EL MISSATGE DEL DR. PERE TARRÉS

Aquest mes de setembre hem viscut un esdeveniment que ha estat un motiu de goig per a tota l'Església catalana: la beatificació del Dr. Pere Tarrés i Claret, una figura molt estimada a casa nostra, com ho demostra el fet que mai no manquen llums ni flors al seu sepulcre conservat a l'església de Sant Vicenç de Sarrià. Qui conegui o qui s'acosti ara a la vida del Dr. Tarrés, pot copsar que va viure la seva fe cristiana en un temps no gens fàcil, en un temps fins i tot dramàtic per als cristians de casa nostra. Una eina molt valuosa per acostar-se a les veritables vivències cristianes del beat Pere Tarrés són els seus diaris, que han estat tots ells publicats i ens acosten a la seva ànima. Fou providencial que Pere Tarrés, seguint el consell del felipó P. Serra, escrivís les seves vivències més íntimes, cosa que ens permet acostar-nos a la seva ànima. Em refereixo al Diari de guerra i a Diari de temps de persecució, Diari de Seminari i Diari de malaltia, recollits, els tres darrers, en el volum Diaris íntims (Barcelona 2000). També nosaltres, en aquest inici de mil•lenni i en aquests temps de secularitat -que de vegades arriba a actituds de laïcisme i de marginació de la religió- trobem dificultats en la vivència i en el testimoniatge -personal i comunitari- de la nostra fe cristiana. Pere Tarrés, metge, apòstol seglar i sacerdot ens pot ser un model. Aquest em sembla que és sobretot el missatge de la seva beatificació. El Dr. Pere Tarrés visqué amb una gran coherència cristiana diverses vocacions: fou un estudiant conscient; fou un professional de la medicina, acreditat i molt estimat pels seus companys de professió i pels seus pacients; fou un gran apòstol seglar, i és ben significatiu que hagi estat elevat als altars en una gran trobada dels moviments d'Acció Catòlica. Darrerament, per pocs anys però viscuts amb una intensitat heroica, fou un sacerdot ple de zel, dedicat sobretot a l'evangelització de la joventut masculina i femenina -especialment amb la seva incansable acció com a vicepresident de la Federació de Joves Cristians de Catalunya- i a l'acció social de l'Església envers els malalts i els pobres. Per a totes les diòcesis catalanes, i sobretot per a la nostra jove diòcesi de Terrassa, la beatificació del Dr. Tarrés és una invitació a anar al fons del missatge que ell ens dóna: viure una donació a Crist fins a les últimes conseqüències, no com una fugida dels nostres compromisos en el món, sinó com una invitació al compromís en totes les dimensions de la fe: "Crist s'ha donat i ha sofert; jo m'haig de donar i sofrir", deia Tarrés. Sempre recordarem que Tarrés fou beatificat el mateix any que nasqué la nostra diòcesi. Que ell intercedeixi des del cel perquè en el nostre bisbat i en general en totes les activitats de la pastoral de la joventut -que l'Església ha volgut encomanar-me en l'àmbit de tot l'Estat- no ens manqui mai aquell impuls d'amor a Crist que fou el nucli de tota la vida del Dr. Pere Tarrés. + Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa