Arriben les Primeres Comunions

Durant els mesos de maig i juny, milers de nens i nenes de la nostra Diòcesi celebraran la seva Primera Comunió, un dels esdeveniments més importants de la seva vida. Han tingut dos anys de preparació a través de la catequesi. Al tram final de la seva preparació se’ls insisteix per activa i per passiva que el centre d’aquest dia és l’Eucaristia i que l’únic regal important i necessari és rebre Jesús, que el de menys són els regals, les fotos, el vestit o el banquet. Tant els infants com els seus pares semblen assentir als raonaments que amb bona voluntat any rera any repeteixen sacerdots i catequistes. Però per desgràcia ens trobem amb un adversari poderós, el consumirem.

Segons els informes de la Confederació Espanyola de Consumidors i Usuaris (CECU), en aquests darrers anys, el cost mitjà que es genera a l’entorn de la celebració d’una “primera comunió” passava dels 3000 euros, i més o menys es mantindrà enguany. Una despesa que es reparteix entre el vestit, els preparatius, els regals, i sobretot el banquet. Aquest tipus d’organismes recomanen un berenar o àpat familiar, a ser possible a casa, amb un nombre de convidats reduït, ja que aquesta celebració no s’ha de convertir en un casament. Curiosament aquesta recomanació és la mateixa que acostumen a fer tots els rectors i catequistes.

La pressió social és certament molt forta, i la temptació consumista indueix a pensar que si no oferim als fills tota aquesta parafernàlia  artificial que embolcalla la celebració, potser aquests fills se sentiran menys estimats, o seran menys feliços que els seus amics, o es sentiran exclosos quan els seus companys els ensenyin la quantitat de presents que han rebut, o s’acomplexaran si no poden explicar la categoria del restaurant on es celebrà el convit. De vegades influeix poderosament en els pares la idea que “no li manqui al meu fill el vestit o el banquet que jo no vaig tenir”.

Cal que les famílies i les parròquies treballin en estreta col·laboració per tal de superar la pressió social i la temptació consumista. La parròquia és una comunitat de fidels que es reuneix a l’entorn de la Paraula de Déu i de l’Eucaristia, que ensenya la doctrina cristiana i que transmet la fe. A la parròquia s’hi treballa amb dedicació per tal que els infants aprofundeixin en la seva fe i es preparin adientment perquè el gran dia en què reben Jesús sagramentat per primera vegada i perquè comenci una nova relació amb Jesucrist i l’Església, que ha de mantenir-se i créixer participant a l’Eucaristia de cada diumenge.

Els pares no són aliens al procés catequètic dels seus fills. Al llarg dels meus anys de pastoral parroquial els insistia que la preparació a la primera comunió afectava a tota la família, no tan sols als infants, i tota la família ha de participar a la catequesi. La seva missió principal consisteix a educar els seus fills, i és responsabilitat seva crear un clima familiar on s’hi visqui l’amor, la donació, el desenvolupament personal, l’apertura als altres i a Déu, la convivència, la solidaritat. Ells són els primers catequistes. Gràcies a Déu cada vegada hi ha més pares que s’impliquen a fons i preparen amb els seus fills aquesta celebració i els acompanyen en el futur a l’Eucaristia dominical.

Vull acabar amb una paraula d’ànim per a tots els catequistes que duen a terme una tasca tan important per a l’Església i per a la societat. Una paraula d’ànim també als pares i mares, a les famílies que aneu a celebrar la primera comunió d’algun dels vostres fills. Que ajudem els menuts a tenir aquesta gran trobada amb Jesucrist a l’Eucaristia amb recolliment i pietat, amb amor i joia, de tal manera que sigui per a ells un dia inoblidable.

 

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa