Els “camins del Senyor”

      La imatge del camí pren un relleu especial en la litúrgia d’aquest segon diumenge d’Advent. En iniciar la missa, l’encesa del segon ciri de la corona d’Advent ens ajuda a visualitzar que estem en procés, que estem en camí. I sobretot les lectores bíbliques ens parlen amb aquesta imatge. Déu aplana els obstacles de la terra “perquè Israel hi camini segur”, ens diu el profeta. I a l’evangeli Joan Baptista, una de les grans figures de l’Advent, ens dirà: “Prepareu el camí del Senyor”.

      En la tradició evangèlica el camí és la preparació  de la vinguda del Messies. Per què cal preparar el camí  del Senyor? Perquè hi ha camins de comportament humà que fan impossible la vinguda i la presència de Déu en les nostres vides i en la nostra societat actual. Tothom podrà veure la salvació de Déu –com ens promet l’Evangeli- quan hàgim retirat els obstacles que ho fan impossible. Quan “s’alçaran les fondalades i les valls” de tantes mancances que són incompatibles amb la presència de Déu. Quan “s’abaixaran les muntanyes i els turons” de tants excessos que humilien les persones i van radicalment contra el projecte de Déu per als seus fills i filles.

      Benet XVI, al inaugurar ell seu pontificat va parlar dels molts deserts, interiors i exteriors que hi ha en el nostre món. El desert és lloc de purificació, és lloc per a viure “la nit” de la fe. Però el desert és també, per això mateix, lloc d’esperança. El desert pot florir amb flors i amb fruits, si rep la pluja i el bàlsam de la Paraula de Déu.

      “Vingué la paraula de Déu sobre Joan!”, llegim avui a l’Evangeli. Joan rep la paraula de Déu al desert, veritable camí per on hem de passar, però conscients que no el fem sols, sinó que ens acompanya el Senyor.

      Nosaltres, oients de la Paraula en un temps d’hivern en els nivells ètics i morals de la societat i en la vida de fe de moltes persones. Malgrat això, no podem ni tancar-nos en nosaltres mateixos, ni reduir la nostra missió a les condemnes i les lamentacions. Estem cridats a donar fruits bons, a ser constants en l’amor i en el servei, com vaig dir en un dels apartats de la meva carta pastoral titulada “Mare de Déu i mare nostra”, en l’Advent de l’any passat. L’Advent és un temps litúrgic molt marià, perquè el terme d’aquest camí que anem fent durant quatre setmanes ens porta cap a la contemplació de l’Infant Jesús a la falda de Maria, la seva mare.

      La festa de la Immaculada Concepció, el proper dimarts, ens ajuda a fer el camí de l’Advent amb Maria, que sempre ens porta cap a Jesús. Maria ens dóna exemple d’una existència plena d’amor i de servei. La seva vida es resumeix en una entrega total de servei als designis de  Déu i a la vegada viu també l’actitud de servei al proïsme. Gràcies a l’amor i el servei de Santa Maria, arriba al món, a través de la seva maternitat, aquell pel qual Déu dóna la plenitud de la vida eterna.

      El passat diumenge us invitava a viure en l’esperança, especialment en aquests temps en els que hi ha coses que ens poden portar cap al desencís i el desànim. Avui voldria dir que Maria, des del Gènesi fins a l’Apocalipsi, porta sempre per a la humanitat un missatge d’esperança. Per això, un dels títols més bells amb els que el poble cristià l’honora és aquest, un títol ben propi de l’Advent: ella és la Mare de Déu de l’Esperança.

     + Josep Àngel Saiz Meneses

     Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa