Ens van tractar amb una humanitat poc corrent (19/01/2020)

Aneu mar endins 

Ens van tractar amb una humanitat poc corrent

Aquesta frase del llibre dels Fets dels Apòstols (Fets 28, 2) és el lema escollit enguany per la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians que va començar el 18 de gener i es clourà el 25 de gener, festa de la Conversió de sant Pau.

El text fa referència al quart viatge de sant Pau, quan és empresonat i enviat a Roma en vaixell per tal de ser jutjat. Aleshores una forta tempesta està a punt d’acabar amb la vida de tots els passatgers de l’embarcació. Són uns moments durs en el que es prova la valentia, el coratge i la fe de les persones. Enmig d’aquesta situació Pau es mostra confiat en el Senyor i transmet pau i serenor. Ell sap que la seva vida està en mans del Senyor i confia en la providència divina. Finalment arriba el naufragi, però aconsegueixen salvar-se tot arribant a la illa de Malta, on són rebuts amb molta hospitalitat pels habitants d’aquell indret. És aleshores quan Pau escriu aquestes paraules d’agraïment pels ajuts que reben i el tracte que tenen envers ells, poc corrent probablement en aquella època.

A propòsit d’aquest text bíblic, aquesta setmana de pregària vol remarcar d’una manera especial el sentit de la hospitalitat com una virtut necessària en el treball ecumènic. Per altra banda, se’ns recorda a la vegada que ha d’ajudar a ser generosos i solidaris amb els que passen necessitats. Les dificultats que patiren els que es trobaven en aquell vaixell probablement van ajudar a sentir-se més units per tal de treballar junts en la mateixa direcció i així poder superar aquella situació desastrosa que els abocava a la mort.

El personatge central en aquest text és se’ns dubte l’apòstol sant Pau. Ell confia en l’acció poderosa de Déu en tot moment i sosté en l’esperança a les altres persones. L’encontre amb Crist, camí de Damasc, va capgirar la seva vida i li va donar una orientació nova i definitiva. La seva vida està marcada per l’experiència espiritual intensa i profunda que transforma de manera definitiva la seva existència, deixant de ser perseguidor de l’Església i la fe cristiana per tal d’esdevenir apòstol, que proclama el Senyor Jesús al qual ell ha pogut “veure” ressuscitat. Des d’aleshores la seva vida està marcada per aquesta profunda confiança en la providència divina.

A partir d’aquesta experiència fontal ell inicia una etapa radicalment nova i definitiva en la que es dedica a anunciar l’Evangeli als gentils. Viu la veritable comunió amb els altres apòstols i s’esmerça en l’anunci de la salvació a tots els pobles. No li faltaran dificultats en la seva tasca, ni tampoc persecucions. Fundarà un gran nombre de comunitats per la Mediterrània a les que procurarà mantenir unides i en comunió amb el vincle de la caritat. El seu anunci serà sempre clar, ferm i decidit, amb veritable parresía, és a dir, amb valentia, audàcia i llibertat, amb una profunda alegria que brolla de la gràcia de Déu que l’ha alliberat del pecat i l’ha fet entrar en la vida dels fills de Déu.

En aquesta Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians demano a Déu que ens concedeixi a tots, per intercessió de sant Pau, el do de pregar intensament perquè la seva voluntat es faci realitat en nosaltres, que ens ajudi a avançar en el diàleg ecumènic que ens porta cap a la Veritat, i finalment que ens ajudi a ser veritablement hospitalaris, solidaris i propers amb els més necessitats, mostrant-los una humanitat poc corrent però que brolla de la fe en l’únic Déu.

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa

Contingut relacionat

Carta Dominical 19/01/2020