Camí de Nolasc (16/09/2018)

Escut Episcopal de Bisbe de Terrassa El dimecres 8 d’agost vaig tenir una trobada molt interessant i agradable a la ciutat de Terrassa amb prop d’un centenar de joves d’escoles i obres mercedàries, acompanyats per diversos religiosos de l’Orde de la Mercè. Estaven fent el Camí de Nolasc, una ruta a peu des de Sant Ramon de la Segarra fins a Barcelona amb motiu dels 800 anys de la fundació de l’Orde de la Mercè. Aquell dia 8 d’agost varen fer nit a les instal·lacions de l’Escola Sagrat Cor de les RR. Agustines Missioneres. A partir de preguntes i inquietuds, varem reflexionar junts sobre l’Església i els seus reptes actuals, la missió dels jove a la nostra societat, el futur del nostre món o la pastoral penitenciària. També va ser l’ocasió de felicitar-los en la celebració del 800 aniversari. El camí de Nolasc és el camí de la llibertat i de l’alliberament. Ell pensava, a principis del segle XIII, que el problema més profund que patia l’ésser humà és la manca de llibertat i per això va promoure un missatge i un camí d’alliberament social i personal. Es tractava d’una llibertat religiosa i econòmica, social i personal. Aquesta va ser la seva obra de Mercè o de misericòrdia. La celebració enguany del vuitè centenari ha d’impulsar-nos a proclamar, amb més força i valentia, l’any de gràcia del Senyor a tots aquells que, en definitiva, necessiten la nostra paraula mercedària d’encoratjament i d’alliberament (cf. Missatge final, n. 5). Maria, Mare de la Mercè, és la Mare de la misericòrdia i del compromís redemptor al servei dels qui no tenen la llibertat per a viure segons la voluntat de Déu. Les Constitucions de l’Orde de la Mercè de l’any 1272 afirmen que Pere Nolasc i els seus companys varen treballar de bon cor, de bona voluntat i amb bona obra en visitar i alliberar els captius. Les dues paraules, visitar i alliberar, que el text ha pres de la tradició bíblica (cf. Lc 1, 68), constitueixen una profunda unitat de significat. El qui visita s’introdueix, entra en el món dels captius; el qui allibera treu fora, fa que els captius puguin superar el seu estat antic. Entra el qui és lliure perquè d’aquesta manera pugui sortir l’oprimit. Hem arribat al vuitè centenari. El context social actual és certament diferent en molts aspectes i són diferents les captivitats, però el carisma mercedari té plena actualitat. Per això l’Orde de la Mercè, des de la fidelitat creativa, ha anat donant respostes noves als nous reptes que al llarg de la història s’han presentat. Així ho recull el número 16 de les seves Constitucions: “Les noves formes de captivitat, constitueixen el camp propi de la missió i del quart vot mercedaris, es donen allí on hi ha una situació social en la que concorren les següents condicions: és opressora i degradant de la persona humana; neix de principis i sistemes oposats a l’evangeli; posa en perill la fe dels cristians; i ofereix la possibilitat d’ajudar, visitar i redimir les persones que s’hi troben”. La família que treballa a la Pastoral Penitenciària, a la perifèria del món de la privació de llibertat, ha d’estar atenta, “en sortida”, prenent la iniciativa, seguint el carisma mercedari. Per a anunciar l’evangeli, per a procurar una defensa justa als indefensos per manca de recursos, per a acompanyar els privats de llibertat, per a potenciar la relació amb les comunitats parroquials i facilitar la seva integració quan surtin en llibertat. Que sant Pere Nolasc ens ajudi a propiciar aquest alliberament que Déu vol per als seus fills i filles. Arribem a la clausura de les celebracions del Vuitè Centenari, però les exigències de l’esperit mercedari no s’acaben mai. El nostre agraïment i encoratjament als fills de sant Pere Nolasc pel seu treball i per la seva vivència d’aquest carisma d’alliberament.  

+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa