Mons. Saiz Meneses visita el projecte d’atenció a persones sense llar

El dimarts dia 28 d’abril Mons. Saiz Meneses, Bisbe diocesà, acompanyat pel Sr. Joan Carles Sánchez, Alcalde de Sabadell i el Sr. Salvador Obiols, Director General de Càritas, ha visitat els usuaris del projecte d’atenció a les persones sense llar. També hi han estat presents Mn. Francesc Catarineu, Delegat Episcopal de Càritas i el Sr. Esteve Renom, responsable de Càritas Sabadell.

Mons. Saiz Meneses ha saludat els usuaris i ha compartit amb ells l’esmorzar, interessant-se directament per llurs vides i situació. Seguidament ha visitat les instal·lacions d’aquest projecte de Càritas Sabadell, ubicat a la seu diocesana de Càritas, també a la ciutat de Sabadell.

A continuació ha contestat les següents preguntes als mitjans de comunicació: 

Com ha estat aquesta experiència de relació amb les persones sense llar ateses per Càritas?

Sempre és il·luminador conèixer directament la vida de les persones i tractar amb elles. Avui, en aquesta visita, m’he sentit formant part de la gran en el si família de Càritas.  He compartit amb ells l’esmorzar, assegut en una taula amb ells i m’he interessat per llurs vides i situació concreta. Els he animat aleshores que a més de tenir els serveis de dutxa i de menjador, han de treballar també per tal que es tingui un veritable esperit de família que acompanya les persones i les ajuda en les seves necessitats, oferint una llar acollidora.

Com valora la nova ubicació d’aquest servei de Càritas Sabadell?

Les instal·lacions són molt bones, amb un rebedor per tal que no esperin al carrer, amb dutxes i una sala per esmorzar i una altra per passar l’estona. És un servei molt adient, amb espais amplis que poden ajudar a treballar aquest sentit familiar tant important. Està en la línia d’oferir serveis des de Càritas a la societat, en aquest espai tan estimat per la gent de Sabadell i que ha fet una gran tasca des dels seus inicis i que ara es continua a través de l’acció caritativa i social de Càritas, en definitiva de l’Església.

El servei funciona amb voluntaris amb el suport de professionals. Com valora el seu testimoni?

El testimoni és molt positiu. Els voluntaris són un actiu molt important per l’Església i la societat, són persones que dediquen el seu temps amb molta generositat al servei dels altres. En el fons, el voluntariat oxigena les relacions humanes i socials i per suposat la vida de les comunitats. Els voluntaris esdevenen a més una bona referència per infants i joves  com a exemple del treball des de la gratuïtat i l’entrega generosa.

A la CV Assemblea de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) s’ha aprovat la instrucció pastoral “Iglesia, servidora de los pobres”. Vostè és membre de la Comissió de Pastoral Social i ha participat activament del seu redactat. Què aporta a les comunitats cristianes i a la societat en general?

Penso que és un document de referència, que les comunitats cristianes han de reflexionar  en els seus diversos àmbits i que per suposat han de portar a la pràctica. És un text amb un to marcadament profètic que analitza les causes i els efectes de la profunda crisi econòmica i n’ofereix aleshores  tota una sèrie de propostes que, estic segur, poden ajudar a superar aquestes situacions de precarietat i de dificultat que encara pateixen moltes famílies a la nostra societat.

El Sr. Alcalde de Sabadell també ha contestat les següents preguntes:

L’edifici de la nova seu de Càritas Diocesana, ubicat al carrer Duran i Sors, que restà molts anys tancat, ara ofereix nous serveis a la ciutat de Sabadell. Com ha viscut aquest canvi?

Respecte l’edifici, el canvi és qualitatiu i quantitatiu. Coneixíem aquest edifici en altres contexts i ara ens trobem amb una sorpresa molt agradable. I és d’agrair a Càritas i al Bisbat l’impuls per donar un ús social absolutament fonamental en aquest moments per a les persones que més ho necessiten, en el centre de Sabadell, en el cor de Sabadell. Tenim una ampliació d’un servei per a persones que estan en una situació molt delicada de risc o de veritable exclusió social. Aquest espai ofereix no només l’acollida, sinó també està impulsant una empresa d’inserció laboral vinculada a Càritas. És una aposta valenta de Càritas per donar la volta a la situació de les persones més desafavorides.

Com ha viscut avui aquesta experiència de relació amb les persones sense llar ateses per Càritas?

Bé, molt bé, perquè hem d’agrair a Càritas i a les entitats que treballen en el camp social la possibilitat que ens brinden de copsar la realitat social.  Parlem molt de què és la pobresa en l’àmbit de l’alimentació, de la feina, de l’habitatge,  però s’ha de baixar i veure i tocar la pobresa per tal de tenir sensibilitat per combatre-la. Avui, en aquest cas hem vist com Càritas, com l’Església tracta amb absoluta dignitat a les persones que més ho necessiten i estan donant una mà sense compromís per poder ajudar-les. Una ajuda molt important per poder viure el dia a dia. Nosaltres, des de les administracions tenim una visió d’aquesta realitat a través de les nostres assistents socials, però tenim aquesta altra que és la visió des del voluntariat. És un enfocament que permet ser més equànime a l’hora de llegir la realitat.

Què significa aquest servei per a la ciutat de Sabadell?

Hem dit des de fa molts anys, tant institucions privades com institucions públiques, que sols, des de les administracions públiques no podíem fer front a aquesta realitat. Potser econòmicament sí que haguéssim pogut, era una qüestió de prioritats; però hi ha un tema que he comentat abans i és la maner d’entomar el contacte i la relació amb les persones en situació d’exclusió social. I crec que aquesta col·laboració amb Càritas i amb altres entitats ens dóna la possibilitat d’ampliar l’enfocament i resolució d’aquestes problemàtiques. Són més ulls, més mans, mirant, col·laborant i treballant. Això ens permet ser més efectius i fer-ho d’una manera més sensible que si es fes solament des de l’administració. Em sembla que aquestes línies de col·laboració entre l’àmbit públic i l’àmbit privat, amb entitats socials com Càritas, són una via de treball que la necessitem i que dóna molt bons fruits.