Homilia en la missa exequial en sufragi de Mn. Antoni Figuerola

Homilia en la missa exequial en sufragi de Mn. Antoni Figuerola

Parròquia de sant Julià de Palou de Granollers, 05 de març de 2009.

Lectures: Rom 14; Salm 22;  Jo 11,32-45.

 

1. Jo soc la resurrecció i la vida

 

“Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu germà no s´hauria mort. Però fins i tot ara jo sé que Déu us concedirà tot el que li demaneu” (Jn 11,21). Aquestes paraules que segons hem escoltat en la lectura de l’evangeli,  Marta, germana de Llàtzer, diu a Jesús, expressen els dos sentiments que ens han portat aquest matí fins aquí per participar en la celebració eucarística: el dolor per la pèrdua d’un ésser estimat, i alhora, l’ esperança ferma, el convenciment profund què no es tracta  d’una separació definitiva, sinó del traspàs a la casa del Pare, allà on tots -tard o d’hora- arribarem després d’acomplir el nostre pelegrinatge aquí a la terra.

 

Benvolguts germà en l’episcopat Mons. Francesc Pardo, germans preveres, P. Pere Mas SF, en representació del P. General de la Congregació dels Fills de la Sagrada Família, diaques, benvolguts familiars, benvolguts fidels de les parròquies de Sant Julià, de Granollers,  i de diferents indrets de la nostra província eclesiàstica de Barcelona, benvinguts tots.

 

La vida humana amb tot el que comporta de relacions familiars, professionals, d´amistat, de col.laboracions, etc és massa valuosa  perquè tot quedi trencat, tallat bruscament. D´això som especialment conscients quan es tracta d´una persona amb la qual hem compartit alegries, tristeses, il·lusions, esperances, dificultats, sobretot una persona que ens ha estimat i a la qual hem estimat. Les raons del cor ens diuen que no pot acabar tot aquest bagatge de vida, de comunió, d´amor compartit, en un no-res.

 

Com a cristians creiem que la mort no és el terme, sinó el trànsit ; no és la ruptura, la sinó transformació ; no és el final, ans al contrari el començament d´una nova etapa. Creiem que quant la nostra existència temporal arriba al límit de les seves possibilitats, en aquest límit no es troba amb el buit del no-res, sinó amb els braços oberts del Déu viu, del Pare bo, que ens ha creat i ens crida a viure en comunió amb ell i amb els germans.

 

“Jo soc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més”. Celebrem ara l´Eucaristia que és actualització del misteri pasqual de Jesús, de la seva mort i resurrecció. La mort de Mn. Antoni, al qual ens unien vincles d’afecte i estimació, ens produeix també dolor per la seva pèrdua. Nostre Senyor també va tenir aquests sentiments davant la tomba del seu amic Llàtzer, i veient el dolor de les germanes del difunt, arriba fins i tot a plorar. Ara bé, és el mateix Senyor ressuscitat qui eixuga les llàgrimes del creient en el moment de dolor, és Ell qui ens dóna la força i l’esperança.


2. Una existència dilatada al servei de l’ Església

 

Mn. Figuerola va néixer a Reus, el 16 de maig de l’any 1919. ingressà en la Congregació dels Fills de la Sagrada Família i rebé l’ordenació sacerdotal a Barcelona el 18 de setembre de l’any 1948.  Com a religiós de la Congregació estigué destinat a Begues i a Sant Julià de Vilatorta i  realitzà serveis ministerials a Sant Pacià de Barcelona, Begues, Molins de Rei i Vilafranca del Penedès. Fou entre els anys 1958 i 1964 ecònom general de la Congregació.

 

L’any 1978 començà a col·laborar a la parròquia de Sant Julià de Palou, d’on fou nomenat rector l’any 1979. L’any 1983 s’incardinà a l’arxidiòcesi de Barcelona.  Amb la creació de la diòcesi de Terrassa el 15 de juny de l’any 2004 hi quedà incardinat com a prevere.

 

Malgrat la pena i el dolor, podem dir que és bonic acomiadar un germà que compleix la seva etapa aquí a la terra després d´una existència dilatada, compartida, amb de fe i amor, fecunda i plena de fruits de bones obres i solidaritat. Quasi bé 61 anys de capellà vivint les virtuts cristianes i les sacerdotals. “Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit”. Una vida senzilla, humil, discreta, com els fonaments dels grans edificis, humils i senzills però que aporten la consistència a la construcció. Una vida a fons, viscuda intensament, fent fructificar tot el que havia rebut. Una vida que donarà un fruit abundant, morint  per viure, morint per ressuscitar.

 

Mn. Antoni que ha estat fidel a la seva vocació al llarg de 61 anys. No construïm l’Església diocesana a força de fets espectaculars, relativament fàcils de portar a terme en un moment puntual d’heroisme. Construïm l’ Església diocesana mitjançant la fidelitat viscuda i mantinguda al llarg dels anys, amb èxits i fracassos, alegries i penes, desànims i expectatives, però sobretot, posant amor en cada un dels nostres actes, en cada un dels nostres dies, no importa el racó de la diòcesi on treballem, però treballant amb fe, esperança i amor.

 

3. La contemplació del Senyor

Amb aquesta celebració l’encomanem al Senyor. Ho fem amb l’actitud de confiança que reflecteix la lectura que hem escoltat de la carta de sant Pau als cristians de Roma: “Mentre vivim, vivim per al Senyor, i quan morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor...” (Rm 14, 7-8). Aquestes paraules sintetitzen amb profunditat la vida, el treball i l’espiritualitat del nostre germà Antoni. També reflecteixen  els  sentiments que ens han portat aquest matí fins aquí per participar en la celebració eucarística: malgrat el dolor per la pèrdua d’un ésser estimat, tenim l’esperança ferma, el convenciment profund què la nostra vida està en mans del Senyor i que la nostra mort no és una separació definitiva, sinó  un traspàs a la casa del Pare on tots  arribarem després d’acomplir el nostre pelegrinatge aquí a la terra.

Celebrem l’Eucaristia en sufragi de Mn. Antoni. L’Eucaristia, que ell va celebrar al llarg de 61 anys, 30 anys en aquest mateix altar,  actualitzant el misteri pasqual del Senyor per la salvació del món. Demanem al Senyor que s’hagi acomplert en ell, la identificació amb Crist, al qual fou consagrat pel baptisme, per la recepció dels altres sagraments i al qual fou configurat per la recepció de l’orde sagrat. Què des de la casa del Pare intercedeixi per nosaltres a Crist Bon Pastor perquè com a família diocesana caminem sense por, per camins segurs, sempre per amor del Senyor. Descansi en pau.