El si de Maria

En l'inici del meu segons curs com a sacerdot, en la ja llunyana tardor de 1986, vaig tenir el regal de poder visitar Terra Santa. El veterà sacerdot que organitzava el pelegrinatge reuní els joves preveres que hi participàvem amb un nombrós grup de laics per parlar-nos d'algunes qüestions d'organització, i ens preguntà si teníem alguna preferència a l'hora de presidir les celebracions eucarístiques en els diferents llocs sants. Vaig respondre immediatament que escollia celebrar a la basílica de l'Anunciació. Per què a Natzaret, enlloc de fer-ho a Betlem o a la basílica del Sant Sepulcre. La raó, per a mi, era senzilla i profunda: tots els esdeveniments de la vida de Jesús són misteris profunds de fe. A Betlem ens omplim de tendresa i d'emoció contemplant el nen Déu que acaba de néixer; la seva Passió i mort en la creu ens arriba al més profund del nostre cor i de la nostra sensibilitat. Això explica la força de la celebració de la Setmana Santa i la seva profunda penetració en el poble cristià. Però tant en la pregària personal com en la reflexió i l'estudi tota la vida m'ha impressionat més profundament el fet de l'encarnació, que en definitiva és la clau de tota la resta i per a mi ha tingut sempre una rellevància especial. En aquest quart diumenge d'Advent reflexionem sobre el gran misteri realitzat a Natzaret, fa dos mil anys. L'evangelista Lluc situa l'esdeveniment en el temps i en l'espai: "El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel a un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep [...] La noia es deia Maria" (Lc 1,26-27). L'arcàngel Gabriel li comunica la seva maternitat divina, recordant les paraules d'Isaïes que anunciaven el naixement virginal del Messies, que ara es compleixen en ella. La resposta de Maria al pla de Déu serà: "Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules" (Lc 1,38). L'anunciació a Maria i l'encarnació del Verb és el fet més transcendental, el misteri més profund i insondable de les relacions de Déu amb els homes, i l'esdeveniment més important de la història de la humanitat. Déu s'ha fet home! És quelcom que ens desborda, que sobrepassa absolutament la intel·ligència i la imaginació humanes. I aquest és el moment en què Maria coneix la crida, la vocació a què Déu l'havia destinat des de sempre. Una vegada conegut el designi diví, ella respon amb un sí incondicional, amb una obediència prompta i sense condicions. La fe de Maria en les paraules de l'arcàngel fou absoluta. És conscient de la desproporció entre la consciència que té d'ella mateixa i la missió que rep, però confia en Déu. Déu ho vol i per a ell res no és impossible, i per això no posa dificultats al pla de Déu. Amb obediència i humilitat respon: "Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules". D'aquesta manera ella és incorporada plenament a la història de la salvació, al misteri de Crist i de l'Església. El sí de Maria significa també el començament del seu especial camí de fe, d'abandó a la voluntat de Déu, de gaudis i de sofriments, de col·laboració amb Crist en la historia de la salvació. El sí de Maria és una resposta generosa que compromet tota la seva vida en l'acceptació del pla de Déu. Perquè confià en Déu i va respondre amb un sí generós, Déu va fer meravelles en ella. Déu també ens crida a cadascun de nosaltres a quelcom de gran, a quelcom de formós, a una vida única i irrepetible. Més enllà de preocupacions, temors, rutines de la nostra atrafegada existència, convé entrar a l'interior d'un mateix, captar la voluntat de Déu i respondre amb un sí generós. El sí de Maria canvià la història de la humanitat. El sí de cadascun de nosaltres és segur que canviarà la nostra petita història i el nostre entorn. +Josep Àngel Saiz Meneses Bisbe de Terrassa  

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa