Canvi climàtic: l’extinció d’espècies biològiques

Un dels efectes del canvi climàtic –que avui es dóna com un fet comprovat- és l’extinció d’espècies biològiques, un fenomen que s’accelera molt darrerament. Segons uns càlculs fidedignes, que prenc d’un altre article del sacerdot i científic Francesc Nicolau, publicat a “Catalunya Cristiana”, es calcula que de deu mil a quinze mil espècies de vivents del nostre planeta desapareixen cada any. O, si no desapareixen, es troben amb dificultats per a sobreviure a la terra. Darrerament el cas de les abelles ha cridat l’atenció dels mitjans de comunicació. Perquè, tan aquesta com altres espècies, resulta que fan un servei a l’equilibri ecològic molt important.

 

Ja l’any 2001 la declaració que es va fer a Göteborg va proposar a la Unió Europea frenar la pèrdua de la biodiversitat abans del 2010, que va ser declarat com a Any Internacional de la Biodiversitat, però els objectius proposats estan molt lluny d’haver-se assolit.

 

El lector es pot preguntar: tant important és això? Ja sabem  que al llarg de la nostra història geològica s’han esdevingut cinc grans extincions d’espècies, l’última de les quals fa uns 65 milions d’anys –a causa d’un gran meteorit, segons sembla- va ocasionar la mort de gairebé el 50% dels vivents, entre ells els dinosaures, que el cinema i altres mitjans han fet tant populars, valgui l’expressió. Temps era temps. Eren altres moments de l’evolució del nostre planeta.

 

Ara, en canvi, la causa de la pèrdua gradual però accelerada d’espècies ve de l’acció humana que està provocant també el canvi climàtic. A més, la fragmentació de territoris per excés d’urbanització, les tales de boscos, els incendis, les barreres a la comunicació natural que són les autopistes, autovies i ferrocarrils, les preses que impedeixen la reproducció de peixos, la cacera o pesca incontrolades, a més també de la contaminació atmosfèrica, contribueixen en un gran percentatge a la desaparició d’animals que ens són útils per a l’estabilitat biològica planetària.

 

Els biòlegs ens diuen que la varietat de les espècies és garantia d’equilibri a la terra i que la minva de la biodiversitat produeix efectes funestos. I a més, que cal mantenir també l’equilibri propi de cada lloc o hàbitat. Moltes espècies de peixos d’aquari, exòtics, han esdevingut un perill per a la fauna autòctona després que han estat alliberats en rius o estanys. Tots haurem sentit parlar del mol·lusc zebra, que tants maldecaps ocasiona als pescadors i arrossaires del delta de l’Ebre, després que hi ha estat introduït accidentalment.

 

Què puc dir en conclusió? Que no podem destruir l’obra de Déu pels nostres capricis. Que cal respectar l’equilibri dels ecosistemes. I, en síntesi, que Déu ens va donar la possessió de la terra perquè la cultivéssim i la guardéssim, no per destruir-la. L’ecologia és avui una crida a la responsabilitat dels homes davant el present i el futur de la terra.

 

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa