Compartir en temps de crisi

 

Joan Baptista  segueix essent el protagonista del fragment de l’Evangeli que llegim aquest diumenge a la celebració de l’Eucaristia. Si el text del diumenge passat ens ressaltava la presència de la Paraula de Déu en la història general i en la història personal de cadascú de nosaltres, avui el text fa sobresortir el contingut de la predicació de Joan Baptista.

La conversió que proposa aquest precursor de Jesucrist es coneix pels seus fruits; els fruits són la conseqüència de la conversió i són com la prova de la seva autenticitat. El test de l’autèntic batejat es troba en els fruits que brollen de la transformació del cor que l’encontre amb Déu i la seva paraula produeix.

En aquest sentit, la paraula de Joan el Baptista té un interès especial per tots nosaltres, fills i filles de l’Església, en aquest moment en que veu una renovada consciència de la seva responsabilitat de portar la Paraula de Crist a tots els homes; és a dir, d’evangelitzar. Vaig pensar que eren com adreçades a nosaltres aquestes paraules del Papa en l’homilia de la missa de clausura del Sínode de Bisbes recent, clos el passat 28 d’octubre a Roma. El Papa parlava d’aquells cristians i cristianes “que viuen en regions evangelitzades antigament. On la llum de la fe s’ha afeblit, i s’han allunyat de Déu, i ja no el consideren important per a la vida. Són les nombroses persones que tenen necessitat d’una nova evangelització; és a dir, d’un encontre amb Jesús, el Crist, el Fill de Déu”

La nova evangelització  concerneix a la vida de tota l’Església”, afegia el papa en aquella celebració. I subratllava tres línies pastorals que varen sorgir en les intervencions escoltades en el Sínode. El Papa, com ho sabeu segurament, va assistir pràcticament a totes les sessions i escoltava atentament les intervencions fins i tot prenent notes. Per mor de la brevetat avui em referiré només a una d’elles que fa referència als sagraments de la iniciació cristiana. “S’ha reafirmat –cito les mateixes paraules del Sant Pare- la necessitat d’acompanyar amb una catequesi adequada la preparació al baptisme, a la confirmació i a l’Eucaristia. També s’ha reiterat la importància de la Penitència, sagrament de la misericòrdia de Déu. La crida del senyor a la santedat, adreçada a tots els cristians, passa a través d’aquest itinerari sacramental”.

I el Papa concloïa la seva referència a  aquesta primera línia pastoral amb una referència preciosa, de gran abast teològic: “En efecte, en el Sínode s’ha repetit moltes vegades que els veritables protagonistes de la nova evangelització són els sants: ells parlen un llenguatge comprensible per a tots, amb l’exemple de la vida i amb les obres de caritat”.

A les vigílies de Nadal, ens arriba també la crida de Càritas a la solidaritat, tan necessària en aquests temps de crisi greu i perllongada. Procurem escoltar i atendre aquesta crida. Sovint es fa servir l’expressió que diu així: “no és el mateix predicar que donar blat”. Càritas i d’altres institucions eclesials no es queden en les paraules, sinó que fan veritat allò que Joan Baptista responia a la gent que li preguntava: “ Així, doncs, què hem de fer?”. I ell va respondre: “Qui tingui dos vestits que en doni al qui no en té, i qui tingui menjar que el comparteixi també amb els altres”. Us invito i m’invito a secundar la crida de Càritas Diocesana en aquestes vigílies de Nadal.

 

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa

 

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa