Elogi de la discreció (22/12/2019)

Elogi de la discreció

             Aquest quart diumenge d’Advent vull dedicar la carta dominical a sant Josep. L’evangeli d’avui explica com  ser el naixement de Jesús des de la perspectiva de sant Josep. Ell era  el promès de Maria, la qual abans de viure junts  “es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant” (Mt 1,18). Serà una prova molt difícil per a Josep, una situació compromesa fins i tot per a la seva fe. Està promès amb Maria, però abans de viure amb ella descobreix una maternitat que el deixa del tot confós i desconcertat.  Com és lògic, cerca una solució a aquell problema que el desborda, una sortida per a una situació tan difícil i complexa. L’evangelista Mateu subratlla que “era un home just, no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial” (Mt 1,19).

 

            Un àngel del Senyor li va fer comprendre en somnis que el que succeïa en Maria era obra de l’Esperit Sant. La resposta de Josep serà confiar en Déu i seguir les indicacions de l’àngel, acollint Maria i posant a l’Infant el nom de Jesús tal com se li havia indicat. Per damunt de tot, confia en Déu. Confiar en Déu no vol dir veure-ho tot clar segons els nostres esquemes i criteris, ni tampoc dur a terme el que havíem projectat amb diligència; confiar en Déu vol dir oblidar-se i renunciar a si mateix, conformar la pròpia voluntat amb la de Déu i seguir endavant pel camí; vol dir posar-se totalment en les mans de Déu i fer front al futur amb coratge i esperança.

 

            Maria dugué a terme el seu pelegrinatge de fe, i el mateix podem dir de Josep. També ell viu la benaurança de la fe, i és feliç perquè ha confiat en Déu, que acompleix les seves promeses. Li va correspondre la missió de ser el dipositari del misteri amagat en Déu, com Maria. Sant Joan Pau II destaca que el camí de la fe de Josep segueix la mateixa direcció que el de Maria. El matrimoni amb Maria és el fonament jurídic de la paternitat de Josep. Déu escull Josep com a espòs de Maria  per a assegurar la protecció paterna a Jesús. Josep estarà al servei de la persona i la missió de Jesús mitjançant l’exercici de la seva paternitat; d’aquesta manera durà a terme una col·laboració, humil i discreta, però fonamental en el misteri de la redempció.

 

            Sant Josep es mantingué fidel a la crida de Déu tot el temps de la seva vida, fins al final. Des del moment de l’Anunciació, serà el custodi legítim i natural, cap i defensor de la Sagrada Família. Tot i estar decidit a retirar-se per no ser un obstacle al pla de Déu que s’estava realitzant en Maria, quan rep la indicació de l’àngel l’acull i respecta que ella pertany exclusivament a Déu. És l’estil que el caracteritza en tota la seva existència, tan abans de trobar-se davant el misteri de l’acció de Déu en la seva esposa, com en els altres moments de la vida.

 

            De fet els Evangelis no recullen cap paraula de Josep. Ell duu a terme la seva activitat en el silenci, el respecte i la discreció més gran. Però el silenci de Josep posseeix una eloqüència especial, la seva presència és eficaç i fructífera, és la seva fidelitat fins el final. En la nit santa de Nadal Josep és present a Betlem, amb Maria i l’Infant Jesús. El Pare Celestial li va confiar una missió única i incomparable. I Josep la va acomplir magníficament en el silenci i la humilitat, amb responsabilitat i discreció.

           

            D’aquí a tres dies celebrarem el Nadal. Que sant Josep ens ajudi a contemplar aquest misteri inefable amb la capacitat d’admiració, de contemplació, de fidelitat i de compromís que ell va tenir.

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa

Contingut relacionat

Carta Dominical català