Els nostres germans de les Esglésies d’Orient

Comença avui els seus treballs a Roma l’assemblea del Sínode especial per als bisbes de l’Orient Mitjà, treball que es perllongarà fins al 24 d’octubre entorn d’aquest tema: “L’Església catòlica a l’Orient Mitjà : comunió i testimoni ». L’assemblea s’inspira en aquesta citació del llibre dels Fets dels Apòstols. “La multitud dels creients  tenia un sol cor i una sola ànima” (Ac 4,32).

     Benet XVI anuncià aquesta assemblea especial el 19 de setembre de l’any passat, en una reunió celebrada a Castelgandoldo amb els patriarques i els arquebisbes majors de les Església orientals unides a Roma. Estaven presents a la reunió els representants de deu ritus i acompanyaven al Sant Pare el seu secretari d’estat, cardenal Tarcisio Bertone, i el cardenal Leonardo Sandri, prefecte de la Congregació per a les Esglésies Orientals.

     Cal remarcar que aquestes Esglésies ja tenen una estructura sinodal pròpia; és a dir, una manera comunitària de prendre les decisions que afecten la vida de les seves comunitats. És el que s’anomena la “sinodalitat”, paraula que significa “fer camí junts”.

     Són molts significatives aquestes paraules que va pronunciar Benet XVI en aquesta reunió de Castelgandoldo: “Pel que fa referència a la meva persona, considero que és el meu deure particular promoure aquesta sinodalitat, tan valorada en l’eclesiologia oriental  y saludada amb agraïment pel Concili Vaticà II”. El Sant Pare va dir també que comparteix plenament l’estimació que el Vaticà II expressà envers aquestes Esglésies en el decret sobre les Esglésies Orientals, estimació que Joan Pau II va reafirmar de manera especial en l’exhortació apostòlica Orientale lumen, de l’any 1995.

     El Sant Pare indicà que l’horitzó ecumènic, en aquestes comunitats, està sovint molt vinculat a l’horitzó interreligiós i va afegir unes paraules que tenen una gran rellevància, per haver estat pronunciades per un Papa teòleg com és Benet XVI: “En aquests dos àmbits, és tota l’Església la que té necessitat de l’experiència de coexistència que les vostres Esglésies varen anar madurant durant el primer mil·lenni cristià”.

     Els fidels de les Esglésies ara reunides a Roma estan presents a Terra Santa (Israel, Palestina, Jordània), però també a Egipte, Líban, Síria, Iraq, Turquia, Armènia, Romania, Ucraïna, i a Índia. Així com també en les comunitats d’una diàspora estesa actualment a tots els continents a causa d’una forta immigració.

     Es tracta d’unes Esglésies minoritàries en els seus països, que en el curs dels segles han donat proves d’una gran fidelitat al successor de Sant Pere i han mantingut a la vegada el seu patrimoni oriental cristià. Segueixen utilitzant llengües litúrgies diverses  i senten una gran estimació envers les tradicions litúrgiques orientals.

     En els països de l’Orient Mitjà aquestes Esglésies viuen unes relacions no fàcils tant amb els seus germans cristians de les Esglésies orientals ortodoxes com amb els fidels de l’Islam. En les comunitats de la diàspora (Estats Units, Canadà, Austràlia, Brasil, etc.) viuen l’impacte de la secularització i el perill de la pèrdua de la seva pròpia identitat.

     Però  el gran problema que els angoixa és el de la pau, en especial a Terra Santa. S’han fet sovint crides a les Esglésies dels països occidentals a viure la solidaritat amb aquestes germans nostres de les Esglésies d’Orient. El Sínode que avui comença és per a tots nosaltres una invitació a viure la catolicitat de l’Església i a pregar per aquests germans cristians que viuen en situacions difícils.

 

     + Josep Àngel Saiz Meneses

     Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa