“Voldríem veure Jesús”

El camí quaresmal va arribant a la seva fi aquest cinquè diumenge. És el temps en el que se’ns convida a la conversió, a la penitència, a refer les nostres vides per tal que puguem arribar renovats a celebrar, un altre any, la gran alegria de la vida nova que el Crist ressuscitat ens comunica.

 

Tota la litúrgia d’aquest diumenge es podria centrar en les paraules d’aquells “grecs” –és a dir, no jueus o prosèlits estrangers- que, en la imminència de la Pasqua, s’acosten a l’apòstol Felip, el de Betsaida de Galilea, i li  diuen: “Voldriem veure Jesús”. A l’evangeli de sant Joan “veure” és molt més que contemplar quelcom o algú amb els ulls del cos: significa tenir una experiència personal, entrar en un contacte personal d’empatia. I aquest veure porta a “creure” i, successivament, a “donar testimoni”.

 

Jesús  respon als grecs anunciant la seva Pasqua, el seu “pas” o “trànsit” de la creu a la resurrecció, d’aquest món al Pare: “Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat. Us ho dic amb tota veritat: si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit”

Aquests darrers diumenges de la Quaresma tenen un sentit catecumenal, de preparació per al baptisme que els candidats reben la nit de Pasqua. Per a nosaltres que ja som batejats, aquest itinerari no és fictici, ni molt menys, perquè ens mena a la renovació dels nostres compromisos baptismals en aquella celebració.

 

Aquest és un moment d’especial intensitat espiritual: renunciem al pecat per a viure en la llibertat dels fills de Déu; renunciem a totes les seduccions del mal; renunciem a Satanàs, pare i príncep del pecat. En el baptisme fem professió de fe en Déu i ens adherim a l’estil de vida de l’Evangeli, a viure estimant Déu i el proïsme, a participar  del mateix lliurament de Crist.

 

Aquest és el programa de vida del cristià, que hem de renovar  en aquest temps de Quaresma; l’hem de viure i l’hem d’inculcar als nostres infants i joves, conscients que així els preparem per a la vida, per a fer el bé i no el mal, amb una gran repercussió per a la seva vida i també per a la societat en la que visquin.

        

     La Quaresma  és també temps de sinceritat. Benet XVI ens dóna un exemple d’aquesta sinceritat cristiana en el seu missatge per a la Quaresma d’enguany quan ens convida a no caure en la “temptació de la tebior” i ens recorda que la solidaritat amb els germans també comporta la sol·licitud pel seu bé  espiritual. “I aquí vull recordar –ens diu- un aspecte de la vida cristiana que segons el meu parer ha caigut en l’oblit: la correcció fraterna amb vista a la salvació eterna”.

       

     Fem un exercici de sinceritat quaresmal, començant per nosaltres mateixos. No ens equivoquem, no confonguem les coses. No rebaixem els nivells. Demanem a Senyor gràcia i fortalesa i, per comptes de justificar allò que és injustificable, demanem humilment al Senyor que no ens deixi caure en la temptació i que ens deslliuri de qualsevol mal.

 

 +Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa