Campanya LXI Mans Unides, 2020

El model de vida dominant, el nostre consumisme, les estructures de poder i la cultura del malbaratament, provoquen, com assenyala el papa Francesc, el deteriorament mediambiental i les crisis humana i social que l’acompanyen i reforcen (Laudato si’).

La pèrdua de biodiversitat, la contaminació o la sobreexplotació dels recursos naturals destrueixen la creació i provoquen pobresa, malalties, fam i set que pateixen, sobretot, les comunitats més vulnerables.

El nostre model de desenvolupament s’estén a nivell global i descansa sobre un sistema de producció i un estil de vida i consum que deixa empremtes en dues dimensions importants:

La social, ja que malgrat que el sistema és capaç de generar un gran creixement econòmic, aquest es tradueix en l’enriquiment d’uns quants i l’empobriment de molts.
L’ambiental, que significa un deteriorament important del medi ambient.

Totes dues dimensions ens afecten a tots, però fonamentalment als més empobrits, als exclosos dels avantatges econòmics del sistema i als que més pateixen les conseqüències del deteriorament mediambiental, aquells els drets dels quals són violats amb major assiduïtat.

Si bé el nostre model de desenvolupament pel que fa a l’economia ha demostrat ser capaç de generar riquesa, aquest creixement econòmic s’ha distribuït de manera molt desigual, i així ha generat injustícia social, tant dins dels països com entre aquests.

Per tot això, denunciem que el nostre model de desenvolupament és insostenible, crea desigualtat i pobresa.

Com a alternativa, promovem una cultura ecològica: ser inquilins i cuidadors en lloc d’amos i dominadors del món; lluitar per la vida digna de totes les persones; considerar les conseqüències mediambientals de les nostres iniciatives; gestionar de manera integral els recursos naturals; comprometre’ns amb els petits agricultors i l’agroecologia i donar suport als immigrants que s’han vist obligats a deixar les seves llars per causes mediambientals.