A la segona lectura d’aquest tercer diumenge de Pasqua, presa del llibre de l’Apocalipsi, se’ns parla de Crist amb una imatge que els comentaristes qualifiquen com la més rica de tot el llibre de l’Apocalipsi. La imatge de l’Anyell conté una profunda significació cristològica i és el resultat de la inspiració de tres models: el servent de Déu d’Isaïes (“com anyell portat a l’escorxador”), l’anyell pasqual (Èxode) i l’anyell victoriós del mal i de la mort (Apocalipsi). Misteri d’immolació, de redempció-alliberament i de victòria que correspon a Crist, mort, ressuscitat i enaltit a la dreta del Pare com a advocat de la humanitat. “Al qui seu al tron de l’Anyell siguin donats, l’honor, la glòria i el poder pels segles dels segles” (Apocalipsi 5, 11-14).
És significatiu que en hebreu els termes servent i anyell s’expressen amb la mateixa paraula. Benet XVI pren aquesta imatge tan pròpia del temps pasqual en què som en recordar que la meta última de la missió de Crist apareix ja a la riba del Jordà, quan el Baptista veu venir Jesús i exclama: “Aquest és l’Anyell de Déu que lleva el pecat del món” (Jn 1, 29). “És significatiu –afegeix el Papa en la seva Exhortació apostòlica Sacramentum Caritatis- que la mateixa expressió és repetida cada vegada que celebrem la santa missa, amb la invitació del sacerdot als qui s’acosten a combregar: ‘Mireu l’Anyell de Déu, el qui lleva el pecat del món. Feliços els convidats a la seva taula.’”
El temps de Pasqua és especialment oportú per reafirmar la nostra fe que Jesús és el veritable Anyell pasqual que s’ha ofert lliurement en sacrifici per nosaltres, realitzant així la nova i eterna aliança. L’Eucaristia conté en si aquesta novetat radical, que se’ns proposa en cada celebració. El Sant Pare fa servir en la seva exhortació apostòlica una expressió de gran força i bellesa: “L’Eucaristia ens endinsa en l’acte oblatiu de Jesús; ens impliquem en la dinàmica de la seva donació i Ell ens atreu cap a ell mateix. La conversió substancial del pa i del vi en el seu cos i en la seva sang introdueix en la creació el principi d’un canvi radical, com una forma de fissió nuclear, per usar una imatge ben coneguda avui per nosaltres, que es produeix en el més íntim de l’ésser; un canvi destinat a suscitar un procés de transformació de la realitat, l’últim terme del qual serà la transfiguració del món sencer, el moment en què Déu serà tot en tots” (n. 11).
Els qui segueixen els ensenyaments de Benet XVI recordaran sens dubte que aquesta imatge d’una fissió nuclear en l’ordre de l’esperit, operada per Jesucrist, la fa servir ja el dia 21 d’agost de 2005 en la seva homilia a la Jornada Mundial de la Joventut, durant la missa celebrada a l’esplanada de Marienfeld, prop de Colònia. Els qui vàrem tenir el goig d’estar físicament presents en aquest acte –i les moltes persones que el seguiren per mitjà de la ràdio i la televisió- no oblidarem mai una de les afirmacions fonamentals del Sant Pare als joves: l’amor generós i entregat, encara que sembli feble i impotent davant dels poders del món, és una realitat invencible. Perquè “Jesucrist ens ensenya com la veritat de l’amor sap també transfigurar el misteri fosc de la mort en la llum radiant de la resurrecció” (n. 35).
El meu desig més gran és que els cristians d’avui siguin conscients que la missa conté tota la novetat cristiana i que les comunitats cristianes facin de l‘eucaristia dominical el principi dinamitzador de la seva vida i del seu testimoniatge cristià en el món d’avui.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa