Ja som al 18 de gener. Tradicionalment aquest dia comença la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, que dura fins el dia 25 de gener, festa de la Conversió de Sant Pau. Us convido a viure aquests vuit dies amb esperit ecumènic i amb una actitud de pregària. Aquest any la Setmana de la Unitat queda emmarcada entre dos diumenges. Aquesta circumstància ha d’ajudar a fer present aquesta intenció de la unitat especialment a les celebracions de la missa dels dies 18 i 25 de gener.
El Papa ens dóna exemple de sinceritat i de compromís ecumènic. En la seva recent visita a Turquia, per a visitar el patriarca ecumènic de Constantinopla, Bartomeu I, el papa Francesc ha esta molt decidit en proposar una “unitat en el respecte a la diversitat”. Això vol dir que si es pogués arribar a la plena comunió amb les Esglésies Ortodoxes d’Orient, aquesta plena comunió amb el Papa comportaria el respecte a les seves tradicions legítimes i a tot allò que constitueix el seu patrimoni religiós i espiritual.
Tot l’any, però de manera especial aquests dies, ressonen al nostre esperit les paraules de la pregària de Jesús al Cenacle: “Que tots siguin u; com vós, Pare, sou en mi i jo en vós, que ells també siguin u amb nosaltres, i que el món cregui que vós m’heu enviat”.
En el Concili Vaticà II l’Església Catòlica es va comprometre a treballar per la unitat de tots els creients en Crist “en la professió d’una sola fe, en la celebració comuna del culte i en la concòrdia fraternal de la família dels fills de Déu”. Crec que podem afirmar que l’Església després del Concili s’ha pres molt seriosament aquell compromís. Refer la plena comunió entre els cristians ha de ser, en tot cas, un do de la gràcia de Déu, un do que no obstant suposa la nostra fidelitat i el nostre esforç.
Per als actes ecumènics i per a les pregàries amb aquesta intenció que s’organitzen aquests dies, cada any es preparen uns textos. El preparen de manera conjunta el Consell Pontifici per a la promoció de la Unitat dels Cristians i la Comissió Fe i Constitució del Consell Ecumènic de les Esglésies. Tots els qui facin servir internet poden accedir a aquests textos entrant a la pàgina web del Centre Ecumènic de Catalunya o a la web “Oikumene”.
Aquests textos els preparen cada any cristians de diferents confessions d’un país. Enguany ho han fet els cristians del Brasil. El lema és un fragment de l’episodi de la dona samaritana en la seva conversa amb Jesús vora el pou de Jacob: “Jesús li diu: dóna’m de beure” (Joan 4,7).
Jesús és jueu; la dona és samaritana i s’estranya que un jueu li demani aigua. Estem davant el fet de la diversitat i, en aquest cas, de la diversitat conflictiva, perquè els jueus i els samaritans no es feien. També els cristians de diferents confessions, denominacions o esglésies hem estat malauradament molt allunyats en altres temps.
Els nostres germans del Brasil ho diuen amb paraules clares: “Quan reconeixem que tenim necessitats recíproques, es dóna la complementarietat a les nostres vides d’una manera enriquidora. ‘Dóna’m de beure?’ Ens empeny a reconèixer que les persones, les comunitats, les cultures, les religions i els diferents grups ètnics es necessiten els uns als altres”.
A les ciutats actuals solen viure-hi persones de cultures, religions i races diverses. Però l’Esperit Sant és capaç de portar els homes i les dones al reconeixement de la unitat en la diversitat, perquè ens necessitem els uns als altres.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa