El camí de l’ecumenisme

Enguany la Setmana de Pregària per l’Unitat dels Cristians queda emmarcada entre dos diumenges, l’actual i el proper, dia 25 de gener, data en la que l’Església catòlica celebra la Conversió de Sant Pau, que aquest any sens cap dubte tindrà un relleu especial pel fet d’escaure’s dins de l’Any de Sant Pau, promulgat per Benet XVI amb una clara intenció ecumènica.

Aquest objectiu ecumènic fou també tractat per Joan Pau II a la seva encíclica sobre Santa Maria titulada “La Mare del Redemptor”. La segona part es titula “La Mare de Déu en el centre de l’Església pelegrina” i s’obre amb aquesta declaració d’una indubtable voluntat ecumènica, això és, de caminar amb tots els germans cristians vers la realització d’aquella unitat volguda per Crist: “L’Esperit promou en tots els deixebles de Crist el desig i la col·laboració per a que tots s’uneixin en pau, en un sol ramat i sota un sol pastor, tal com el Crist va determinar: ‘Que tots siguin u per tal que el món cregui’ (Jo 17,21)”. Aquesta cita de l’Evangeli segons Sant Joan resta significativament incorporada al lema de la Setmana de Pregària d’enguany.

El camí de l’Església, subratlla Joan Pau II, d’una manera especial a la nostra època queda marcat pel signe de l’ecumenisme; és a dir, un temps en què els cristians cerquem els camins per a reconstruir la unitat, donat que la unitat dels deixebles de Crist és un gran signe per a suscitar la fe del món, mentre que la seva divisió constitueix un escàndol, tal com ja va reconèixer el Concili Vaticà II en el seu decret sobre l’ecumenisme.

A la meva carta pastoral “Mare de Déu i mare nostra” vaig fer una breu referència a la significació de la Mare de Jesús en el camí ecumènic. “Maria és model i signe d’esperança per la unió de les Esglésies per la seva obediència a la fe. Cada cristià i cada comunitat cal que faci el seu camí d’obediència de la fe, tot i saber que existeixen discrepàncies no lleus en la recerca de la unitat de la fe”.

Si durant un temps la figura de Maria fou motiu de discrepàncies entre els cristians de diverses confessions, avui aquesta situació ha estat superada en bona part. Per això, Joan Pau II pot escriure que “és un bon auspici que aquestes Esglésies i Comunitats eclesials concordin amb l’Església catòlica en punts fonamentals de la fe cristiana, fins i tot en el que concerneix a la Verge Maria” (RM, 30). Aquestes Esglésies i Comunitats eclesials “reconeixen a Maria com  a Mare del Senyor i consideren que això forma part de la nostra fe en Crist, veritable Déu i veritable home”. Això està especialment present en l’Església ortodoxa i en les antigues Esglésies orientals que destaquen pel seu amor i la seva lloança a la “Theotókos” (Mare de Déu).

Joan Pau II detalla la riquesa de lloances a Santa Maria acumulada a Orient i Occident per la gran tradició de l’Església –sense oblidar el missatge de l’art sagrat, en especial la bellesa de les icones marianes- i afegeix que aquesta realitat pot ajudar-nos a fer realitat allò que fou un dels grans objectius del pontificat del Papa vingut de Polònia: “que l’Església torni a respirar plenament amb els seus ‘dos pulmons’, Orient i Occident”.

En iniciar la setmana ecumènica de tots els cristians, invito tots els meus germans i germanes en la fe, a fitar Maria com a la nostra Mare comú, que resa per la unitat de la família de Déu i que va al davant de tots nosaltres en el llarg seguici dels testimonis de la fe en l’únic Senyor, el Fill de Déu, concebut en el seu si virginal per obra de l’Esperit Sant.

 

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa