Aquest diumenge celebrem la solemnitat del Cos i la Sang de Crist. La Comissió Episcopal de pastoral Social de la Conferència Episcopal Espanyola ha publicat un missatge que porta aquest títol: “L’Eucaristia ens configura amb Jesús compassiu i misericordiós. En aquesta ocasió el Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia ha d’ajudar-nos a contemplar i adorar el Senyor en el sagrament de l’Eucaristia i, al mateix temps, avançar en el camí de la compassió. Un camí que Jesús recorre fins a l’extrem de donar la vida i que per a nosaltres es fa present en aquest sagrament.
Tota la vida i l’activitat de Jesús està plena del seu amor compassiu. S’acosta als qui sofreixen, alleuja el seu dolor, toca els leprosos, allibera els posseïts pel mal, els rescata de la marginació i els reintegra a la societat. Nosaltres, contemplant el misteri de l’Eucaristia i configurats per ell, hem de viure aquesta mateixa actitud el Mestre i hem de fomentar una cultura de la compassió. Recordem que el samarità de la paràbola (cf. Lc 10, 25-37) va veure el ferit i no es va apartar del camí; al contrari, s’anà acostant, fixà la mirada en l’altre, en el ferit, i posà remei a la seva situació. Nosaltres també hem de fixar la mirada en l’altre, hem d’estar atents els uns als altres. El manament de l’amor a Déu i al proïsme ens porta a prendre consciència dels altres. Des d’una mirada de fe estem cridats a viure en fraternitat, en família, i això es tradueix en justícia i solidaritat.
En la vida tots som pobres d’una manera o d’una altra i travessem dificultats i sofriments. Precisament l’experiència personal del sofriment ens ha d’ajudar a posar-nos en el lloc de l’altre, del pobre, del qui sofreix. La vivència del dolor pot ser un camí per a sortir d’un mateix i fixar la mirada en els altres. És la benaurança de la compassió: “Benaurats els qui ploren, perquè ells seran consolats (Mt 5,4). Feliços els qui saben sortir a l’encontre dels altres, commoure’s pel seu dolor i unir-se a ells en la recerca dels remeis pertinents.
És necessari que en la nostra societat tant impregnada d’individualisme i d’egoisme, es visqui la solidaritat “dels uns sobre els altres”. La pregunta de Déu a Caín: “On és el teu germà?”, és la mateixa pregunta que ha de ressonar en la nostra consciència. Caín respondrà amb una evasiva: “No ho sé. Que potser sóc el guardià del meu germà?” (Gn 4,9). No ha de ser així entre nosaltres, perquè efectivament, som guardians dels nostres germans, tots, els uns del altres. I no ho som només d’una forma genèrica i difosa, sinó que som interdependents, com a grans de blat cridats a formar un mateix pa, com a fills de Déu cridats a viure en família.
El papa Francesc ens recorda que el lloc on es podia trobar Jesús amb més facilitat era “pels camins”. I ens invita a percebre allò que el Senyor sent en el seu cor per la multitud d els persones cansades, extenuades i ferides. Ell sent compassió, tendresa, sobretot envers les persones excloses: pecadors, malalts, etc.; davant d’elles cal tenir proximitat, estar a la vora, servir-les. Per això avui l’Església està cridada a ser un oasi de misericòrdia.
Avui presidiré la celebració del Corpus Christi a la parròquia de sant esteve de la garriga. En aquesta població de la nostra diòcesi s’hi ha celebrat de forma ininterrompuda des de 1816, any de la primera referència documental que existeix. Felicitem la comunitat parroquial i la vila per aquesta efemèride i ens unim a l’adoració de Crist, present en l’Eucaristia, que ens porta a l’encontre del germà necessitat.
+ Josep Àngel Saiz Meneses Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa