Homilia del Sr. Bisbe en el Dimecres de Cendra a la Catedral del Sant Esperit de Terrassa.

Benvolguts preveres concelebrants,
germans i germanes:

Avui, Dimecres de Cendra, comencem, amb tota l'Església, el temps de Quaresma. Temps de preparació per a la Pasqua. Temps de conversió més intensa. Temps d'abstinència de tot allò secundari que ens distreu del que és essencial en la nostra vida. Temps de pregària, dejuni i almoina generosa. Temps d'experimentar la força alliberadora del perdó i de la misericòrdia de Déu.

1. Sentit de la quaresma

La quaresma és un temps litúrgic. Un temps establert per l´Església. El mateix Esperit que assisteix a la Jerarquia perquè ho estableixi rectament, ens assisteix a tots perquè el puguem viure amb un fruit abundant. Per tant, no és una iniciativa privada meva, ni un treball privat meu, sinó iniciativa de l´Esperit Sant a l´Església, perquè ho visqui amb tots els membres de l´Església.

És un temps en què Déu actua en cadascun de nosaltres amb una especial intensitat. Conseqüentment haurem de posar una intensitat especial en quant a temps, exercici, interès...Es tracta sobretot d'una actitud interior, però inclou necessàriament actuacions exteriors i requereix temps, que haurem de sacrificar prenent-lo d'altres activitats.

L'actitud bàsica és estar a escolta de la Paraula de Déu en l´Església: la reflexió constant dels textos litúrgics.

El punt de partida és la convicció i el desig que hem de ser  convertits. En un sentit radical i total. Ha d'haver-hi una veritable renovació interior. La postura fonamental és l'esperança: desig confiat de canvi. Recolzats en la pregària de l´Església que ho demana a Déu contínuament. Però ha de ser una actitud conscient i explícita. Hem de considerar explícitament que la nostra tasca en aquesta època és: deixar-nos convertir, acollir la paraula de l´Esperit en l´Església.

En primer lloc, la litúrgia d'aquest temps ens presenta i ens invita a ser conscients de la nostra realitat de persones pecadores. No es tracta d'una novetat per a nosaltres perquè quan demanem perdó al començament de cada celebració de l´Eucaristia no fem una mena de teatre ni parlem en gèneres literaris. Estem dient la veritat. Ara bé, Més enllà del nostre pecat, de les nostres mancances, hem d'escoltar la revelació que rebem de la nostra realitat més pregona: som pecadors cridats a la perfecció, a la santedat.

L'objectiu és morir amb Crist per ressuscitar amb ell i rebre el seu Esperit. Això no són paraules, és realitat. I la tasca de morir és anterior a qualsevol altra cosa. Per això requereix intensitat màxima. Si no és així no pot haver participació en la resurrecció, ni acollida de l´Esperit Sant.

2. Actituds quaresmals

Les actituds quaresmals es concreten en tres paraules: oració, dejuni i almoina.

L' oració significa intensificar el tracte amb Déu, és a dir: llargues estones de pregària, lectures espirituals, recolliment interior. Jesucrist es va retirar al desert. Nosaltres segurament avui no ho podem fer materialment, però sí podem incrementar la intimitat amb Déu. És evident, encara que no estigui de moda, la necessitat d'evitar tota distracció, més encara, immersos com estem en una societat consumista que ens porta a la dispersió mental i espiritual. També haurem d'intensificar l'examen de consciència, de la revisió de la nostra vida, la recepció dels sagraments, de la Penitencia i de l´Eucaristia.

El dejuni vol dir eliminar de la nostra vida moltes coses, moltes diversions, comoditats, pensaments, desitjos, records, intencions, fins i tot activitats. Saber prescindir  de moltes coses supèrflues. No cal baixar a exemples concrets però és molt fàcil trobar elements del nostre dia a dia dels que podríem prescindir perfectament: renunciar a capricis innecessaris, a temps perdut a la T.V. o en converses inútils.

Ens ajuda a entendre aquesta pràctica observar la operació de la poda dels arbres. La poda és una operació consistent en tallar branques amb la finalitat que pugui renéixer la vida i també perquè l'arbre tingui una forma més bella. S'han de tallar les branques mortes i les malaltes, fins i tot algunes sanes per poder  millorar la forma. Quaresma és temps de tallar les branques mortes y malaltes de la vida: pecat, imperfeccions, manies personals, ...i fins i tot deixar coses bones per altres millors, que m'uneixen més amb Déu i els germans.

L'almoina significa atenció al proïsme. Oració d'intercessió per ell, solidaritat amb el necessitat. Un plantejament que apunti a les arrels: no podria en endavant ajudar més els altres? Aproximar-me més a les persones? Donar més del meu temps, les meves capacitats, el meu diner? Intensificar les motivacions sobrenaturals en el meu tracte? Prendre molt més seriosament les paraules de l´Evangeli referents a aquestes relacions? Ajudar més amb la pregària, el sacrifici, la paraula oportuna, el testimoni de vida?

Jo us proposo també viure el que podríem anomenar penitències no buscades o no previstes. Encaixar amb airositat i fermesa diferents aspectes de dificultat i de creu que ens arriben d'imprevist. Això pot ser un contratemps, una malaltia, la pèrdua d'un ésser estimat...Integrar teologalment, des de la fe, esperança i amor aquestes creus és una ofrena particularment agradable al Senyor, i ens fa avançar molt en el camí de la fe.

Comencem una nova quaresma. Ens preparem a morir amb Crist que ha donat la vida per cada un dels homes i dones de la història. Estic jo desgastant la meva vida per als altres? No em reservo res? No es tracta només de donar alguna cosa del que sobra, sinó de comunicar-me jo sencer, fins i tot amb el necessari. Tota actuació, interior o exterior, amb motivació egoista, ha de ser eliminada. I si de moment no em trobo amb forces, ha de ser objecte de la meva pregària per rebre aquestes forces i complir joiosament les intencions de Jesús, a exemple seu, moguts per Ell.

Probablement haurem de reconèixer que hem passat moltes quaresmes sense obtenir un fruit especial que es pugui constatar. Tanmateix aquesta constatació no ha de fer minvar l'esperança. El Senyor ens concedeix viure aquest temps litúrgic una vegada més i ens vol concedir un fruit abundant, un creixement important en la nostra vida de fe,. Obrim el cor amb confiança i siguem testimonis de la gràcia i de l'amor de Déu. Que Maria, Mare de l´Església i Mare nostra ens acompanyi. Que així sia.