Homilia en l'ordenació sacerdotal dels P. Llorenç Puig SI i P. Enric Puiggròs SI a la Capella del Centre Borja a Sant Cugat del Vallès

1. Salutacions “Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres”. Benvolgut pare Provincial, Pere Borràs; benvolgut pare Marc Rotsaert, President de la Conferència de Provincials d’Europa; benvolguts superiors, membres de la Companyia de Jesús; Benvolguts  preveres, religiosos i diaques, Benvolguts Llorenç i Enric, benvolguts pares i familiars d’ambdós; benvolguts tots, germanes i germans en Crist, presents avui en aquesta celebració 2. Litúrgia de la Paraula L’evangelista Joan ens situa en el dia primer de la setmana. És el dia de la vida nova, el que comença la nova creació. Els deixebles  es troben en una situació de temor, amb les portes tancades per por dels jueus, com desemparats enmig d’un ambient d’hostilitat. En aquesta situació, Jesús es fa present enmig d’ells i els saluda amb el desig de pau. "Pau a vosaltres". La pau és el do de Crist ressuscitat. Ja no és la mera expressió d’una salutació típica, sinó el do de la reconciliació de l’home amb Déu que abraça a tota la humanitat, i que ell ha assolit pel sacrifici de la Creu. Jesús es presenta com a fortalesa, com a seguretat, com a font de vida, i els desitja la pau. Després, els mostra les mans i el costat,  els signes del seu amor i de la seva victòria. L’evangelista Joan esmenta les mans, que representen la força de Jesús, la seguretat per als seus deixebles que el Pare ha posat a les seves mans. El costat obert per la llança és el signe del seu amor sense límits. Els deixebles s’omplen d’alegria. L’alegria és una conseqüència de l’encontre amb Crist ressuscitat, és l’actitud pròpia de la nova vida pasqual. Els deixebles s’omplen d’alegria al veure a Jesús. Ell els ho havia anunciat a l’últim sopar: la vostra tristesa es convertirà en alegria quan aparegui entre vosaltres. L’encontre amb Jesús produeix alegria, alegria de la vida nova, de la nova creació. Després, Jesús els dóna l'Esperit Sant i els dóna una missió. Els deixebles hauran de continuar la seva obra, seran els seus testimonis davant el món. La seva activitat, com la del mateix Jesús, serà la manifestació de l'amor de Déu Pare. Com el Pare li havia enviat a ell, ell envia als apòstols. Per això els havia elegit, per enviar-los i que donessin un fruit abundant, i aquest fruit durés. I donant-los l'Esperit Sant els capacita per al compliment d 'aquesta missió. Ells hauran de continuar l’obra de Jesús. Per l'Esperit, seran testimonis davant el món, hauran de manifestar l'amor de Déu, i hauran de complir aquesta missió amb l’actitud bàsica del Mestre: amor i servei, lliurament total fins a donar la vida. També els constitueix ministres de la misericòrdia: ".... Als qui perdoneu els pecats, els queden perdonats; als qui se’ls retingueu, els queden retinguts" (Jn 20, 22-23). 3. Missió i do de l’Esperit Sant La missió de Crist és anunciar la Bona Nova de la salvació i donar als homes la vida eterna mitjançant el coneixement del Pare; a aquest coneixement s’arriba a través de la fe en la persona i en la paraula del Fill de Déu, Crist Jesús. Pròpiament parlant no hi ha més que una missió: la de Crist. Ell és el primer missioner, l’apòstol del Pare. Ara bé, Ell, després que amb la seva mort i resurrecció va completar els misteris de la nostra salvació va fundar l’Església i va enviar als apòstols a tot el món, com també Ell havia estat enviat pel Pare (Cf. AG 5). Com el Pare em va enviar, així us envio jo (Jn 20,21). Aneu per tot el món i proclameu la bona nova a tota criatura (Mc. 16,15). A partir d’aquestes paraules, l'Església és missionera perquè té la missió de Crist, confirmada amb l’efusió de l'Esperit el dia de Pentecosta. Per això podem afirmar que l'Església és missionera per la seva naturalesa, perquè pren el seu origen de la missió del Fill i de la missió de l'Esperit Sant, segons el propòsit de Déu Pare (Cf. AG 2). Pasqua de resurrecció i Pentecosta són el començament de la missió de l'Església. L'Església realitza la seva missió mitjançant les tres grans funcions apostòliques, que són les de Crist mateix transmeses a l'Església per ell: el seu sacerdoci, la seva reialesa i el seu profetisme. La predicació de la paraula, la celebració dels misteris i el servei a la comunitat, mostren l'Església davant els homes com sagrament de salvació. La tasca de l’evangelització de tots els homes constitueix la missió essencial de l'Església; una tasca i missió que els canvis amplis i profunds de la societat actual fan cada vegada més urgents. Evangelitzar constitueix, en efecte, la crida i vocació pròpia de l'Església, la seva identitat més profunda. Ella existeix per evangelitzar, és a dir, per predicar i ensenyar, ser canal del do de la gràcia, reconciliar als pecadors amb Déu, perpetuar el sacrifici de Crist en la santa Missa, memorial de la seva mort i resurrecció gloriosa (EN 14).
“Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres”. L’Església, Poble de Déu, és poble profètic, sacerdotal i servidor, pel baptisme. Tots els seus membres participen de la missió del Crist. Tots els seus membres reben la missió de ser testimonis i profetes, d’oferir sacrificis espirituals, de ser servidors. D’altra banda, el Senyor escull uns homes que per la imposició de les mans, participen del seu ministeri sagrat,  renoven el seu sacrifici redemptor, alimenten el poble amb la paraula i els sagraments, i guien amb sol·licitud i amor. (Cf. Prefaci de la Missa Crismal) Benvolguts Llorenç i Enric, en la celebració dels sagraments, particularment en l’Eucaristia, sereu signe, símbol, figura i reproducció de Crist. Això comporta un moviment interior d’identificació. Fins al punt que l’expressió Això és el meu cos que s’entrega per vosaltres, arribin a ser paraules vostres per a la comunitat. El prevere, s’adhereix contemplativament al Senyor, rep la seva salvació i s’incorpora al seu gest d’entrega. La celebració de l’Eucaristia no és un acte més del vostre ministeri. És l’arrel, és el centre, és el sentit principal de la vostra vida sacerdotal. La caritat pastoral fluirà fonamentalment del sacrifici eucarístic, de la identificació amb Jesucrist que s’entrega per la salvació de tots, de la vivència profunda de les actituds del Bon Pastor que dóna la vida per les ovelles. Units a Jesús, oferiu les vostres esperances, els vostres treballs, els vostres patiments, les vostres alegries, en definitiva, la vostra vida. Que la vostra vida sacerdotal tingui en l’ Eucaristia l’arrel, el centre i la culminació. Alimentar el poble amb la Paraula significa engendrar la comunitat cristiana traient de la paraula el suport i la força per construir L’Església. El prevere és deixeble que escolta la Paraula, és profeta i testimoni; en segon lloc, aprofundeix i contempla la Paraula; finalment, transmet la Paraula en forma de proclamació, ensenyament i il·luminació de les situacions de la història. En aquesta transmissió no heu d’ oblidar mai que no sou amos de la Paraula, sinó servidors; nos us oblideu tampoc que la Paraula és anunci i denúncia. I finalment, tingueu pressent que la transmissió de la Paraula sovint comporta també un component de creu per al profeta degut a les dificultats i a les incomprensions. El Senyor serà la vostra força i el vostre consol en tot moment. Conduir la comunitat serà també part essencial del vostre ministeri presbiteral fent present a Jesucrist Cap i Senyor. Amb esperit de servei, com el Senyor, fins a donar la vida, com el Senyor. Animant i garantint els diferents carismes. Acollint, discernint i coordinant els diferents carismes. Exercint aquest guiatge amb llibertat i humilitat. Acollint especialment els més pobres i necessitats. 4. Seguint les petjades d’Ignasi, Pere i Xavier Benvolguts, avui és un dia molt important en la vostra vida, culminació d’una etapa i començament d’una altra. Una vida, un camí d’amor i de gràcia de Déu que us ha portat a la vida cristiana en primer lloc, i  avui, finalment, a ser ordenats de preveres. Avui comença una nova etapa de la vostra vida. Començareu a exercir com a preveres l’ofici de Crist, cap i pastor. Haureu de treballar per conduir els germans a Déu Pare, per Crist, en l’esperit Sant. Seguiu l’exemple de Crist Bon Pastor, que no vingué a fer-se servir, sinó a servir fins a donar la vida. Confieu plenament en el Senyor i en la seva paraula.  Sense por a les febleses  pròpies o a les dificultats ambientals. No heu de tenir por perquè Jesús ressuscitat camina al costat vostre, perquè resideix en vosaltres la força del Crist, perquè fem camí en família, en l’Església, perquè Maria, estrella de la nova evangelització ens guia. El Senyor ressuscitat us mira amb estimació. Heu deixat les xarxes dels possibles projectes humans, professionals, familiars... per seguir-lo. Com van fer Pere i Joan, i Jaume i Andreu, i Pau i tants que ens han precedit, com van fer Ignasi de Loiola, Pere Fabre i Francesc Xavier. La  vostra ordenació coincideix amb la celebració del Jubileu de la Companyia de Jesús. Des del passat 3 de desembre de 2005 la Companyia de Jesús celebra un Any Jubilar que commemora tres aniversaris referents a sant Ignasi de Loiola, sant  Francesc Xavier i el beat Pere Fabre, amb un lema ben significatiu: “Aneu per tot el món”. Fa 500 anys que naixia al Castell de Javier, a Navarra, el 7 d’abril, un jove que amb el temps seria nomenat patró de la joventut i dels missioners i missioneres. La seva vida va canviar després de l’encontre amb Sant Ignasi de Loyola., en que comença un procés que el portarà a un lliurament sense reserves. El seu itinerari missioner el porta del Brasil fins al Japó, passant per Moçambic, La Indía i Indonèsia, i mor extenuat quan era a punt d’entrar a la Xina. El seu esperit apostòlic la seva determinació són per a nosaltres un exemple de total actualitat. Demano al Senyor que us concedeixi com a Francesc Xavier un gran amor a Déu i als germans; adaptació a les persones i a les situacions; un zel pastoral incontenible. També fa 500 anys naixia un 13 d’abril el beat Pere Fabre. A París coincideix amb Francesc Xavier i Ignasi de Loiola i esdevé el primer prevere del grup que inicia la Companyia. Va ser un gran predicador d’exercicis, i destacà també pel seu caràcter proper i conciliador. Participà en diversos col·loquis amb els reformadors i fou cridat al Concili de Trento, morint al poc temps del seu inici. Tal com el Senyor va concedir a Pere Fabre, demanem per vosaltres la gràcia d’una profunda vida espiritual, un tarannà conciliador i dialogant, i capacitatat per acompanyar les persones en el seu itinerari de fe. Finalment  celebrem també el 450 aniversari de la mort de Sant Ignasi de Loiola, que tingué lloc el 31 de juliol de 1556 a la ciutat de Roma. Ell és el fundador de la Companyia. De carácter noble, apassionat, actiu i decidit. Tingué una forta experiència de fe que marcà la seva vida. El Monestir de Montserrat, la cova de Manresa i les ciutats de París i Roma són fites importants en el seu itinerari humà i espiritual. D’una manera especial la ciutat de Roma i la figura del Sant Pare. A Roma, el 22 d’abril de 1541 els primers membres feren la seva professió solemne, a la Basílica de sant Pau extramurs, una data que ha esdevingut tan significativa, que celebreu la festa de Santa Maria, Mare de la Companyia. Sant Ignasi fonamenta la seva vida en Jesucrist, el Senyor. De la ma de Jesucrist aprofundirà en la relació amb el Pare i l’Esperit Sant. Des d’aquest fonament planteja i viu les mediacions que el mateix Senyor ha establert: Maria, l’Església, l’Eucaristia, la relació amb el Sant Pare. Del seu cristocentrisme brollarà la contemplació de la història humana com a lloc de revelació, de trobada i de resposta a Déu. Ell ens ensenya a viure la contemplació des del servei al germà i a viure l’acció des de la relació personal amb Déu que ens crida i ens envia. Demano al Senyor de tot cor que com a dignes fills de sant Ignasi, visqueu amb passió aquestes actituds. 5. Maria i la benaurança de la fe “Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist”. Vull acabar les meves paraules amb una referència a la benaurança de la fe que proclama Jesús al final del fragment de l’Evangeli que hem escoltat. Tomàs no estava present quan s’apareix el Senyor, i no accepta el testimoni dels altres apòstols. Es tanca en la tossuderia incrèdula de voler palpar les ferides del ressuscitat. Quan el Mestre torna vuit dies després li dirà: "porta el teu dit, aquí tens les meves mans; porta la teva mà i fica-la en el meu costat; i no siguis incrèdul, sinó creient". Jesús invita a Tomàs a que posi el dit a les seves mans i la mà en el seu costat. Però sobretot, Jesús l’exhorta a creure. I Tomàs, desconcertat i avergonyit, reacciona amb una sincera confessió de fe: "Senyor meu i Déu meu". A aquesta exclamació del deixeble Jesús contesta amb una paraula plena de contingut: benaurats els qui creuen sense haver vist. Aquesta benaurança de la fe transcendeix aquella estança i es  projecta sobre tots els qui al llarg de la història creuran sense haver vist. És la benaurança que Elisabet proclama a Maria. “Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà!” (Lc 1, 45). Que el Senyor ens concedeixi viure la felicitat de la fe, de la confiança en la seva paraula. En el seu nom “anirem per tot el món” i calarem les xarxes mar endins de la historia. Vivint amb goig la benaurança de la fe. Que aquesta celebració de l’Eucaristia i d’ordenació de dos nous preveres sigui ocasió de gràcia abundant per a la Companyia de Jesús i per a la nostra jove Diòcesi de Terrassa.  Que així sia.