El proper dimecres iniciem el camí de preparació vers la Pasqua. És el que diem en diem la Quaresma, els quaranta dies que ens preparen espiritualment per a la celebració de la Pasqua. El dia està marcat per un ritus senzill però molt expressiu en la tradició cristiana: la imposició de la cendra.
Les paraules que diu el sacerdot, en el moment d’imposar el signe de la cendra al front o al cap del fidel que la rep són molt expressives. Les paraules tradicionals d’aquest ritus són un record constant de la nostra feblesa: “Recorda’t, home, que ets pols i que a la pols retornaràs”. Paraules greus i gens afalagadores, però paraules que ens recorden una veritat, i que per tant són paraules saludables per a l’esperit perquè ens recorden la fragilitat i a la vanitat de tantes coses que sovint ocupen tota la nostra vida.
Tanmateix, després de la reforma conciliar, han passat a ser més utilitzades aquestes altres paraules: “Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli”. Aquestes paraules de l’Evangeli són una invitació a “girar-se” –aquesta és l’etimologia de la paraula “conversió”-, a dirigir tota la nostra vida cap a Déu. La Quaresma és sobretot això: un temps propici per a examinar la nostra fe, per a aprofundir en la nostra vocació de deixebles de Jesucrist.
He trobat un text que vol respondre a la pregunta “Què és la Quaresma?”, i que comença amb aquestes paraules. “La Quaresma és mirar Jesús, mirar el seu rostre, aprendre’s de memòria la seva fesomia, entranyar-la perquè et sigui natural, teva, part de la teva història”.
“La Quaresma –afegeix aquest text- és pujar fins al Tabor, fins al Calvari, caminar des del desert fins a la Pasqua, sense mirar enrera i sense perdre’s, superant l’esforç amb l’esperança”.
La Quaresma és un temps que invita a l’esforç, a l’entrenament, per dir-ho amb termes esportius. Els equips esportius, davant de compromisos forts en les competicions, viuen també un temps de concentració. En la Quaresma, els cristians, som invitats a concentrar-nos i a entrenar-nos en la fe i a preguntar-nos si donem la mesura que Déu espera de nosaltres.
Les tres accions tradicionals de la Quaresma són: la pregària, el dejuni i l’almoina, totes tres com a expressió de la nostra fe, una fe que, en aquesta hora del món, ens ha de portar sobretot a ser sobris i a ser solidaris amb els que pateixen tota mena de pobreses, dificultats o disminucions.
A les portes d’aquesta Quaresma de l’any 2010, diverses veus ens han recordat que la fe cristiana, entre nosaltres, viu un hivern més dur que l’hivern climàtic. Els vents de la cultura actual tendeixen a refredar la nostra fe. El Sant Pare Benet XVI, en el seu recent viatge a Txèquia –el país europeu amb menys fidels practicants- va dir que el futur del cristianisme és el d’una minoria creativa: petits grups, comunitats vives que funcionin com a sal i com a llevat. Certament, si mirem amb realisme en el nostre entorn, podem prendre consciència que la nostra vocació de cristians és la de ser una minoria activa, conscient i oberta cordialment a tots els qui, amb nosaltres, vulguin fer el camí de Jesucrist, el camí que va des del desert i el Calvari fins a la joia de la Pasqua.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa