Durant aquest any celebrem a Terrassa diversos actes per a commemorar el 1.400 aniversari del Concili d’Ègara. En l’escrit d’avui desitjo destacar el significat que te el fet de recordar que l’any 615 es reuniren en l’actual territori de Terrassa tots els bisbes de la Tarraconense.
Aquell any, a la seu episcopal d’Ègara es va celebrar un Concili provincial, és a dir, de tots els bisbes que ja aleshores formaven la Tarraconense.
Hi participaren dotze bisbes i els representants de dos més. Les actes, que sortosament s’han conservat, han permès reconèixer bé els punts tractats i, per tan, les característiques de l’Església de l’època visigòtica a la nostra terra.
El primer dels actes commemoratius que s’ha celebrat va coincidir amb la data exacta de l’aniversari, el dia 13 del mes de gener passat; aquell dia es varen celebrar unes Vespres solemnes, presidides per Mons. Salvador Cristau, bisbe auxiliar, a l’església de Santa Maria, l’antiga catedral visigòtica. El actes que inclouen, entre d’altres iniciatives, una missa en ritu hispanomossàrab –que era usual a la diòcesi egarenca- es clouran el 28 de juny quan, si Déu vol, presidiré la celebració de l’Eucaristia a l’església de sant Pere, amb motiu de la festa titular.
El bisbat de Terrassa ha celebrat fa uns mesos el seu desè aniversari, i se sent hereu directe de la diòcesi d’Ègara. Aixó va ser posat en relleu el dimarts 27 del gener passat, dia en que tots els bisbes de les diòcesis catalanes varen celebrar la seva reunió periòdica en el conjunt de les esglésies de Sant Pere, commemorant d’aquesta manera els 1.400 anys de la celebració del Concili d’Ègara.
A l’església de Santa Maria, lloc més que probable de la celebració d’aquell concili, vaig recordar aquell dia que “en aquest conjunt d’esglésies, al llarg de molts segles, els nostres avantpassats han celebrat la fe, han evangelitzat i també han compartits els seus béns, exercint la caritat amb els més necessitats. Al llarg del temps no s’ha produït una fractura en la transmissió de la fe. I nosaltres podem dir que som hereus d’aquells germans que ens han precedit. Les celebracions d’aquest aniversari ens ajudaran a mantenir la memòria de les nostres arrels, a fer-nos ferms en els nostres fonaments, a tenir ben presents els nostres orígens, per tal de poder continuar la nostra singladura endinsats ja en el segle XXI”.
Segons ha explicat el nostre sacerdot i historiador mossèn David Abadías, l’Església visigòtica era una Església molt viva i activa, preocupada també pel testimoni evangèlic dels seus clergues, com ho mostra el fet que el Concili d’Ègara ratificà els temes que en aquest sentit havien tractat el Concili d’Osca de l’any 598. “Ens trobem –ha dit- davant un text que mostra que les nostres Esglésies diocesanes del segle VII tenien una cura especial de la formació humana i moral del clergat, tant del secular com del regular”.
Que la Mare de Déu de Montserrat, patrona de les diòcesis catalanes, que ens disposem a celebrar, ens ajudi a ser dignes hereus de la fe i de la vida dels nostres germans cristians de fa catorze segles en el territori de la mateixa ciutat.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa