En la vetlla de la gran festa de Pasqua, quan les comunitats cristianes es reuneixen en una llarga cerimònia, que és com una nit de vetlla davant del Crist ressuscitat, hi ha un ritu que és summament significatiu. Les llums de l’església s’apaguen i en un lloc adient, fora del temple, s’encén el foc amb el que s’encendrà el ciri pasqual, símbol de Crist. El sacerdot encén el ciri pasqual amb el foc nou tot dient: “la llum de Crist, que ressuscita gloriós, dissipi les tenebres del cor i de l’esperit”. I en la processó vers l’interior de l’església, el sacerdot o el diaca que porta el ciri pasqual anuncia per tres vegades a tota la comunitat: “La Llum del Crist”. I tothom respon: “Donem gràcies a Déu”.
He recordat aquest ritu en posar-me a escriure aquest comentari sobre la diada del Diumenge de les Missions, o DOMUND, que enguany té per lema: “La Paraula, llum per als pobles”. La Paraula és el nom que l’Evangeli de Sant Joan, en el seu bonic i pregon pròleg, dóna al mateix Jesucrist: “En el principi existia la Paraula, i la Paraula era amb Déu, i la Paraula era Déu” (Jo 1,1).
La missió neix d’una experiència i d’un encontre amb Jesucrist, i sempre requereix, en qui és testimoni i missatger de l’Evangeli, haver viscut l’experiència d’un encontre i una amistat profunda amb Aquell a qui anunciarà: Jesucrist. La missió té com a base l’encontre, i si aquest es dóna, no tan sols es requereix parlar, perquè el testimoni és ja anuncia i proclamació, amb obres, d’Aquell en qui creiem.
Per això, els missioners i missioneres, amb obres i paraules, són els millors testimonis de Crist en l’Església i en el món d’avui. El diumenge de les missions es celebra enguany el 18 d’octubre. I un dia abans, el dia 17, -per iniciativa de l’ONU- és el Dia Internacional per l’Erradicació de la Pobresa. Em sembla que la proximitat d’aquestes dues celebracions –el DOMUND i la Jornada de l’ONU- comporta un missatge per als cristians. Els nostres missioners i missioneres, impulsats pel seu encontre amb la Persona de Jesucrist, ho donen tot per portar la seva llum a tots els pobles, preferentment als més pobres. Al mateix temps que comuniquen l’Evangeli de Jesucrist treballen per crear unes condicions de vida més humana per les persones i els pobles.
Ells i elles són un exemple de coherència amb la fe, de generositat i també d’eficàcia. Realitzen una obra immensa d’evangelització i d’humanització, que duen a terme juntament amb moltes altres persones de bona voluntat a fi que la Paraula –és a dir, Jesucrist- sigui “llum per als pobles”. El Concili Vaticà II inicià el seu document principal, la constitució sobre l’Església –titulada amb les paraules llatines “Lumen gentium”- amb aquesta afirmació tan bonica: “Crist és la llum dels pobles”.
En aquest DOMUND demano la solidaritat dels nostres cristians amb els nostres missioners i missioneres. Solidaritat espiritual de pregària i solidaritat material d’ajuda, en la mesura del que cadascú pugui. En el seu missatge per aquesta diada, Benet XVI ho demana amb aquestes paraules: “Invito a tots a donar un signe creïble de comunió entre les Esglésies amb una ajuda econòmica, especialment en la fase de crisi que travessa la humanitat, per a col·locar les Esglésies locals en condició d’il·luminar les persones amb l’Evangeli de la caritat”.
I el Papa conclou el seu missatge posant tota l’acció missionera sota la guia de Santa Maria, qui ha donat el Crist al món, a la que invoca amb un títol molt estimat per mi: Estrella de la Nova Evangelització. Que ella guiï, protegeixi i consoli els nostres missioners i missioneres.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa