Introducció
Benvolguts preveres concelebrants, membres de la vida consagrada, seminaristes, benvolguts germanes i germans tots. Un any més, amb fe i actitud d’adoració, celebrem la Missa vespertina de la Cena del Senyor en el Dijous Sant, dia de l’amor de Crist portat fins l’extrem, dia de l’Eucaristia, dia del sacerdoci. Enguany aquesta celebració s’escau dintre de l’Any Sacerdotal, un any que ha d’esdevenir ocasió per intensificar l’espiritualitat, la formació i la caritat pastoral dels sacerdots, per tal que el seu ministeri sigui més fecund. Donem gràcies a Déu pel do del sacerdoci, un do que Crist fa a la seva Església fins a la fi dels temps, com a expressió del seu amor.
1. L’últim sopar
Jesús celebra la Pasqua amb els seus deixebles. Mentre sopaven, es produeix una escena inaudita i impressionant: el Mestre s’aixeca, pren un gibrell i comença a rentar-los els peus i a eixugar-los amb la tovallola. Pere es resisteix i Jesús li diu que si no es deixa rentar els peus, no forma part dels seus amics. Només aleshores Pere deixa fer, encara que no ho comprèn. Després, Jesús s’asseu a la taula i els recomana que facin el mateix entre ells. Per més que cada any recordem aquest fet, no deixa d’impressionar-nos. Amb aquest gest Jesús els dóna un exemple de servei i els proposa una actitud tot revelant que el servei és un tret essencial de la seva missió: «Jo, enmig de vosaltres, sóc com el qui serveix» (Lc 22, 27). Aquest gest és un signe, una anticipació del gran servei que Jesús farà a tota la humanitat: donar la seva vida en la creu per a la redempció de tots.
El lavatori dels peus esdevé un acte profètic carregat de simbolisme que en la mort en creu i en la resurrecció troba la seva clau de lectura i la seva explicitació màxima; en definitiva, el seu acompliment. L’entrega de Crist fins a l’extrem és l’únic paradigma, la única referència vàlida per als seus deixebles. El gest simbòlic del lavatori dels peus, resumeix i expressa el significat de la vida i de la mort de Jesús. Jesús es despulla de les vestidures, es cenyeix una tovallola, i es posa a rentar els peus dels seus deixebles. Realitza el servei que era propi de l’esclau, porta a terme el treball més humil perquè els deixebles es puguin presentar nets i dignes a la taula.
Jesucrist és el Fill etern del Pare, que essent de condició divina, es va fer no res prenent la condició d’esclau i sotmetent-se a la mort i una mort de creu. (Cf. Filipencs 2, 5-8) amb la finalitat de fer-nos dignes de seure a la taula del banquet etern, d’obrir-nos a la vida plena de fills de Déu. Ell és el Fill etern del Pare que s’ha encarnat, s’ha fet un de nosaltres, que ha assumit la naturalesa humana, que s’ha fet en tot igual a nosaltres, excepte en el pecat. Ell va treballar amb mans d’home, va pensar amb intel·ligència d’home, va estimar amb cor d’home. Redemptor de tot el gènere humà i de cada persona, de cada un de nosaltres. Juntament amb sant Pau podem dir plens d’emoció i agraïment: "em va estimar i es va entregar per mi".
2. Si no et rento, tu no ets dels meus
Contemplant una expressió tant gran d’amor, no ens resta més que deixar-se rentar, deixar-se regenerar per l’amor de Déu, obrir-se a la seva salvació. Trobem, tanmateix, diferents tipus de reacció davant aquest amor de Déu. Des de la seva llibertat, l’ésser humà és capaç de rebutjar aquest amor alliberador. Veiem el cas de Judes, que representa l’home superb, autosuficient, que no accepta el pla de Déu; fred i calculador, que té els seus propis plans, que en el fons no desitja ser salvat, que al final esdevé un home avar pendent únicament dels diners, de les coses materials. Diu Jesús: "Vosaltres esteu nets, però no tots". Es refereix a Judes, tacat per la supèrbia, per l’avarícia i l’ambició, que és incapaç d’entendre el missatge d’amor i d’humilitat que el Mestre proposa.
Un altre tipus de rebuig seria el que manifesta l’apòstol Pere, que no vol deixar-se rentar els peus pel Senyor. Apassionat i espontani, generós, tossut i en el fons, entranyablement humil. Ell no és conscient que els seus peus estan bruts i necessita que siguin rentats. El cor de Pere està net en línies generals, però no del tot. Necessita purificar els seus esquemes, les seves iniciatives, necessita confiar plenament en el Mestre. Així ho farà després. La vida de Pere ens mostra com el deixeble ha d’obrir el seu cor de bat a bat al bany purificador de Déu, s’ha de deixar renovar incessantment.
Una tercera actitud és la d’obrir-se a la salvació de Déu, deixar-se renovar per ell i viure la plenitud de la filiació divina, de la unió amb Crist, de la vida nova en l’Esperit. Aquesta efusió de gràcia, aquest bany regenerador el rebem a través dels sagraments, que ens comuniquen el misteri de la salvació realitzat en Crist i per Crist. El Senyor Jesús es fa present en l’Església, sagrament de Crist per poder arribar a cada un dels éssers humans en tots els temps i llocs. L’Església celebra i viu la trobada entre el Ressuscitat i els homes amb alguns esdeveniments, en què la gràcia arriba al cor de la persona i a la història per mitjà de paraules i gestos realitzats segons va disposar el Senyor.
Crist és el sagrament de Déu i l’Església és el sagrament de Crist. Els sagraments són les realitzacions més intenses de la trobada amb Déu en l’Església, cos de Crist i temple de l’Esperit. Per això els sagraments són fonamentals tant per a qui busca a Déu com per a qui, havent-lo trobat, desitja conèixer i estimar-lo més. La celebració de cada sagrament és un moment de gràcia, un esdeveniment de salvació, una experiència de l’amor de Déu, una trobada amb Déu i amb els germans. Els set sagraments acompanyen la vida humana des de l’inici fins al traspàs. En aquest camí, l’Eucaristia és font i culminació de tota la vida cristiana i de tota la vida de l’Església
3. Us he donat exemple
El fragment de l’Evangeli que hem escoltat acaba dient: "Us he donat exemple perquè vosaltres ho feu tal com jo us ho he fet". En primer lloc hem de deixar que el Senyor renti la nostra vida, el nostre cor, tots els racons de la nostra existència, amb el seu amor, amb la seva gràcia que rebem pels sagraments. Pel Baptisme, per la Confessió, per tots els sagraments, especialment per l’Eucaristia, rebem aquest bany regenerador. No tinguem por de què el Senyor entri a fons i ho renovi tot.
La vivència profunda de l’Eucaristia ens ha de portar a una identificació personal amb Crist, i ens ha de portar a rebre el perdó de Déu. Demanem al Senyor que ens hi ajudi a descobrir el significat i la bellesa de la penitència sagramental, com una íntima exigència de la presència eucarística i de la vida cristiana. D’aquesta manera deixarem que el Senyor ens canviï el cor i la vida, i podrem experimentar el seu amor misericordiós que ens empeny a aixecar-nos malgrat les caigudes que es puguin produir al llarg del camí.
Després ens haurem de rentar els peus els uns als altres. Rentar els peus al germà vol dir perdonar, comprendre, estimar, cercar el be de l’altre. Aquesta estimació, aquest amor, seguint l’exemple del Senyor, esdevé una obligació per a cada fidel i per a tota la comunitat eclesial, que en la seva activitat interna i la externa enmig del món ha de reflectir l’amor trinitari. Des del principi hi va haver consciència d’aquesta obligació i els cristians de la primitiva comunitat de Jerusalem vivien units i ho tenien tot en comú (cf. Ac, 2). Comparteixen els seus béns, i entre ells no hi ha diferència entre rics i pobres.
L’Església és una gran família i ha de viure en conseqüència. L’amor de Déu que hem conegut, que hem cregut i viscut ens porta a compartir-ho tot amb els germans en l’Església i també ens condueix fins a traspassar els confins de la mateixa Església per viure la universalitat de l’amor compartint vida i béns amb tot ésser humà necessitat. L’activitat de l’Església en tots els seus membres ha de ser expressió de l’amor de Déu. Un amor rebut, compartit i projectat, que cerca el bé de l’Església, i que cerca el bé de tot ésser humà.
Final
Continuem la nostra celebració. Actualitzem la institució del l’Eucaristia i del sacerdoci, contemplem amb emoció el gest del lavatori dels peus amb tot el significat que comporta, escoltem el manament de l’ amor. Repetirem ara les paraules i els gestos del Senyor. Siguem testimonis d’ aquest amor seu enmig de l’ Església i del món. Deixem-nos portar de la ma per la Mare, Maria, Mare de Déu i Mare nostra, Mare i Mestra que ens ensenya el camí del seguiment de Jesucrist. Pregem especialment pel Sant Pare i per tots els sacerdots. Que així sigui.