El Bisbe de Terrassa aposta pel diàleg com a camí de superació davant les dificultats

Mons. Saiz Meneses ha presidit l’Ofici Solemne de Festa Major a la Catedral de  Terrassa el diumenge dia 6 de juliol amb motiu de la Festa de la ciutat, en la proximitat de Sant Pere, Sant Cristòfor i Sant Valentí, patrons de Terrassa.

 

La celebració ha tingut lloc a les 10h. Ha concelebrat Mons. Salvador Cristau, Bisbe Auxiliar, Mn. Fidel Catalán, rector de la parròquia del Sant Esperit, Mn. Josep Esplugas, Arxiprest de Terrassa i diversos preveres de la ciutat. Ha assistit el Sr. Jordi Ballart, Alcalde de Terrassa i la Corporació Municipal. La Comissió del Centenari de l’Atletisme a Terrassa ha estat l’encarregada de portar el penó de la ciutat. Ha col·laborat amb els cants el Cor Juvenil del Conservatori  Municipal de Música de Manresa sota la direcció de Francesc Vallès, i amb l’acompanyament a l’orgue d’en Joan Casals. Interpretaran obres de Mendelssohn, Butler i Fauré. En acabar l’Ofici s’han interpretat els Goigs en honor de Sant Pere, Sant Cristòfol i Sant Valentí.

 

En la seva homilia Mons. Saiz Meneses ha recordat el desè aniversari de la creació de la diòcesi i ha reflexionat sobre el moment actual que viu la societat a partir del magisteri del Papa Francesc, en concret en tres aspectes: la resposta als desafiaments del present, la superació de les temptacions en el compliment de la nostra missió, i en tercer lloc, el camí del diàleg social. Després d’analitzar el moment present i denunciar les injustícies existents, ha reflexionat sobre les temptacions dels agents socials, i finalment ha apostat pel diàleg com a camí de superació de les dificultats. Ha afirmat que: El diàleg és imprescindible per a portar a terme un servei eficaç a favor de les persones concretes i del bé comú: el diàleg amb les administracions, amb les diferents institucions, amb la societat i amb els altres creients. L’Església parla sempre des de la opció creient, cristiana, i aporta la seva experiència bimil.lenària que conserva en la memòria les vides i els avatars dels éssers humans. Això, certament, va més enllà de la raó humana, i a la vegada invita la raó a eixamplar el seu horitzó. L’Església proclama l’evangeli de la pau i la fraternitat i està oberta a la col·laboració amb totes les persones i institucions per construir aquest bé de Déu. Ha continuat la seva reflexió recordant que: als  estats i a les administracions pertoca la cura i la promoció del bé comú de la societat, a partir dels principis de subsidiarietat i solidaritat, cercant el desenvolupament integral de totes les persones. En aquest diàleg, en aquesta construcció d’una societat més justa i fraterna, l’Església no té solucions per a totes les qüestions particulars. Ara bé, al costat de les diverses forces socials, acompanya les propostes que millor responguin a la dignitat de la persona humana i al bé comú, i col·labora al bé comú a través del servei als germans, especialment als més necessitats.