“Em veig amb cor per a tot, gràcies a aquell que em dóna forces” (Flp 4,13) (28-06-20)

 “Em veig amb cor per a tot, gràcies a aquell que em dóna forces” (Flp 4,13)

La crisi del coronavirus ens posa a prova com a individus  i com a societat. Tot i que hem tornat a la “nova normalitat”, davant el futur experimentem una certa por i incertesa. A més, quan sembla que la pandèmia està sota control, es produeixen rebrots  que fan saltar les alarmes i tornen a generar temor i ansietat. En aquests moments és molt important la capacitat d’adaptació i resiliència tant pròpia de l’ésser humà per tal d’ensortir-se enfront de les adversitats i quedar reforçat.

Sant Pau ens ofereix un text molt il·luminador en la carta que escriu als cristians de Filips trobant-se a la presó, possiblement a Roma, bo i sentint propera la seva mort.  “No vull pas dir que en aquests moments passi necessitat, perquè ja he après a acontentar-me en qualsevol situació. Sé viure enmig de privacions i sé viure igualment en l’abundància. Estic avesat a tot: a menjar bé i a passar fam, a tenir de tot i a trobar-me mancat d’allò que necessito. Em veig amb cor per a tot, gràcies a aquell que em dóna forces” (Flp 4,11-13).

El text fa referència a la seva total disponibilitat i adaptació a les diferents circumstàncies que li ha tocar de viure. I això ho fa no per un pur autocontrol, com els filòsofs estoics de la seva època, sinó per a predicar l’evangeli. Esdevé un bon exemple de com el cristià no s’ha d’instal·lar en la comoditat, no s’ha d’acomodar a una forma determinada de vida, ni tampoc distreure’s amb els miratges del desert, o paralitzar-se davant les dificultats, que també hi són.

La clau del text es troba en el verset 13: “Em veig amb cor per a tot, gràcies a aquell que em dóna forces” . I això s’aplica a tot arreu, en qualsevol moment, en tots els sentits tan si és per a viure amb poques coses o per a no deixar-se enlluernar per l’abundància. L’important és la presència de Crist, que conforta i ajuda; per això cal recolzar-se en Ell, no en una determinada manera de vida com si aquesta fos decisiva per ella mateixa.

En els moments de desgràcies i de reconstrucció és bo recuperar el concepte de resiliència. Fa referència a la capacitat de la persona per a sobreposar-se als contratemps, per a fer front a les adversitats de la vida, adaptar-se, superar-les i, fins i tot, sortir-ne enfortit. No es tracta només de resistir davant de les dificultats, sinó prendre un nou impuls per a arribar a ser millors i més forts. La resiliència es composa de resistència davant l’adversitat i de capacitat per a forjar un comportament vital positiu.

Des de l’àmbit de la psicologia els experts ens fan diverses recomanacions per a potenciar la resiliència: establir relacions sòlides, evitar el veure els problemes com si fossin obstacles insuperables, acceptar que el canvi forma part de la vida¸ proposar-se unes fites  i avançar-hi, dur a terme accions decisives, no perdre mai l’esperança, tenir una visió positiva d’un mateix i tenir cura d’un mateix, eixamplar l’horitzó vital per a relativitzar les causes del dolor, etc.

El creient, principalment, construeix i reconstrueix la vida sobre el fonament que és Crist, des de la fe, l’esperança i l’amor, des de la voluntat de treballar per un futur millor. Ara estem vivint un moment especialment dolorós a causa de la crisi sanitària i econòmica, que deixa moltes persones i famílies en una situació precària. Que no ens falti la fermesa per a superar les dificultats, la capacitat d’adaptació a les noves situacions i la confiança en el Senyor, perquè sabem que amb Ell serem capaços de superar totes les proves encara que semblin dures.

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa

Contingut relacionat

Carta Dominical (28/06/2020)