El títol d’aquest escrit és el mateix que el del document col·lectiu dels bisbes catalans publicat el 21 de gener de 2011 i titulat així. “Al servei del nostre poble”. Penso que actualment, és especialment necessari aquest servei de l’Església al nostre poble a causa de la crisi econòmica tan greu que estem patint. He recordat aquest títol també amb ocasió de la Jornada de Germanor, que també té el nom de “Dia de l’Església diocesana”, que celebrem aquest diumenge i que aquest any té aquest lema: “L’Església contribueix a crear una societat millor”.
Cal que valorem i agraïm tot el que s’està fent des de les comunitats parroquials i des de les institucions solidàries, siguin civils i siguin religioses, especialment des de Càritas al servei dels afectats per aquesta crisi. Com dèiem en el document que he citat, “demanem que es mantingui i creixi aquest treball caritatiu , amb noves iniciatives que promoguin la solidaritat i la justícia, i alhora incentivin les activitats empresarials responsables per tal de mantenir i ampliar els llocs de treball. Tots hem de continuar en el camí del servei i l’entrega generosa envers els qui més ho necessiten” (Al Servei del nostre poble, n. 4,f).
Estem celebrant els 50 anys de l’inici del Concili Vaticà II. Un dels documents més significatius d’aquest Concili, en les relacions entre l’Església i la societat és precisament la constitució sobre l’Església en el món contemporani, coneguda i citada per les dues paraules llatines inicials del text: Gaudium et Spes. Aquest document comença amb aquestes paraules que han esdevingut com un manifest de l’esperit del gran concili ecumènic del segle XX: “La joia i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels homes contemporanis, sobretot dels pobres i de tots els qui sofreixen, són també la joia i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels deixebles de Crist, i no hi ha res de veritablement humà que no trobi ressò en el cor d’ells” (GS 1).
El Concili Vaticà II ens invità a esdevenir una Església profundament solidària amb el món. Una Església solidària i servidora de les societats en les quals està present. Aquest mateix document diu també que “l’Església percep amb agraïment que, tant en la seva comunitat com en cadascun dels seus fills, rep diversos ajuts per part dels homes de tota classe i condició. Perquè tots els qui promouen la comunitat humana en l’ordre de la família, de la cultura, de la vida econòmica i social , així com de la vida política, nacional o internacional, aporten també un gran ajut, segons el designi de Déu, a la comunitat eclesial, en tant que aquesta depèn de factors externs” (GS 44).
És just, doncs, que l’Església retorni el que rep de la societat en un servei a aquesta. Penso que puc dir que la nostra Església diocesana de Terrassa ho fa amb esforç i amb generositat. Vull destacar sobretot el treball de les institucions solidàries de la diòcesi i l’esforç extraordinari que estan fent en aquests moments de crisi econòmica, sobretot el treball de la Càritas diocesana i de les Càrites parroquials.
Per això, en aquest diumenge, es fa una col·lecta en tots els temples per demanar l’ajut dels catòlics a fi que les activitats pastorals i socials de l’Església puguin disposar dels mitjans necessaris –també dels mitjans econòmics- i que no es quedin inactives i col·lapsades. Així doncs, demanen l’ajut de tots els fills i filles de l’Església i de totes les persones que valorin el servei que aquesta fa a la nostra societat, sobretot en aquest temps de crisi.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa