1. Salutacions. "Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna" Benvolguts Srs. Vicaris Generals; / Benvolgut sr. Secretari General, sr. Rector del Seminari, preveres, religiosos i diaques, Benvolgut Mn. Jordi, pares i familiars; benvolguts tots, germanes i germans en Crist presents avui en aquesta celebració tan significativa i tan joiosa en la fe: 2. Litúrgia de la Paraula. L'Evangeli que hem escoltat subratlla amb claredat la realitat profunda del messianisme de Jesús. Un messianisme que no es correspon amb el que esperava el poble d'Israel. Ells esperaven un Messies polític- militar triomfant, que els portaria a la conquesta del món. En canvi, el regnat de Jesús no comen<;a amb una manifestació espectacular de poder, sinó amb la manifestació de l'amor que el porta a donar la vida en la Creu. L'Evangeli fa referència a un fet narrat a l'Antic Testament. Quan els israelites anaven pel desert camí de la terra promesa, va haver moments que es van impacientar i van arribar a criticar a Déu i a Moisès. Fins i tot van arribar a queixar-se que els tragues sin de l'esclavatge d'Egipte. El llibre deIs Nombres narra com Yahveh va enviar contra aquest poble desagraït i rebel unes serps verinoses que els mossegaven; a molts d'ells les picadures de les serps els produïa la mort. Llavors el poble es va presentar a Moisès demanant perdó i suplicant que intercedís davant Déu perquè els alliberés de les serps. Així ho va fer Moisès i Yahveh li va mana construir una serp d'aram i posar-la dalt d'un estendard. Tothom qui hagués estat mossegat que mirés a la serp d'aram, salvaria la seva vida. Doncs bé, aquest fet de la serp en el desert enlairada en un estendard que salva la vida és com una imatge de Jesucrist que enlairat a la Creu salva la humanitat de tot mal. Però per sobre de tot L'evangeli d'avui proclama la gran notícia, la feliç; notícia que Déu estima infinitament a l'ésser humà, que li fa un oferiment continu de vida i de salvació. Aquesta oferta universal de vida i de salvació té el seu origen en l'amor de Déu, que és etern, infinit i personal. L' objectiu d'aquest oferiment és la salvació universal, perquè el seu desig és que tots els homes se salvin. Ara bé, a aquest oferiment d'amor i salvació li correspon una resposta. L'ésser humà pot respondre a Déu amb la fe o amb el rebuig de la incredulitat, acceptant a Crist o resistint-se a la seva llum. La salvació ha de ser acollida per cadascun. Jesús ofereix la vida eterna però respecta la llibertat de l'home i de la dona, de tot ésser humà que ha d'obrir-se a aquesta vida. Ell ha vingut a portar la llum, a il·luminar la nostra existència, perquè nosaltres puguem fer el camí en la transparència i en la veritat. En l'evangeli de Joan els termes "veritat" i "mentida" signifiquen dues maneres de viure, una segons la voluntat de Déu i l'altre de manera contrària al voler de Déu. Viure en la veritat significa actuar amb fidelitat i transparència davant Déu, davant els altres i davant la pròpia consciencia. Malgrat les nostres infidelitats, Déu manté inalterable la seva oferta d'amor, i sempre ens espera i ens dóna una altra oportunita1. L'amor de Déu ens precedeix i acompanya perquè Déu és Pare, Pare per damunt de tot. Som obra seva, els seus fills, i les nostres bones són la resposta positiva al seu amor i a la vegada la manifestació que volem viure en la llum i la veritat. Per això avui contemplem a Crist enlairat en la creu, crucificat, que dóna la vida per amor a tots i a cadascun. Demanem al Senyor la gracia de poder experimentar aquest amor. I que el fet de sentir-nos estimats per Déu ens faci persones obertes, positives, optimistes, plenes d'esperança, portadores i transmissores d 'aquesta Bona Notícia que sempre és actual: Déu ens estima i ens salva en Crist. 3. La gracia del sacerdoci . "Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna". És el Fill únic, Jesucrist, que crida uns homes a participar del seu ministeri, per conduir el poble i donar la vida per Déu i pels germans. EIs crida també a alimentar al poble amb la paraula i els sagraments. "Jesús puja a la muntanya, crida els qui va voler, i ells hi anaren. En designa dotze perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a predicar la Bona Nova" (Mc 3, 13-14). I Jesús, al llarg del temps, continua cridant a la intimitat amb ell i a l'anunci de l' Evangeli. Una crida misteriosa i personal que ens fa esdevenir col·laboradors seus en la Historia de la Salvació. Una crida que és iniciativa de Déu i davant de la qual podem reaccionar com Moisès i els profetes, que responen en primer lloc amb diferents objeccions apel·lant a la joventut, a no saber parlar, a les pròpies limitacions. La resposta de Déu a les dificultats humanes serà un paraula que asserena, i la promesa de la seva protecció i de la seva força. Déu assegura la seva gràcia, la seva força i el seu acompanyament per poder portar a terme la missió que encomana. El sacerdot és cridat per Jesucrist i enviat a anunciar la Bona Nova. Jesucrist és el Suprem i Etern Sacerdot. Del seu únic sacerdoci participem els que hem estat ordenats per continuar en el món la consagració i la missió de Crist. El prevere participa de la unció sacerdotal de Crist i de la seva missió, i actua "in persona Christi". Per a això rep la unció de l'Esperit Sant, per ser configurat a Crist i poder actuar en nom seu. Com diu L'Evangeli de Marc, som cridats a estar amb ell i som enviats a predicar la Bona Nova. Aquesta és la clau que explica la nostra vida, una realitat que absorbeix plenament, en radicalitat i totalitat Per això, en el lliurament del calze i la patena direm al ja nou prevere: "Pensa sempre el que faràs, reprodueix en tu el que commemoraràs, i conforma la teva vida al misteri de la creu del Senyor". És la gracia de Déu i la resposta humana per reproduir en el ministeri sacerdotal el misteri de la creu del Senyor, per ser un altre Crist, en un lliurament sense reserves al servei de Déu i deIs germans. Aquesta entrega en totalitat, aquesta unió amb Jesucrist, aquest lliurament a l' Església, implica una disponibilitat absoluta, un amor indivís, un amor a Déu i als germans que unifica tota la vida. Benvolgut Jordi, "pensa sempre el que faràs, reprodueix en tu el que commemoraràs, i conforma la teva vida al misteri de la creu del Senyor". Per mitja de la consagració sacramental seràs configurat amb Jesucrist, i la teva vida espiritual quedarà especificada per aquelles actituds de Crist Bon Pastor, que es resumeixen en la caritat pastoral. L'essència de la caritat pastoral és· el lliurament, la donació total. La caritat pastoral és aquella virtut amb la qual nosaltres imitem a Crist en el lliurament de la pròpia vida, en el servei fins a l'extrem. No es tracta només de viure amb generositat la donació dels bens materials o del propi temps. Es tracta sobretot de la donació de sí mateix, de la pròpia vida. La caritat pastoral ha de ser el criteri, la clau determinant de la teva vida, de les teves relacions amb els germans. Per això el prevere no es pot limitar a ser una persona correcta, ben educada, simpàtica, a fer relacions públiques agradables intra o extraeclesials. La caritat pastoral ens situa en un estil de vida que ha d'oferir una paraula sempre profètica, que comporta un lliurament de la vida per Déu i pels germans. La caritat pastoral té com a primera destinatària la pròpia Església. Dins de la comunitat eclesial, la caritat pastoral del sacerdot li demana i li exigeix de manera particular i específica una relació personal amb el Bisbe i amb tot el presbiteri Especialment, estimat Jordi, hauràs de lliurar-te a la porció del poble de Déu que el bisbe t'encomani com a col·laborador seu en el pasturatge de la diòcesi. Així mateix, l'amor et portarà a buscar els allunyats i els no creients, a imatge del Bon Pastor, que també te «altres ovelles, que no són d'aquesta pleta; també a aquestes les he de conduir i escoltaran la meva veu; i haurà un sol ramat, un sol pastor».(Jn 10,16). Com ens deia el beat Pere Tarrés: "Treballar sense mai defallir, amb la vostra ajuda fins a la mort, cuidant amb tot el zel del meu cor deIs vostres sagrats interessos que són les animes (...). El prat m'ha semblat com un temple immens; cada flor com una ànima que es mou i es doblega a l'impuls de la Gràcia (...). Quin desig sento de treballar per encaminar les animes a Déu, per portar-les pels bons camins, per il·luminar les seves rutes! (...). Hi ha tantes ànimes que us desconeixen i que si us coneguessin, Senyor, com us estimarien! (...) Vull servir-lo enterament, totalment, sense reservar-me la més petita porció de cor per cap altra cosa (...). He sentit el desig de treballar, fins a donar la vida pel triomf de l' Amat (...). Si Vós cuideu Senyor, tant bé deIs meus interessos, com no haig de correspondre jo amb els vostres, Déu meu?". La caritat pastoral troba el seu nodriment principal en l'Eucaristia, que és actualització del sacrifici de Crist, lliurament del seu cos i de la seva sang, testimoni suprem d'amor. La caritat pastoral del sacerdot s'alimenta de l'Eucaristia, i en la celebració eucarística es realitza i troba la seva expressió, des de la Eucaristia amara la vida sacerdotal sencera. La celebració de l'eucaristia serà el fonament , l'arrel, el cim de la teva vida sacerdotal, el misteri que omple la teva existència perquè configurat a Crist també ofereixes la teva vida que es va transformant. En l'Eucaristia trobaràs la força que et portarà a anunciar la Bona Nova sense defallença, a lliurar-te als més pobres i necessitats sense reserves ni càlculs humans .. La caritat pastoral és el principi unificador de l' activitat pastoral amb tot el que conté de varietat i amb totes les dificultats que comporta. Som ben conscients que en el món occidental i benestant assistim a un procés de secularització que sembla disminuir la pràctica religiosa i també el nivell d'acceptació deIs continguts doctrinals i morals. Som conscients que el secularisme condueix fàcilment al relativisme moral i que pot desembocar en la indiferència respecte al fet religiós. El procés de secularització provoca sovint una separació entre la socialització cultural i la socialització religiosa, i molts infants i joves porten a terme el seu procés de socialització, la seva incorporació a la societat i apropiació de la cultura, amb un contacte insuficient amb la religió o fins i tot sense cap mena de contacte. El Senyor t'envia, Mn. Jordi, mar endins ara i aquí, i com a l'apòstol Pere i els seus companys et fa d'indicació de calar les xarxes. Com aquells primers deixebles, també tu comptes amb la seva força, amb la seva gràcia. Procura anar sempre lleuger d'equipatge, confiant en la seva paraula. Ell t'ha cridat pel teu nom, t'ha ofert la seva amistat i t'envia a predicar la Bona Nova. No tinguis por. Sigues generós amb el Senyor i amb els germans. Estigues sempre disponible per Déu i pels altres, amb un tarannà senzill i acollidor, amb un cor obert i alegre, amb una paraula d'esperança i de consol, No mancaran dificultats ni motius per al desànim, no faltaran les opinions experimentads d'aquells que ja han perdut la il·lusió de la primera hora. Al llarg del camí et sobrevindran temptacions per instal·lar-te en la rutina i l'escepticisme. Però tu saps molt bé, Jordi, que si has deixat tantes possibilitat i camins lícits per seguir el Senyor en totalitat, només val la pena la teva vida des d'una vivència profunda de la consagració, que omple tota l' existència i que es projecta testimoniant que has triat la millor part Maria, Mare deIs sacerdots, estrella de la nova evangelització és la Mare i mestra que et guiarà en el camí, ella serà consol i esperança en tot momen1. Vull acabar amb unes paraules dedicades especialment als joves que el Sant Pare Benet XVI va pronunciar en l'homilia de la missa d'inici del seu pontificat i que tenen molta significació en aquesta celebració en la qual ordenaré el tercer prevere en la historia de la nostra diòcesi: "Qui deixa entrar Crist en la seva vida no perd res, res, absolutament res d'allò que fa la vida lliure, bella i gran. No! Només en aquesta amistat s'obren de bat a bat les portes de la vida. Només en aquesta amistat es desclouen realment les grans potencialitats de la condició humana. Només en aquesta amistat experimentem allò que és bell i allò que allibera. Ell no treu res i ho dóna tot."