Mons. Saiz Meneses acaba de publicar la seva cinquena carta pastoral, en aquesta ocasió dedicada a l’acció caritativa i social de l’Església.
El Bisbe de Terrassa, recorda en la introducció del text: “Les meves cartes pastorals han intentat donar resposta a les prioritats assenyalades en l’homilia d’inici de ministeri i alhora acompanyar els moments més rellevants de la vida diocesana i de l’Església universal”. En aquest sentit, aquesta nova carta pastoral reflexiona sobre la dedicació prioritària als més necessitats, als pobres i als marginats, tal i com indicà el 25 de juliol de 2004 en la seva homilia de presa de possessió, juntament amb la nova evangelització, l’atenció als preveres i al Seminari i finalment els joves.
La creació jurídica de Càritas diocesana l’any 2012 i completar el traspàs d’alguns elements estructurals que fins aleshores depenien de Càritas Barcelona, així com la consolidació d’un treball diocesà que ha culminat amb la benedicció i inauguració de la seu definitiva de Càritas diocesana a la ciutat de Sabadell el proppassat 5 de desembre de 2014, han estat motius suficients per oferir aquesta carta pastoral, en el context actual de crisi econòmica que encara perdura.
El títol de la carta està inspirat en les paraules del papa Francesc als bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola en la visita ad limina apostolorum el 3 de març de 2014, en el moment que lloava l’acció de Càritas i convidava, citant al papa Benet XVI, a manifestar estima i proximitat a totes les persones que col·laboren en “el programa del Bon Samarità, el programa de Jesús”.
La carta pren com a fil conductor de la reflexió la paràbola del Bon Samarità, i està dividida en tres apartats. En el primer, sota el títol De Jerusalem a Jericó, el camí de la vida, analitza la situació actual de crisi i dificultats i n’esbossa les causes i les conseqüències per acabar reflexionant sobre el què vol dir fer-se proïsme. El segon apartat, Fonaments de la nostra acció caritativa i social, presenta la conversió personal i social com a punt de partença, i aprofundeix en la teologia de la comunió com a principi fonamental i la centralitat de la persona com a perspectiva pastoral. Finalment el tercer apartat porta per títol Ves i fes tu el mateix, i presenta l’acció de l’Església, de cada cristià i de tota la comunitat eclesial, a partir de les actitud i les actuacions concretes, tot mostrant l’Església com a casa oberta, que dóna prioritat als caiguts a la vora del camí i en actitud de sortida, una Església que pren la iniciativa.