El repte de la “nova evangelització”

 

L’Evangeli de Sant Marc, amb la concis que el caracteritza, ens introdueix avui en el nucli de la Quaresma: “Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la Bona Nova de Déu; deia: “Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova (Mc 1, 12-15).

Convertir-se i creure; vet aquí la qüestió. Especialment pels qui estem cridats a ser els testimonis de Jesús en aquest temps. El repte és important, certament. Vivim una situació, especialment al nostre Occident ric, en la que la “nova evangelització” es fa cada vegada més urgent, perquè ens trobem immersos en un procés de secularització aparentment sense marxa enrere i en una forta crisi de fe i de pertinença a l’Església.

No podem dir que els responsables de la vida eclesial desconeguin la situació. En són plenament conscients, encara que la situació religiosa no és arreu com a Occident. Com a resposta a aquest repte, Joan Pau II va proposar la nova evangelització” i en va descriure les  característiques. Benet XVI continua proposant-la i en certa manera li ha donat carta de ciutadania i l’ha institucionalitzat en crear el nou “Consell Pontifici per a la Promoció de la Nova Evangelització” encomanat a l’arquebisbe i teòleg italià Monsenyor Rino Fisichella. En segon lloc, Benet XVI també ha proposat per a la propera assemblea ordinària del Sínode dels Bisbes –que es reunirà a Roma durant el proper mes d’octubre- aquest tema: “La nova Evangelització per a la transmissió de la fe cristiana”. I, tercera iniciativa, ha anunciat la celebració a tota l’Església catòlica d’un “Any de la Fe”, que començarà el dia 11 d’octubre de 2012, en el cinquantè aniversari de l’obertura del Concili Vaticà II, i s’acabarà  en la solemnitat de Jesucrist, Rei de l’Univers, el 24 de novembre de 2013.

Convé que aquesta preocupació també sigui compartida per les diòcesis, per les comunitats cristianes, per les parròquies i per les associacions i moviments cristians. I, en definitiva, per cadascun dels cristians i cristianes del nostre temps.

¿Què ens demana la “nova evangelització”? Penso que aquesta nova evangelització –que és la de sempre, atenent a les circumstàncies especials d’avui dia- serà realitat si primer escoltem i després prediquem l’Evangeli amb tota fidelitat, si vivim “en esperit i en veritat la pregària i la celebració dels misteris de la fe, i si, mirant de ser uns “bons samaritans”, ens acostem als homes d’avui procurant guarir les seves ferides amb el bàlsam de la gràcia de Déu.

              Cal que els evangelitzadors, com Jesús, centrin la seva vida i el seu ministeri en la unió amb Déu. L’evangelitzador és un testimoni enviat en virtut del baptisme, pel qual ha nascut a la vida divina de l’aigua i de l’Esperit. Des d’aquest moment, les tres Persones divines, Pare, Fill i Esperit Sant, inhabiten en ell, com a principi ontològic i dinàmic de la seva nova vida.

És l’hora de la fe i de la conversió. És l’hora de la confiança en el Senyor, perquè ell ha vençut el món (cf Jo 16,33). Avui més que mai és necessari que tinguem una fe adulta, profunda i madura, que visquem una espiritualitat que integri fe i vida, que estiguem sempre disposats per a donar testimoni de la nostra fe en Jesucrist. El repte de la “nova evangelització” és que els evangelitzadors d’avui ens autoevangelitzem. És a dir, que ens convertim i creiem en l’Evangeli i així ho manifestem amb obres i paraules. No hi ha veritable evangelització sense autoevangelització.

 

+Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa