La carta del 23 de juliol acabava amb la intenció de proposar algunes reflexions als joves d'avui prenent com a punt de partença l'episodi de la trobada de Jesús amb el jove ric. Ara escric pensant en els joves creients que són també practicants. El jove ric pertanyia sens dubte a aquest grup.
El jove ric és clarament un bon noi, una bona persona. D’acord amb la descripció que ens en fa el relat, sembla que, més que interessar-se per un ideal de gran altura, el que pretenia era una confirmació de l'estil de vida que ja portava, de com era de bona persona. Possiblement, esperava que Jesús li digués que ja en tenia prou amb la vida que duia. En el fons, no desitjava res més. Perquè, si no fos així, no s'explica que, quan Jesús li ofereix la totalitat, la plenitud a través de deixar-ho tot i seguir-lo, el jove se'n vagi tot trist i incapaç de respondre a la crida del Mestre.
El jove es pensava que era lliure, però en realitat estava encadenat per la riquesa material. I aquí convé revisar què és allò que ens produeix alegria o tristesa en la nostra vida. Un senyal d'estar esclavitzats per alguna cosa és la tristesa que ens produeix la possibilitat de perdre-la. Si el fet de desprendre'ns de qualsevol bé, de l'ordre que sigui, ens produeix tristesa, això pot significar que aquesta riquesa ens esclavitza. Si quan Jesús ens ofereix quelcom que comporta alguna renúncia ens posem tristos, això significa que la nostra generositat és molt limitada.
Un altre exemple de bona persona, una bona noia en aquest cas, és el de santa Teresa de Jesús. Abans de viure la seva nova conversió és una religiosa complidora, bona, i fins i tot brillant i simpàtica. Però la vida que porta no l'omple, no és suficient per a ella. També podem recordar Pau de Tars, Teresa de Calcuta i, especialment aquests dies, Francesc Xavier. Eren persones bones, fermes, però la trobada profunda amb Crist produí en elles una conversió que els portà posteriorment a la perfecció.
El cor humà està assedegat de felicitat, una set de felicitat que només Déu pot sadollar. En aquest camí de recerca de la felicitat i del sentit, la trobada amb el Crist provoca un canvi radical en la vida. Perquè la persona que troba Jesús troba un tresor, i això produeix plenitud i alegria, aquesta trobada omple de sentit l'existència.
"Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l'home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp. També passa amb el Regne del cel com amb un mercader que busca perles fines: quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra" (Mt 13,44-46).
L'home de la paràbola ven tot el que té per tal de fer-se amb el tresor o amb la perla fina. La trobada amb Crist ha de produir en nosaltres un canvi radical, una conversió profunda. I cal començar vencent una temptació inicial que consisteix a pensar que deixar-ho tot és una utopia inassolible, una cosa impossible. En realitat, no és pas tan difícil. És prou coneguda l'experiència que, quan una persona viu un enamorament profund, aquest fet la fa capaç de renunciar sense dificultat a hobbies, a capricis, a possessions, etcètera, sense que costi especialment fer-ho, perquè totes les coses a què es renuncia tenen poc valor comparades amb la força del nou amor. Només una trobada en profunditat amb Jesucrist en la fe, l'esperança i l'amor, feta possible per la gràcia de Déu, pot esdevenir la base d'aquell canvi de vida pel qual molts joves que són unes bones persones passin a ser uns cristians convençuts. Tornaré sobre aquest mateix tema.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
El jove ric és clarament un bon noi, una bona persona. D’acord amb la descripció que ens en fa el relat, sembla que, més que interessar-se per un ideal de gran altura, el que pretenia era una confirmació de l'estil de vida que ja portava, de com era de bona persona. Possiblement, esperava que Jesús li digués que ja en tenia prou amb la vida que duia. En el fons, no desitjava res més. Perquè, si no fos així, no s'explica que, quan Jesús li ofereix la totalitat, la plenitud a través de deixar-ho tot i seguir-lo, el jove se'n vagi tot trist i incapaç de respondre a la crida del Mestre.
El jove es pensava que era lliure, però en realitat estava encadenat per la riquesa material. I aquí convé revisar què és allò que ens produeix alegria o tristesa en la nostra vida. Un senyal d'estar esclavitzats per alguna cosa és la tristesa que ens produeix la possibilitat de perdre-la. Si el fet de desprendre'ns de qualsevol bé, de l'ordre que sigui, ens produeix tristesa, això pot significar que aquesta riquesa ens esclavitza. Si quan Jesús ens ofereix quelcom que comporta alguna renúncia ens posem tristos, això significa que la nostra generositat és molt limitada.
Un altre exemple de bona persona, una bona noia en aquest cas, és el de santa Teresa de Jesús. Abans de viure la seva nova conversió és una religiosa complidora, bona, i fins i tot brillant i simpàtica. Però la vida que porta no l'omple, no és suficient per a ella. També podem recordar Pau de Tars, Teresa de Calcuta i, especialment aquests dies, Francesc Xavier. Eren persones bones, fermes, però la trobada profunda amb Crist produí en elles una conversió que els portà posteriorment a la perfecció.
El cor humà està assedegat de felicitat, una set de felicitat que només Déu pot sadollar. En aquest camí de recerca de la felicitat i del sentit, la trobada amb el Crist provoca un canvi radical en la vida. Perquè la persona que troba Jesús troba un tresor, i això produeix plenitud i alegria, aquesta trobada omple de sentit l'existència.
"Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l'home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp. També passa amb el Regne del cel com amb un mercader que busca perles fines: quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra" (Mt 13,44-46).
L'home de la paràbola ven tot el que té per tal de fer-se amb el tresor o amb la perla fina. La trobada amb Crist ha de produir en nosaltres un canvi radical, una conversió profunda. I cal començar vencent una temptació inicial que consisteix a pensar que deixar-ho tot és una utopia inassolible, una cosa impossible. En realitat, no és pas tan difícil. És prou coneguda l'experiència que, quan una persona viu un enamorament profund, aquest fet la fa capaç de renunciar sense dificultat a hobbies, a capricis, a possessions, etcètera, sense que costi especialment fer-ho, perquè totes les coses a què es renuncia tenen poc valor comparades amb la força del nou amor. Només una trobada en profunditat amb Jesucrist en la fe, l'esperança i l'amor, feta possible per la gràcia de Déu, pot esdevenir la base d'aquell canvi de vida pel qual molts joves que són unes bones persones passin a ser uns cristians convençuts. Tornaré sobre aquest mateix tema.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa