Comunicar esperança i confiança en el nostre temps

ESCUDO EPISCOPAL SAIZ

Avui celebrem la 51 Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, i el papa Francesc en el seu missatge ens exhorta a “una comunicació constructiva, que refusant els prejudicis contra els altres, fomenti una cultura de l’encontre que ajudi a mirar la realitat amb autèntica confiança”. Ens proposa la metàfora del molí per a entendre que l’ésser humà, la seva vida, la ment, les relacions, la comunicació, tot plegat, és com una pedra de molí que mai no s’atura i que pot moldre blat o jull.

Certament hem de ser realistes en contemplar el món per a no caure en un optimisme ingenu. Una mirada honesta a la realitat ens porta a constatar moltes situacions greus que s’han de resoldre. Començant pels conflictes bèl·lics a diferents llocs del planeta que porten el Papa a afirmar que en l’actualitat es pot parlar d’una tercera Guerra Mundial. El terrorisme constitueix una amenaça gravíssima per la pau i la seguretat internacionals. La pobresa i la fam segueixen essent unes lacres greus en el món, com ho és la manca d’accés a l’aigua potable. D’altra banda, segueixen existint discriminacions per diferents motius, i també es dóna l’explotació infantil, els maltractes, les pandèmies, la precarietat laboral, les dificultats d’accés a la vivenda, etc. La llista podria fer-se inacabable.

Com a creients, hem de partir del realisme més sincer però sense caure en el pessimisme o la desesperació. La nostra mirada ha de ser teològica, és a dir, des de la fe. Això vol dir que com a creients, com a cristians, la nostra mirada s’aclareix a la llum de l’Evangeli, de la Bona Nova de Jesucrist, el Fill de Déu. L’ésser humà te necessitat d’esperança i la busca sense parar i sol posar les seves expectatives en persones, idees, projectes o béns materials; amb tot, la gran esperança a la que tot ésser humà aspira només pot estar en Déu. La gran esperança, però, no és una idea o un sentiment o un valor o un projecte, és una persona viva: Jesucrist.

El centre de la seva predicació és el Regne de Déu. Es tracta d’un canvi en l’ésser humà, en tot l’home, i no sols en la manera d’actuar sinó d’un canvi en l’ésser, unes noves arrels, una nova orientació de tota la vida. No ha vingut a “millorar” l’ésser humà, ve a crear un home nou i aquesta novetat ho abasta tot: l’interior i l’exterior, l’espiritual i el material, l’individu i la comunitat, aquest món i l’altre. No es tracta només d’un canvi interior sense compromís extern, així com tampoc es tracta simplement de canviar les estructures. És un canvi de l’ésser humà sencer que comporta com a conseqüència un canvi en la societat. Una transformació de la manera de pensar i de fer en la direcció de Déu.

La terra on comença a germinar aquest Regne és el cor del qui escolta la Paraula. Els pobres són els primers i principals destinataris, la seva carta magna són les Benaurances, la seva llei és l’amor i mena a la veritable alegria. Un Regne que ja és entre nosaltres i que la seva llavor creix en el silenci, d’una manera oculta a la mirada superficial. Per això, el jull que també hi és present, no ha de robar l’alegria ni pot apagar l’esperança i el compromís del deixeble. El Papa ens diu que “la confiança en la llavor del Regne de Déu i en la lògica de la Pasqua configura també la nostra manera de comunicar. Aquesta confiança ens fa capaços de treballar amb la convicció que és possible descobrir i il·luminar la bona notícia present en la realitat de cada història i en el rostre de cada persona”.

Amb aquestes reflexions agraeixo una vegada més la ingent labor de l’Església que per a comunicar la Bona Nova és cada vegada més present en les xarxes socials.

+ Josep Àngel Saiz Meneses Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa