(08.09.2019) La festa de la Nativitat de Maria

El dia 8 de setembre, festa del Naixement de la Mare de Déu, és conegut popularment a Catalunya com la festa de les "maresdedéus trobades". En aquesta dia és habitual en molts llocs celebrar romeries, aplecs i processons en els santuaris marians i en els pobles on celebren la seva Festa Major

En els Evangelis canònics no trobem cap dada sobre el naixement de Maria, encara que es conserven diverses tradicions. Unes d’elles ens transmeten que és descendent de David i va néixer a Betlem; segons altres, el seu naixement va tenir lloc a Nazaret. També des del segle V, aproximadament, existia a Jerusalem un santuari marià situat al costat de les restes de la piscina probàtica. Allà, sota l'església romànica construïda pels creuats, es troben les restes d'una basílica bizantina i unes criptes excavades a la roca que, segons la tradició, podien haver format part d'una vivenda que s'ha considerat com la casa on va néixer la Mare de Déu.

La celebració de la festa de la Nativitat de la Mare de Déu és coneguda i celebrada a les comunitats cristianes d'Orient des del segle VI. Va ser fixada el 8 de setembre, dia amb el qual s'inicia l'any litúrgic bizantí, el qual es clou amb la festa de la Dormició de la Mare de Déu, en el mes d'agost. A Occident va ser introduïda cap al segle VII. A Roma es celebrava amb una peregrinació a la Basílica de Santa Maria la Major que culminava amb la Santa Missa. Actualment, és la festa patronal de moltíssims santuaris.

Sant Andreu de Creta (+740), en una coneguda homilia sobre la festa de la Nativitat de Maria, reflexiona sobre el sentit i el contingut més profund d'aquesta festa. El marc general és el designi diví de salvació de la humanitat, en el qual la Mare de Déu queda vinculada al misteri de Crist, posant tota la seva persona i la seva vida en relació absoluta a Crist, en particular a la seva encarnació: «Aquí hi ha el cim més alt dels beneficis que ens fa Crist, aquí hi ha la manifestació del misteri, l’anihilament de la naturalesa; aquí hi ha Déu i l’home i la deïficació de l’home assumit. Però tanmateix calgué que hi hagués una certa introducció, per on arribés a nosaltres el gran do de la salvació: una introducció de l’adveniment esplèndid i claríssim de Déu a nosaltres. I això és la celebració d’avui, exordi de la qual és el naixement de la Mare de Déu, i la conclusió  i el terme són la unió providencial del Verb amb la carn. Perquè ara la Verge neix, és alletada, és configurada i convertida en Mare de Déu, rei de tots els segles ».

Un aspecte molt important d'aquesta festa és la invitació que ens fa a l'alegria, perquè Déu Nostre Senyor, amb el naixement de Maria, proporciona al món la garantia que la salvació és ja imminent, perquè el naixement de Maria prepara l'encarnació i naixement de Jesús. «quan va arribar la plenitud dels temps, Déu envià el seu Fill, nascut de dona, nascut sota la Llei, perquè rescatés els que vivíem sota la Llei, i rebéssim la condició de fills» (Ga 4, 4- 5). Déu escull Maria, concebuda sense pecat original, que neix en el silenci i la discreció, que esdevé l’esperança per al món perquè d'ella naixerà Jesucrist.

Avui és, doncs, un dia apropiat per fer memòria de la història de la salvació i contemplar el lloc que ocupa Maria en el pla salvífic de Déu. Conscients de la nostra pobresa i petitesa, ens posem sota la seva intercessió de Mare en el nou curs que acabem de començar. Ella és l'estrella lluminosa que ens guia i acompanya, el model de peregrinació de la fe, la causa de la nostra alegria per superar les dificultats i tristeses, en ella la força per viure amb coherència la nostra vocació de fills de Déu, així com també la font de la veritable salut.

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa

Contingut relacionat