Els continuadors de Frederic Ozanam

Els continuadors de Frederic Ozanam són, a casa nostra avui dia, els membres de les Conferències de Sant Vicenç de Paül, el sant francès de qui celebrarem la festa el proper dijous, 27 de setembre. No cal explicar ara qui és el gran sant que va ser Vicenç de Paúl perquè és conegut i admirat per moltes persones. Em referiré a dues figures que estigueren sota la seva influència i que van assumir i donar continuïtat a l’obra d’aquell gran gegant de la caritat.

              La primera d’aquestes dues figures és Frederic Ozanam, laic i pare de família, que visqué des de l’any 1813 fins el 1853. Nascut a Milà i mort a Marsella, és una personalitat italo-francesa d’una fe viva i profunda i una figura extraordinària del laïcat catòlic.

              Va ser professor d’història i de literatura estrangera a la Universitat de la Sorbona a París i, per això, se’l pot considerar un dels precursors de la literatura comparada. Espòs i pare d’una filla, la seva vida curta va ser plena d’oració, d’acció i de compromís cristià, atraient i congregant joves disposats a resistir als qui proposaven doctrines anticristianes.

              L’any 1833, i amb l’únic objectiu de donar testimoni de la fe cristiana per mitjà d’una actuació personal envers els necessitats, Ozanam crea les Conferències de la Caritat i les posa sota la protecció dela Verge Maria i sota l’orientació de Sant Vicenç de Paül.

              Ozanam, tal com ho he dit, morí molt jove, però el seu missatge i la seva obra –les anomenades “Conferències de Sant Vicenç de Paül,- segueixen vives i són molt actives en l’Església d’avui. També a la nostra diòcesi de Terrassa. He tingut ocasió de reunir-me amb els seus membres en el curs de les meves trobades pastorals amb obres d’ajuda social –tan necessàries avui a causa de la crisi econòmica- i he quedat admirat del seu treball. Són laics i laiques, pares o mares de família, o persones solteres, però tenen l’esperit de  Vicenç de Paül i de Frederic Ozanam. Per cert, aquest es troba al santoral cristià perquè va ser beatificat per Joan Pau II el 22 d’agost de 1997 a la catedral de Notre Dame de París.

              La segona figura a la que em vull referir és Santa Lluïsa de Marillac (1591-1660). Dona de gran sentit social, en quedar vídua, va aglutinar al seu voltant un grup de dones que dedicaven temps i recursos a l’assistència dels malalts, a casa seva o als hospitals, i també a d’altres obres de caritat, com ara l’educació de la infància mancada de mitjans. Sota la direcció espiritual de Sant Vicenç de Paül i de Santa Lluïsa de Marillac, el 29 de novembre de 1633 va ser fundada l’anomenada “companyia de les Germanes de la Caritat, Servidores dels Malalts Pobres” actualment denominades de manera més breu Filles de la Caritat, ben presents a les nostres ciutats de Terrassa i Sabadell.

              Els hereus espirituals de Frederic Ozanam i de Lluïsa de Marillac no s’han extingit entre nosaltres, ni molt menys. Són presents de manera activa entre els nostres conciutadans fent el bé amb discreció i també amb eficàcia. En acostar-se la festa del famós “Monsieur Vincent”, he volgut recordar la labor dels seus continuadors i continuadores a qui dono les gràcies per tot el que segueixen fent. Déu vulgui que no els faltin mai col·laboradors generosos.

 

Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa