El cor de l’Església i del món (07/06/20)

El cor de l’Església i del món

En aquest any tan marcat per la crisi del coronavirus i les seves múltiples conseqüències en forma de confinaments, estats d’alarma, limitacions i crisis econòmiques, després de celebrar la quaresma i la pasqua, arribem a la solemnitat de la Santíssima Trinitat i la Jornada de la Vida contemplativa. Es tracta d’una jornada peculiar en la que som convidats a pregar per aquells que preguen habitualment per nosaltres i per tot el món, les persones consagrades de vida contemplativa. En aquesta Jornada manifestem també la nostra estima per la vida contemplativa i el compromís de conèixer i fer conèixer aquesta vocació que se situa al bell mig de la vida eclesial.

El lema de 2020 és “Amb Maria en el cor de l’Església”. La Mare de Déu esdevé el paradigma de la vida consagrada contemplativa, que està cridada, com ella, a viure en el cor de l’Església. Us convido a rellegir aquella pàgina tan coneguda del diari de Santa Teresa de l’Infant Jesús, en la que explica com va trobar  la seva pròpia vocació dintre de la diversitat de carismes amb els que Déu enriqueix l’Església:

“Quan contemplava el cos místic de Crist no m’havia reconegut a mi mateixa en cap dels membres que sant Pau descriu, o més ben dit, em volia veure jo mateixa en tots (...) Vaig veure clarament i vaig entendre que l’amor enclou en sí totes les vocacions, que l’amor ho és tot i que un mateix amor pot abastar tots els temps i tots els llocs; per dir-ho amb una paraula, vaig entendre que l’amor és etern. Aleshores, amb gran goig de la meva ànima exultant, vaig exclamar: “Oh Jesús, amor meu, finalment he trobat la meva vocació: la meva vocació és l’amor (...). En el cor de l’Església la meva mare, jo seré l’amor; així ho seré tot, i el meu desig aconseguirà el seu objecte.””

La vida contemplativa és discreta i amagada, però està present en tot. No és un membre més entre els altres, sinó que representa l’amor, allò que vivifica i sosté tots els membres. Maria és la memòria de l’amor de Déu en Jesús i la vida contemplativa és la memòria de l’amor de Jesús en l’Església; per això el lloc de la vida contemplativa coincideix amb el lloc de Maria: el cor en el cos místic de Crist. Avui és, doncs, un dia propici per a recordar i agrair la vida de tants homes i dones consagrats a la contemplació, una vida oculta i fecunda per a l’Església i el món; una vida que ens mostra la llum de Déu.

La vida consagrada contemplativa custodia l’amor de Crist, que és la realitat central de la fe. Amb Maria a Betlem, manté viva la confiança en aquest Déu que, només per amor, s’encarna i neix per a la salvació de tots. Amb Maria al peu de la creu, genera al voltant seu la paciència i la perseverança d’aquell que se sap acollit per les entranyes compassives de Déu Pare en totes les circumstàncies, també enmig de les dificultats i patiments, com els que estem vivint ara. També irradia al món el goig de viure. Amb Maria a les noces de Canà, encomana aquest goig que només el coneix el qui ha tastat el do de l’Esperit Sant, que esdevé una anticipació del gran banquet del Regne.

Els contemplatius són, en el cor de l’Església, l’amor. L’amor infinit de Déu que Maria va conservar en el seu cor per a la vida del món. Un amor, més que mai,  que avui nodreix l’esperança. Ens encomanem a Maria, Mare nostra, i li demanem que ajudi els membres de la vida contemplativa a viure com el cor que vivifica l’Església i el món.         

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa

Contingut relacionat

Carta Dominical (07/06/2020)