“En tiempos recios, amigos fuertes de Dios“

ESCUDO EPISCOPAL SAIZ  

Acabem de començar el Pelegrinatge Diocesà de Joves i ens trobem de camí cap a Àvila per a participar en l’Encontre Europeu de Joves. El lema és molt significatiu i està compost per dues expressions molt típiques de  santa Teresa. Diu així, traduït al català: “En temps durs, amics forts de Déu”. Referint-se a l’època que li tocà viure, no exempta de novetats i convulsions, santa Teresa diu que són “temps durs” i també assenyala que en aquests temps “són necessaris amics forts de Déu per a sostenir els febles” (Llibre de la Vida 15,5). Certament, podríem trobar bastants paral·lelismes  entre l’època de la santa d’Àvila i la nostra.

La nostra època es caracteritza per moltes transformacions ràpides. Podem dir amb propietat que ens toca viure en uns “temps durs”, d’incertesa, de dificultat, de viure contracorrent, uns temps que  demanen fermesa, fortalesa. Santa Teresa de Jesús és una veritable mestra de vida cristiana per als homes i les dones de qualsevol època. En la nostra societat, tan materialista i consumista, el seu exemple ens ajuda a elevar la mirada, a ser conscients de la presència i de l’acció de Déu. Ella ens ensenya també a sentir realment la set de Déu que està present en el més profund del cor humà, el desig de veure Déu i de ser els seus amics,

En aquests temps tan durs es necessiten amics forts de Déu. El camí per a arribar a ser-ho passa per l’encontre amb Crist que canvia la vida, que canvia el cor, que ofereix un nou horitzó, que omple de sentit la nostra existència. I l’amistat amb Déu creix a través de la pregària. Per això la trobada d’Àvila ens ha de servir per a créixer en la vida de pregària. El jove cristià del segle XXI s’ha de distingir per una vida de pregària intensa, que es nodreix fonamentalment de la Paraula de Déu i de l’Eucaristia, font i cimal de la seva vida cristiana. Teresa de Jesús ens recorda la importància de l’oració: resar, diu ella, significa “tractar d’amistat, estant moltes vegades tractant només amb aquell que sabem que ens estima” (Vida 8,5). Ella, més que una pedagogia de la pregària ens ofereix una iniciació, una autèntica mistagògia, i qui s’endinsa en la lectura de les seves obres, aprèn a resar al seu costat.

L’amistat amb el Senyor es projecta vivint l’amistat amb els germans, estimant els altres i compartint-ho tot amb ells. L’experiència de l’amor de Déu que ens estima gratuïtament i ens acull a cadascú  amb les seves virtuts i els seus defectes, ens fa capaços d’estimar i d’acollir els altres, de respondre amb solidaritat a les necessitats dels altres. “Déu és amor i el qui està en l’amor està en Déu, i Déu està en ell”. (1Jo 4,16). Qui ha conegut l’amor de Déu i l’ha experimenta, està cridat a compartir aquest amor. D’aquesta manera anem madurant en el camí de l’amistat amb Déu i podem aportar quelcom de futur i d’esperança en aquests temps durs.

Ser amics forts de Déu significa viure en la veritat, ser conscients de la nostra petitesa, deixar que el Senyor penetri en el nostre cor, actuï a través de la nostra persona, que sigui el centre de la nostra vida i ompli la nostra existència d’un goig inefable.

Que santa Teresa ens ajudi en aquest ideal i que la seva intercessió ajudi en aquests dies els joves que pelegrinen a la seva ciutat natal.

            + Josep Àngel Saiz Meneses

            Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa