“L’Eucaristia: comunió amb Crist i entre nosaltres”

Aquest és el lema del Congrés Eucarístic Internacional que, si Déu vol,  s’iniciarà avui a Dublín (Irlanda), tot coincidint amb la solemnitat de Corpus Christi i que es perllongarà fins el diumenge vinent, 17 de juny. Serà un congrés especial perquè aquesta iniciativa arriba a la seva cinquantena edició i, a més , també coincideix amb l’any en que celebrem mig segle del començament del Concili Vaticà II. El lema del Congrés Eucarístic de Dublín està inspirat precisament en un fragment del número 7 de la Constitució Lumen gentium, del Concili sobre l’Església. Diu així: “En la fracció del pa eucarístic compartim realment el Cos del Senyor, que ens eleva fins a la comunió amb ell i entre nosaltres”.

 

Aquest Congrés a molts diocesans els pot recordar el que es va celebrar a Barcelona l’any 1952 i que va ser el Congrés número trenta-cinc de la llista que ara arriba al número cinquanta. D’aquell Congrés en va sorgir una iniciativa de caritat unida a l’Eucaristia: les  “Vivendes del Congrés Eucarístic” que han constituït un barri més de la Ciutat Comtal. En un temps de greus necessitats socials, el prelat barceloní d’aleshores, el Dr. Gregori Modrego Casaus, va saber unir la celebració d’actes en honor al sagrament eucarístic amb aquest i d’altres gestos de solidaritat amb les persones més necessitades de la societat.

 

És el mateix que ara estem cridats a fer en aquests temps d’una crisi econòmica prolongada i greu que afecta moltes persones de la nostra societat. De manera especial, amb el problema de l’atur. L’Església no pot assumir responsabilitats que no són seves certament. Pot, això sí, oferir uns criteris morals i ètics per a ajudar a superar les causes estructurals de la crisi que estem vivint. També pot educar-se i educar en un estil de vida més auster, valorant les coses petites, creant espais per a compartir i per a la solidaritat. No podem pensar que el problema ja el resoldran únicament els governants.

 

En definitiva, no hem de deixar de fer tot el que puguem. Així ho fa Càritas i altres institucions eclesials. Són nombroses les parròquies que aquest darrers mesos han creat i han obert menjadors socials, bancs d’aliments bàsics, bosses de treball, etcètera. Allò que  estan realitzant a la nostra diòcesi Càritas, les parròquies i diverses congregacions religioses mereix una valoració especial. La Beata Teresa de Calcuta deia que ella no podia resoldre tot el problema de la pobresa en el món, però que si ella i les seves religioses ajudaven una persona, això ja era una cosa bona i que valia la pena de fer-la.

 

Crec que és això el que estem cridats a fer com a cristians en aquests temps de crisi. Fixem la mirada en Jesucrist, que passà pel món fent el bé, ajudant, consolant i guarint. El pare jesuïta Jacint Alegre, fill d’una família de Terrassa, va fundar l’any 1932 el Cottolengo de Barcelona, que fou el primer a Espanya d’acord amb el model del creat a Torí. Doncs bé, el pare Alegre deia de manera concisa: “Fets, fets, i no paraules”. És el que els cristians estem cridats a viure  en aquest moment concret.

 

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa