El diumenge següent a la festa de l'Epifania celebrem la festa del Baptisme del Senyor. El Baptisme del Senyor tanca el cicle de Nadal i inaugura la primera setmana dels temps ordinari. Per això és també un diumenge de transició, el diumenge que dóna pas al temps de durant l'any. Amb el baptisme culmina la manifestació de Jesús com a Fill de Déu que hem celebrat durant tot el temps de Nadal. Se'ns presenta un Jesús adult, disposat a iniciar el seu ministeri públic.
La celebració remarca com Jesús vol rebre el baptisme de conversió que administrava Joan vora el riu Jordà. Amb aquest gest es fa solidari amb els pecadors, encara que ell no té necessitat de cap purificació. Ara bé, durant el baptisme, es produeix una teofania, una manifestació de Déu. Jesús és ungit per l'Esperit Sant i proclamat Fill de Déu per mitjà de la veu del Pare des del cel. El Pare revela que Jesús es el seu Fill i l'ungeix amb el do de l'Esperit. A partir d'aquest fet, Jesús és acreditat com el Messies esperat i comença la seva vida pública.
El baptisme del Senyor té un significat i una transcendència per a nosaltres: el Fill etern de Déu assumeix la realitat de la nostra carn per a manifestar-se als homes, i nosaltres estem cridats a transformar-nos interiorment, a imatge d'aquell que en la seva humanitat s'ha fet un de nosaltres. En aquesta festa hauríem de reflexionar sobre la nostra realitat de batejats i recordar el nostre compromís baptismal amb totes les seves conseqüències. Recordem alguns aspectes.
El baptisme és l'inici de la nostra vida de fills de Déu, de la nostra incorporació a l'Església. El baptisme és el fonament de la nostra existència cristiana. Diu la constitució del Concili Vaticà II sobre l'Església: "En aquest cos (l'Església) la vida de Crist es comunica als creients, els quals per mitjà dels sagraments s'uneixen d'una manera misteriosa i ben real al Crist que ha sofert i ha estat glorificat. Així el baptisme ens configura a Crist. Aquest ritu sagrat significa i realitza la unió amb la mort i la resurrecció de Crist: 'Pel baptisme ham mort i hem estat sepultats amb ell' i 'si nosaltres hem estat units a ells per aquesta mort semblant a la seva, també ho estarem per la seva resurrecció" (LG 7,2).
El baptisme és un gran do de Déu, però aquest do comporta també una gran responsabilitat. Ho ensenya el mateix Concili: "Incorporats a l'Església pel baptisme, els fidels [...] tenen el deure de professar davant els homes la fe que van rebre de Déu per mitjà de l'Església" (LG 11,1).
Aquesta és la missió a la qual som cridats des del baptisme: anunciar la salvació de Déu a tots, proclamar les seves meravelles i la seva Paraula, celebrar els misteris de la vida de Crist i actualitzar-los en la sagrada litúrgia. Per això, el Vaticà II té un record del sagrament del baptisme quan parla de l'activitat missionera de l'Església: "Com a membres de Crist viu, incorporats i configurats amb ell pel baptisme, la confirmació i l'eucaristia, tots els fidels tenen obligació de cooperar a l'expansió i al desenvolupament del seu cos per portar-lo com més aviat millor a la seva plenitud". (AG 36,1).
Un aspecte que ens interessa considerar, quan ens preparem per celebrar la Setmana de Pregària per a la Unitat dels Cristians (18-25 de gener): gràcies al baptisme, els batejats de les comunitats cristianes no catòliques tenen entre ells un vincle sacramental i tenen també "una certa comunió, bé que imperfecta, amb l'Església catòlica". (UR 3,1).
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa