En la solemnitat de l’Ascensió, en la que celebrem l’entrada de Jesucrist en la glòria del cel, la seva entronització a la dreta del Pare com redemptor i advocat nostre –“el primer entre molts germans” (Ro 8,29)- l’Església celebra també la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, jornada que per desig del Papa, enguany té com a lema : “silenci i paraula: camí d’evangelització”.
Em sembla un lema molt bo i també molt oportú. Per dues raons especialment. D’una banda, perquè sintonitza amb la preocupació més gran de l’Església en aquestmoment: com comunicar, com transmetre la fe a tothom, però especialment als infants, adolescents i joves. S’ha dit, per part de nombrosos experts, que hi ha una ruptura en els mecanismes de transmissió, tan dels valors humans com dels continguts de la fe. Per això l’Església es pregunta en aquesta hora –i ho farà especialment en el proper Sínode dels bisbes del mes d’octubre- com ha de dur a terme la transmissió de la persona de Jesús i del seu Evangeli a les noves generacions i a aquelles persones que encara no han conegut la fe cristiana o que, havent-la conegut, se n’han allunyat.
D’altra banda, el lema al qual m’he referit introdueix una realitat molt huma, però potser poc valorada en la societat actual i àdhuc en les comunitats i en els ambients cristians actuals: el silenci. Als qui coneguin el pensament teològic de Benet XVI no els sorprendrà la proposta d’aquest valor veritablement humà: el silenci i el seu valor en el procés humà de la comunicació.
Diuen els experts en comunicació i els sociòlegs que en la societat actual estem molt informats –saturats de missatges i de notícies- però molt poc comunicats. És evident que no és el mateix informar que comunicar. Informar pot consistir en enviar missatges de forma unilateral; en canvi comunicar sempre requereix alguna mena de resposta. Si és veritable comunicació sempre es dóna en una doble direcció: entre el qui envia el missatge i el qui el rep.
La comunicació veritable és un procés delicat, que sempre està exposat al fracàs. Per això és sàvia aquesta afirmació del Papa en el missatge que ha fet públic amb motiu de la jornada d’avui. “El silenci és part integrant de la comunicació”. “Silenci i paraula -afegeix el Papa- són dos moments de la comunicació que han d’equilibrar-se, alternar-se i integrar-se per a obtenir un diàleg autèntic i una proximitat profunda entre les persones. Quan paraula i silenci s’exclouen mútuament, la comunicació es deteriora, ja sigui perquè provoca un cert atordiment o perquè, contràriament, crea un clima de fredor, però quan s’integren recíprocament, la comunicació adquireix valor i significat
Peso que a nivell humà actualment estem saturats de paraules, de sons i d’imatges. Així és la nostra civilització. Però hem de pensar en la necessitat de prendre alguna distància d’aquesta galàxia de missatges per a poder-nos centrar en nosaltres mateixos i no caure en una dispersió que en el fons ens despersonalitza i acaba amb la capacitat necessària de recepció crítica dels missatges que ens arriben cada dia. Per això el Papa promou una espècie d’ “ecosistema” que sàpiga equilibrar silenci, paraula, imatges i sons. L’oferta creix; el silenci és essencial per a discernir allò que és important d’allò que no ho és. I això és sobretot una responsabilitat personal.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa