Homilia de Mons. Josep Àngel Saiz en la ordenació presbiteral dels mossens Enric Catalán, Gustavo Lezama i Jean Damascène Rutayisire. Diumenge 18 d’octubre de 2020, a la S. E. Catedral Basílica del Sant Esperit de Terrassa
Salutacions
Benvolguts preveres concelebrants, diaques, membres de la vida consagrada, germanes i germans que participeu en aquesta celebració. Especialment benvolguts Enric, Gustavo i Jean Damascène, i benvolguts familiars i amics que els acompanyeu en un dia tan important. Saludem també als familiars i amics que seguiu la celebració pel canal youtube del nostre bisbat. Una cordial salutació al Sr. Bisbe Auxiliar i Rector del Seminari, a l’equip de Formadors i als seminaristes, confinats a causa de la pandèmia, en particular a Mn. Alex Serra, confinat també, que rebrà la ordenació presbiteral més endavant.
Celebrem avui el DOMUND, la Jornada universal per a ajudar els missioners en la seva tasca evangelitzadora, duta a terme entre els més pobres. És una crida a la responsabilitat de tots els cristians en l’obra evangelitzadora de l’Església i una invitació especial a valorar i recolzar la causa missionera.
Conèixer, conduir, congregar i donar la vida
La primera lectura que hem escoltat és una profecia dirigida al poble d'Israel, exiliat a Babilònia, que té compliment en Jesús, Bon Pastor que ha vingut al món per a fer present l'amor del Pare envers els homes. La figura del Bon Pastor és molt suggeridora i rica de significat. Una figura que està profundament arrelada en la consciència de l'Església, i que sintetitza particularment el misteri de Crist, una imatge que inspira confiança. La paràbola del Bon Pastor entra en continuïtat amb la tradició dels profetes de l'Antic Testament, que anomenen a Déu “Pastor d'Israel”. En Crist, enviat del Pare, es compleix plenament l'anunci dels profetes.
L'evangeli ens presenta tres aspectes sobre el veritable pastor: dóna la seva vida per les ovelles; les coneix i elles el coneixen; i està al servei de la unitat. El Bon Pastor dóna la seva vida per les ovelles. El testimoniatge suprem i la prova més gran de Crist com a Bon Pastor és donar la vida, un lliurament que realitza en la creu. Aquesta creu i aquest sacrifici són el signe que distingeix al Bon Pastor de qui només és mercenari. El misteri de la creu està en el centre del servei de Jesús com a pastor: és el gran servei que ell ens presta a tots nosaltres, que en la sagrada Eucaristia s'actualitza cada dia.
En l'últim sopar, segons el relat de l'evangelista sant Joan, Jesús renta els peus als apòstols. Amb aquest gest els dóna un exemple i els proposa una actitud de servei, i els revela que aquest és un tret essencial de la seva missió: «Jo estic enmig de vosaltres com el que serveix» (Lc 22, 27). Aquest gest és un signe, una anticipació del gran servei que Jesús farà a tota la humanitat: donar la seva vida en la creu per a la redempció de tots.
En segon lloc el Senyor ens diu: Conec les meves ovelles i les meves em coneixen a mi, igual que el Pare em coneix i jo conec al Pare (Jn 10, 14-15). Aquesta frase recull la relació entre Jesús i el Pare, i la relació entre Jesús i els homes encomanats a ell. Es refereix també a la tasca pastoral pràctica d'acompanyar les persones, de sortir al seu encontre, d'estar oberts a les seves necessitats i als seus interrogants.
El Bon Pastor és Jesucrist. Ell és el Pastor veritable. Només Ell coneix a les seves ovelles i elles el coneixen (Cf. Jn 10, 14); coneix a les seves ovelles una per una, en la seva situació concreta, les crida pel seu nom, i les ovelles reconeixen la seva veu i el segueixen. Un coneixement que allibera i que suscita la confiança, que no es refereix només als actes, sinó que penetra fins al fons del cor i de les actituds profundes.
Finalmente, el Señor nos habla del servicio de la unidad encomendado al pastor: Tengo, además, otras ovejas que no son de este redil; también a estas las tengo que traer, y escucharán mi voz y habrá un solo rebaño, un solo pastor (Jn 10, 16). Conducir las ovejas. Jesucristo Buen Pastor conoce a cada ser humano, conoce su ser, su circunstancia y su historia y conduce a cada persona a su plena realización. Las guía y conduce por caminos seguros. Él camina delante para mostrar el camino, para prevenir los peligros, para defender del lobo o del salteador. Él conduce a verdes praderas donde se encuentra el alimento, la seguridad, la vida en abundancia.
Tiene la misión de preocuparse de todos. En primer lugar, de los que ya forman parte de la Iglesia, para que vivan la unidad en su interior; para que la Iglesia, por encima de las diferencias y los límites, sea un signo de la presencia de Dios en el mundo. También tiene que traer a las ovejas que no son de este redil, y para ello quiere nuestra colaboración. La razón de la actividad misionera se fundamenta en la voluntad de Dios, que quiere que todos los hombres se conviertan a Cristo y se incorporen a Él formando la Iglesia. Por eso el celo evangelizador ha de ocupar toda nuestra existencia, ha de quemar nuestro corazón, y se ha de proyectar sobre la vida de todas las personas que nos han sido encomendadas. Es el celo por la gloria de Dios y por la salvación de las persones, que debe llevar al sacerdote a olvidarse de sí mismo, y a consagrarse plenamente a la misión que ha recibido.
Ovejas llamadas a ser pastores de sus hermanos
Queridos Enric, Gustavo y Jean Damascène: Somos ovejas llamadas a ser pastores de los hermanos. La oveja perdida es el género humano y cada persona en concreto. Lo somos también nosotros en la medida en que no respondemos plenamente a la voluntad de Dios. El hecho de tener novena y nueve ovejas en el redil no impide que vayamos tras la oveja perdida y, por otra parte, la realidad es que fuera del redil se encuentran muchas más. El Señor nos ha elegido para que busquemos y cuidemos sus ovejas, con corazón de buen pastor.
Durante la segunda quincena del mes de septiembre en el oficio de lectura hemos ido leyendo y meditando el sermón cuarenta y seis de san Agustín, un sermón lúcido y contundente sobre los pastores. Nos recuerda que somos cristianos y somos pastores. Nuestra misión es fortalecer a las ovejas débiles, curar a las enfermas, vendar las heridas, recoger las descarriadas, buscar las perdidas, y no maltratar a las fuertes. El pastor no ha de buscar honores ni alabanzas, ni ha de procurar satisfacer las propias necesidades, ni de actuar por su propio interés; ha de buscar el interés de Jesucristo; ha de consolar, sostener a los más débiles y dar ejemplo de fortaleza en las pruebas.
En la segunda lectura que hemos escuchado el apóstol Pedro exhorta a los «presbíteros» de la Iglesia a ser pastores diligentes y solícitos del rebaño de Cristo (cf. 1 Pe 5,1-2). Vivir para el Padre y para las ovejas, lejos de un planteamiento egocéntrico del ministerio. Estar pendiente de las ovejas, no de sí mismo. Como señalaba el papa Francisco “caminar delante del rebaño, libres de los pesos que dificultan la sana agilidad apostólica, y sin indecisión al guiarlo, para hacer reconocible nuestra voz tanto para quienes han abrazado la fe como para quienes aún «no pertenecen a este rebaño» (Jn 10, 16) (…) También disponerse a caminar en medio y detrás del rebaño: capaces de escuchar el silencioso relato de quien sufre y sostener el paso de quien teme ya no poder más; atentos a volver a levantar, alentar e infundir esperanza. Nuestra fe sale siempre reforzada al compartirla con los humildes: dejemos de lado todo tipo de presunción, para inclinarnos ante quienes el Señor confió a nuestra solicitud”. (Papa Francisco, Homilía en la Profesión de fe con los Obispos de la Conferencia Episcopal Italiana, 23 de mayo de 2013).
Final
Benvolguts Enric, Gustavo i Jean Damascène: Maria és la Mare del Bon Pastor. Ella ens dóna exemple de docilitat a l’Esperit Sant i de lliurament generós a la voluntat de Déu. Estimeu-la amb filial devoció, perquè ella serà auxili eficaç en el vostre ministeri. María és Mare dels sacerdots, i acompanya els nostres treballs ministerials. Us encomanem a la Mare, perquè us ajudi a viure configurats al seu Fill Jesús. Demà celebrem la solemnitat de la Mare de Déu de la Salut, la nostra patrona, Font de salut material i espiritual. Que ella us acompanyi sempre. Així sigui.