Caminem amb esperança

En aquest temps d’Advent, temps d’esperança, voldria resumir algunes de les idees de la cloenda de la carta pastoral que he escrit per presentar el nostre Pla Pastoral.
 El tema central del Pla Pastoral i de la meva carta és l'evangelització; és a dir, que ens prenguem seriosament això de creure en Jesús i en el seu Evangeli i de donar-ne testimoni amb fets i paraules. Malgrat les nostres limitacions de tota mena - no ens volem pas considerar els cristians uns éssers superiors a ningú-, Jesús ens diu: "Vosaltres sou la sal de la terra... Vosaltres sou la llum del món" (Mt 5,13-16).
 Serem sal i llum si, amb l'ajut de la gràcia de Déu, vivim l'estil de les benaurances: mansuetud, pobresa, misericòrdia, netedat de cor i... senzillesa. Quan la llum va minvant o desapareix completament, ja no aconseguim distingir la realitat que ens envolta. En el cor de la nit podem sentir temor i inseguretat. El nostre testimoni de vida ha de servir per transmetre l'alegria i la bellesa de la vida i ha de ser un punt de referència en el camí que ajudi els altres a trobar-se amb Déu.
 El nostre testimoni ha de ser una Bona Nova que se centra en la Persona de Jesucrist, i des de Crist en el Pare i en l'Esperit Sant, en l'Església i en els sagraments. Hem de fer el nostre treball de cada dia, enmig de treballs i dificultats, certament, però ho hem de fer sense impaciències, conscients que arribarà el moment de separar el gra de la palla, sense angoixes per la sensació de ser minoria. L'important és donar raó de la nostra esperança, essent portadors d'alegria.
 Que mai no ens falti la confiança en la Paraula del Senyor. Caminem sempre amb esperança, especialment en moments significatius com el fet que ja estem en el quart curs pastoral del nostre bisbat i que estem començant el treball per aplicar el primer Pla Pastoral Diocesà.
 Em ve a la memòria aquella escena evangèlic de Jesús i els apòstols davant la tempesta en el llac de Genesaret, o de Galilea, quan sembla que la barca que els porta s'enfonsa. Els apòstols tenien por perquè no tenien consciència de la presència de Jesús enmig d'ells. Però Jesús era present. Sense una bona dosi d'interioritat i espiritualitat, nosaltres també dubtarem de la presència del Senyor en la nostra vida i en l'Església.
 En la nostra nova diòcesi, en el nou mil•lenni que acabem d'estrenar, hem de caminar amb esperança, hem d'assumir amb un nou impuls la missió evangelitzadora. El mandat missioner manté tota la seva vigència i l’hem de complir amb el mateix entusiasme i generositat que els Apòstols i els cristians dels primers temps. Crist ressuscitat és present en la seva Església, la força del seu Esperit Sant és la nostra força. Maria, Mare i Mestra, és l'estrella que guia la nostra missió.
 Anem, doncs, mar endins, amb la confiança posada en el Senyor. Ell arriba un any més en la celebració del Nadal, i –com ens va prometre- és sempre amb nosaltres.

+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa