Els religiosos i les religioses en la vida de l'Església.

El proper divendres, dia 2 de febrer, celebrem la festa de la Presentació del Senyor al temple de Jerusalem, complint el que manava la Llei de Moisès sobre la presentació dels fills primogènits al Senyor. Avui el que caracteritza més la festa és la benedicció i processó de les candeles, amb la qual reafirmem la nostra fe en el que proclamà l'ancià Simeó: que aquell Infant presentat al temple era la llum i la salvació per a tots els pobles del món i la glòria del seu poble d'Israel.
 Aquest dia se celebra la Jornada de la Vida Consagrada; és a dir, el dia dedicat a reflexionar i pregar per tots els religiosos i les religioses, que han consagrat la vida al Senyor seguint els consells de pobresa, castedat i obediència i fent un gran servei a l'Església i al món.
 Molts religiosos i religioses, aquest dia, renoven la seva consagració a Déu, reafirmant el compromís de lliurament al Senyor i als seus germans i germanes. La festa de la Presentació de Jesús al temple i la vida religiosa tenen una profunda sintonia. Crist, unit per l'amor al Pare i a l'Esperit Sant, s'ofereix per complir la voluntat divina i salvar la humanitat. A semblança de Crist, el religiós ofereix també tota la seva persona i -com ens recorda el Concili Vaticà II- "pels tres consells evangèlics es dóna totalment a Déu, supremament estimat, fins al punt de ser, amb un nou i especial títol, destinat al servei i a l'honor de Déu" (LG 44).
 Tots els cristians, pel baptisme, hem mort al pecat i hem estat consagrats a Déu. El religiós, per aprofundir en aquesta vocació baptismal, amb la professió dels consells evangèlics dins l'Església, "s'allibera dels obstacles que podrien apartar-lo del fervor de la caritat i de la perfecció del culte diví, i es consagra més íntimament al servei de Déu. Aquest estat de vida imita més de prop i recorda contínuament dins l'Església aquella forma de vida que el Fill de Déu va escollir en venir al món per fer la voluntat del Pare i que va proposar als deixebles que el seguien" (LG 44).   
 Així queda explicat l'especial seguiment del Crist que comporta la vida religiosa i la raó per la qual, en la festa de la Presentació del Senyor, recordem aquells homes i dones que, entre nosaltres i en tot el món, segueixen aquest camí. Enguany, per a aquesta jornada, en el nostre país s'ha escollit aquest lema: "Vida consagrada i família. Presència de la Trinitat en la història".
 Efectivament, tant la família com la vida religiosa són dues manifestacions del Déu que és amor; són dues formes d'amor i de lliurament que generen vida. La vida religiosa és un signe de l'amor del Crist a l'Església i a tota la humanitat. En Crist, com ens recorda sovint Benet XVI i també el lema d’aquesta Jornada, Déu ha entrat en el temps, en la història humana; Déu s'ha fet home per portar els homes a la divinització, que és la plenitud més gran i la seva més alta perfecció.
 En ocasió de la Jornada de la Vida Consagrada, em plau reconèixer la gran aportació dels religiosos i les religioses a la vida de la nostra jove diòcesi, que té encara moltes necessitats de tota mena, però que també camina decididament amb el desig de complir la seva vocació i el seu servei a la societat en què està arrelada. Cal que tots valorem especialment les persones que segueixen el camí dels consells evangèlics, que tants serveis fan a la nostra societat. Preguem per ells i elles i per la continuïtat de les seves obres. Com a bisbe, vull agrair especialment la disponibilitat que trobo molt sovint en els membres dels ordes i les congregacions religiosos per tenir cura d'algunes parròquies o per fer altres serveis i portar a bon terme diverses iniciatives al servei del nostre Poble de Déu.

+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa