L’Any de la Fe s’iniciarà a tota l’Església el proper 11 d’octubre, dia en que s’acompleixen els cinquanta anys del començament del Concili Vaticà II, convocat pel beat Joan XXIII. En l’Exhortació apostòlica Porta Fidei (La Porta de la Fe), Benet XVI explica la raó per la qual ha elegit aquesta data, que posa en relació l’Any de la Fe amb el Concili Vaticà II.
“He pensat –diu el Papa- que iniciar l’Any de la fe coincidint amb el cinquantenari de l’obertura del Concili Vaticà II pot ser una ocasió propícia per a comprendre que els textos deixats en herència pels Pares conciliars, segons les paraules del beat Joan Pau II, «no perden el seu valor ni el seu esplendor. Cal llegir-los de manera apropiada i que siguin coneguts i assimilats com a textos qualificats i normatius del Magisteri, dins la tradició de l’Església”.
En la carta que va adreçar a tota l’Església a l’inici del nou mil·lenni, el beat Joan Pau II afegia aquesta convicció: “Sento més que mai el deure d’indicar el Concili com la gran gràcia de què l’Església s’ha beneficiat en el segle XX. Amb el Concili se’ns ha ofert una brúixola segura per a orientar-nos en el camí del segle que comença». Jo també vull reafirmar amb força el que vaig dir referent al Concili pocs mesos després de la meva elecció com a successor de Pere: «Si el llegim i acollim guiats per una hermenèutica correcta, pot ser i arribar a ser cada cop més una gran força per a la renovació sempre necessària de l’Església.» (n. 5).
En el discurs que pronuncià als seus col·laboradors de la Cúria Romana amb motiu del Nadal, també va oferir una visió d’allò que, des de la seva alta responsabilitat, constitueix una interpretació o hermenèutica correcta del Concili Vaticà II. Reconeixia que tot depèn d’aquesta “justa interpretació”. I va explicar que els problemes de la recepció del Concili, especialment els anys de l’immediat postconcili, “nasqueren del fet que dues hermenèutiques contràries es van confrontar i discutir entre elles. Una causà confusió; l’altra, silenciosament però de forma sempre més visible, ha donat fruits. D’una banda, existeix una interpretació que voldria anomenar hermenèutica de la discontinuïtat i de la ruptura; no és rar que aquesta hagi tingut a favor seu la simpatia dels mass-media i també d’una part de la teologia moderna. D’altra banda, hi ha la ‘hermenèutica de la reforma’, de la renovació en la continuïtat de l’únic subjecte Església, que el Senyor ens ha donat; que és un subjecte que creix i es desenrotlla en el temps, mantenint-se, amb tot, sempre el mateix, l’únic subjecte del Poble de Déu en camí”
Essent un teòleg jove, Joseph Ratzinger va participar molt activament en el Concili Vaticà II com expert del cardenal Frings, arquebisbe de Colònia. Per això mateix, el Vaticà II forma part de la seva experiència personal i dels seus records. És obvi que la interpretació que considera vàlida és la de l’hermenèutica de la reforma, sempre necessària a l’Església, com ho afirma la coneguda sentència “Ecclesia semper reformanda” (l’Església sempre necessita ser reformada).
Amb aquest criteri, hem de disposar-nos a endinsar-nos en aquest curs. I una de les tasques haurà de ser aprofundir en els ensenyaments del Concili Vaticà II, conscients que la seva recepció pel Poble de Déu no està tancada del tot i continuarà donant nous fruits.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa