Esperança en un món sofrent (02/02/2020)

Esperança en un món sofrent 

 

            Avui, a tota l’Església, celebrem la Jornada de la Vida Consagrada. El lema d’enguany és aquest: “La vida consagrada amb Maria, esperança d’un món sofrent”. Aquestes paraules uneixen la figura de la Verge Maria, model suprem de vida consagrada, amb la virtut teologal de l’esperança, tan necessària en els nostres temps.

 

            És ben cert, Maria és la mare de l’esperança, del compliment de les promeses de Déu, de la victòria sobre el mal, de la presència de Déu, que ho omple tot per sempre. Ella ens ensenya a interpretar les vicissituds i els sofriments de la nostra vida, i ens ajuda a créixer en l’esperança, que és imprescindible en l’obra de l’evangelització. El papa Francesc en l’exhortació Evangelii Gaudium afirma en les paraules finals que: “Amb l’Esperit Sant, enmig del poble, sempre hi ha Maria. Ella reunia els deixebles per invocar-lo (Fets 1,14), i així va fer possible l’explosió missionera que es va produir per Pentecosta. Ella és la Mare de l’Església evangelitzadora i sense ella no acabem d’entendre l’esperit de la nova evangelització”.

 

            Enmig d’un món sofrent com el nostre, assetjat per no pas pocs mals i dificultats, i al mateix temps amb tants reptes davant seu, Maria es converteix en model de l’activitat evangelitzadora per a tots els cristians. Ella ens ensenya a escoltar la Paraula de Déu i creure-hi, ens guia pel camí de la fe, ens educa per a viure en l’esperança, ens prepara per a entregar del tot la nostra vida a Déu i als germans, en particular els més necessitats i els qui sofreixen. Maria és present d’una manera especial a la vora de les persones que han consagrat la seva vida a l’anunci de l’Evangeli i l’edificació de l’Església, fent present Crist i la seva Església en tants àmbits i llocs de la nostra  societat ferits pel sofriment i el dolor.

 

            En Maria hi descobrim la dinàmica de la humilitat i la tendresa, de la justícia, de contemplar i fer camí vers els altres. Ella és mestra de la pregària i del treball en la senzillesa de Natzaret, i, al mateix temps, de la diligència per a sortir d’ella mateixa i auxiliar a qui ho necessita. En ella contemplem la lloança a Déu, que derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Maria ens ensenya la dinàmica de conservar i meditar en el cor, de reconèixer  les petjades de l’Esperit de Déu en els grans  esdeveniments i en els petits detalls de cada dia, de contemplar el misteri de Déu en el món, en la història i en la vida de cada dia i de tots.

 

            Els membres de la vida consagrada són en el món testimonis eloqüents  del Déu vivent. La vida consagrada mostra clarament la primacia de Déu i dels valors evangèlics, que van més enllà d’aquest món, amb una entrega total a Déu i amb plena disponibilitat per a servir a les persones en concret i a la societat. Al mateix temps és signe de transcendència i de comunió, d’acolliment i de diàleg, de pregària i de compromís amb els més necessitats. Enmig d’un món que te tants motius per a la manca d’esperança, ells són signe d’una esperança més gran, aquella esperança que no defrauda, de Crist ressuscitat que camina al costat nostre.

 

            Una vegada més agraeixo la presència de les persones consagrades a la nostra diòcesi i el seu treball realitzat des de la comunió i la corresponsabilitat. Demano al Senyor que la mà de Maria segueixi guiant-les en el seu caminar com a testimonis de la fe, l’esperança i l’amor.

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa

Contingut relacionat

Carta dominical (02/02/2020)