obra de l’Esperit Sant, s’encarnà de la Verge Maria, i es feu home». Així ho confessem en el Credo.

S’ha encarnat i ha nascut per nosaltres i per la nostra salvació, per portar a terme una Nova Aliança. Per això celebrem amb joia aquesta festa, perquè com ens recordava sant Pau a la segona lectura, «s’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes». En aquesta Santa Nit de Nadal repetim nosaltres amb el cor dels àngels: «Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor». Veniu i adorem al qui ens ha alliberat de la tenebra de la mort i del pecat, a aquell qui és la nostra esperança certa.

La Bona Nova de les festes de Nadal

Quina és la Bona Nova de Nadal? Quin és el missatge de la festa de Nadal? Nadal  és pau i amor, és llum i reconciliació, és alegria i esperança. I quina és la significació més pregona del Nadal? Sens dubte, la gran notícia de l’encarnació i el naixement de Jesucrist. I que per Jesucrist som fills de Déu. Les lectures de la Sagrada Escriptura que anirem escoltant al llarg d’aquestes festes van repetint  la joiosa notícia del gran amor de Déu als homes. L’Encarnació de Crist, la Paraula i la Saviesa de Déu en una naturalesa humana, produeix la més gran revolució de la història de la humanitat, i possibilita que l’ ésser humà pugui assolir la seva dignitat més alta: Poder ser fills de Déu.

Avui contemplem especialment  l’amor de Déu. Un amor etern i infinit, un amor tan gran i tan profund, que depassa les nostres capacitats, que s’escapa a les nostres valoracions, però que podem intuir en la tendresa d’un infant que neix i que és el Fill etern de Déu que entra en el temps. L’omnipotent, que es fa feblesa i ve a nosaltres com un nen petit perquè el puguem estimar; l’infinit, que assumeix una naturalesa humana, i que podem trobar posat en una menjadora; el Déu etern que comparteix la nostra condició humana, que s’encarna en la nostra història i que ens ensenya a viure com a germans.

El poble que caminava a les fosques ha vist una gran llum ens ha dit el profeta Isaïes. A la oració col·lecta a l’inici de la missa d’avui hem demanat al Senyor poder fruir al cel del goig que porta la llum veritable, la mateixa llum veritable que omple aquesta nit de claror. I al prefaci confessarem que pel misteri del Verb fet home, una nova llum de la glòria de Déu ha il·luminat els ulls de la nostra ànima. Com podem veure, la litúrgia d’avui conté moltes referències a la llum.

La imatge de la llum està molt present a la Sagrada Escriptura. Segons el profeta Isaïes, la llum d’Israel i de totes les nacions serà el Messies. A l’evangeli de sant Joan (8, 12), Jesús afirma de si mateix que és la llum del món: “Jo sóc la llum del món; el qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida”. És aquest un misteri profund que sant Pau també recull a la segona carta als cristians de Corint (4, 6): la llum de Déu brilla en el rostre de Crist i d’ella s’irradia al cor dels apòstols, i pels apòstols a tot el món. Haurem, doncs, de caminar en la llum.

Caminar en la llum vol dir obrar d’acord amb la veritat, i si Crist és llum i veritat en  ell mateix, els deixebles som els que creient en ell, tractem de ser veritat i d’obrar segons la veritat en tota ocasió. Fa dos mil anys, en aquell poble humil de Bet-Lèhem va aparèixer la llum que el món esperava i necessitava. En aquell nadó apareix la glòria de Déu, la glòria de l’amor de Déu, la glòria de la vida nova i el bé. La llum d’aquell infant ha envoltat al llarg de la història a molts homes i dones que han projectat aquella llum, aquella pau i aquell amor.

Ser llum, deia el Sant Pare Joan XXIII en el seu radiomissatge de Nadal de 1960 equival a pensar, honrar, dir i fer la veritat, en cada circumstància que ens toqui viure, però també consisteix a no pactar ni associar-nos amb l’esterilitat de la mentida, eventual o establerta, sinó denunciar-la amb valentia perquè la llum la transformi.

«A la terra pau als homes que estima el Senyor». Entre els títols que el profeta Isaïes ha atorgat a aquest infant, l’anomena també Príncep de Pau.

Aquest és l’anunci dels àngels que va acompanyar el naixement de Jesucrist i que hem escoltat a la lectura de l’Evangeli. És un missatge d’esperança que ve de Bet- Lèhem i que ressona sempre actual: Déu estima tots els homes i dones de la terra i els crida a viure en pau, formant una gran família. Aquest amor seu, manifestat en el Fill que acaba de néixer, és el fonament de la pau. Aquest amor ha de portar a la reconciliació de cada persona amb Déu, amb ella mateixa, amb els altres i amb la creació, i d’aquesta manera es faran noves les relacions entre les persones i podran viure com a germans superant tota mena de violència, de conflicte, de guerra.

La pau és una de les aspiracions més profundes dels homes i dones del nostre temps. Déu vol que els seus fills visquin en pau. Hem de demanar a Déu una vegada i altra el do de la pau i hem de treballar en la construcció de la pau. Construir la pau des dels fonaments de la veritat, de la justícia, l’amor i de la llibertat. Construir la pau educant en la solidaritat, en la consciència de que la humanitat és una família que ha de compartir els seus béns. Construir la pau des d’una reorientació urgent i un nou replantejament de l’activitat econòmica.

Per poder construir la pau és necessari a la vegada avançar pel camí del perdó. La purificació de la memòria i l’oblit de les ofenses per tal que no s’arribi a una dinàmica de revenges continuades. L’educació per a la pau és com una assignatura contínua, com una formació permanent sobretot per els infants i joves. Esdevé un compromís per part de tots amb  una pedagogia del diàleg i de la mediació. Seguirem l’exemple del Crist, mediador entre Déu i els homes, que ha vingut al món per unir el que havia quedat dividit, que ha vingut a portar la pau i a aplegar tots els fills de Déu en la unitat.

Final

«Us anuncio una gran alegria: avui us ha nascut un Salvador, el Messies, el Senyor». Ens podem preguntar quines són les conseqüències d’aquesta Bona Nova del Nadal en la nostra vida. En primer lloc, l’alegria. Una alegria profunda perquè Déu ha entrat en la nostra història per portar la salvació, per comunicar-nos l’amor del Pare, perquè formem una família.

També l’esperança, perquè Jesucrist és la Paraula, la crida de Déu a la humanitat, l’oferiment de la plenitud de la vida. L’obra de Jesús consistirà a capacitar-nos perquè puguem realitzar el projecte que Déu té sobre nosaltres malgrat les nostres limitacions i mancances, malgrat els nostres desànims i fracassos.

Finalment, l’amor compartit. Déu és amor, ens ha creat per amor i ens ha creat perquè estimem. El Fill etern s’ha encarnat i ha transformat la nostra vida perquè ell és la Vida. La VIDA amb majúscules que vivifica la nostra petita existència. La vida que brilla i que il·lumina el món amb la seva llum. Compromís nostre ha de ser viure com a fills de la Llum, viure en la veritat, en la coherència, en l’amor.

La celebració del Nadal, de l’Encarnació que es manifesta, és tan gran i tan inefable, que només resta  demanar a Déu que ens concedeixi la gràcia d’aprofundir en aquest misteri i també que ens ajudi a ser missatgers de pau, de llum i d’amor. Sant i feliç Nadal per a tots.