El mes de setembre de 1992 vaig ser destinat a Cerdanyola com a responsable de pastoral de la Universitat Autònoma de Barcelona i com a rector de l'Església de la Mare de Déu del Roser. Allà vaig conèixer més a fons una de les tradicions religioses i populars típiques de la nostra terra, la festa del Roser de Maig, que se celebra el primer diumenge de maig.
Valeri Serra i Boldú la recull en la seva obra Llibre popular del rosari. Folklore del Roser, quan diu: "Instituïda pel Sant Pare Gregori XIII la festa del Rosari o del Roser de tot lo món lo diumenge primer d'octubre, en remembrança de la batalla de Lepant [...] quedà fixada a l'octubre la festa del Rosari per a la totalitat del món cristià, mes a Catalunya son més generals i més esplendoroses les festes del Roser de Maig. La de octubre, precepte de la Iglésia, se celebra per obligació, la de maig per devoció; la de octubre perquè és manada té dia fixat, la de maig que se'n diu lo Roser de Maig del primer diumenge i és en aquest dia que celebren la festa les que porten lo nom escaient de Roser..." (o. c. pàg. 174-175).
Aquesta celebració es remunta a l'edat mitjana. L'origen és marcadament popular i antigament havia tingut molta importància i gran ressò als nostres pobles i viles. El primer document que ho fa constar data de l'any 1419. Gràcies a aquest document sabem que el rei Alfons IV de Catalunya va passar a Valldaura les festes de Maig o del Roser i també deixa constància del fet que es tractava d'unes festes molt tradicionals i populars.
Es podrien espigolar detalls entranyables de cada generació dels catalans que ens han precedit. Detalls típics de la vida de pagesia, tan arrelada a la terra; detalls de solidaritat, anècdotes de les confraries del Roser i del veïnatge en general; detalls de pietat profunda; detalls de sana competència en les activitats recreatives i d'esbargiment que les diferents entitats organitzaven en les festes del Roser. Som i serem, i ens hem de sentir, hereus d'unes generacions que ens han precedit i que ens han deixat una vida, una fe, unes arrels, un llegat, unes tradicions que hem de continuar i actualitzar en cada moment de la nostra petita història. Per viure intensament el present, per preparar convenientment el futur, no podem oblidar el nostre passat.
Al final dels anys 80 es va construir al barri de Serraparera de Cerdanyola una església que molt encertadament va dedicar-se a la Mare de Déu del Roser. Des de bon començament, la feligresia que s'aplega al seu entorn va recuperar aquell costum antic i poètic de beneir roses i repartir-les als fidels a la sortida de la celebració de la Santa Missa. Un costum antic i bonic de molts pobles i ciutats de Catalunya i de les Illes. A Mallorca, per exemple, la pagesia tenia cura de proveir de roses que els escolans passaven a recollir per les cases amb grossos paners. Al Roser de Cerdanyola són els infants de la catequesi i de l'Esplai que cada any passen per les cases del barri felicitant les festes i demanant roses que es repartiran després de la Missa de Festa Major. D'aquesta manera, la recollida de roses és una ocasió i una activitat de convivència, de fer comunitat, de fer barri, d'ampliar relacions de veïnatge, per tal que no sigui només recuperar un costum sinó que es converteixi en un bon factor de relació i d'aglutinació social.
Des d'aquí voldria fer una crida a les nostres parròquies, als nostres pobles i ciutats a viure, a recuperar i a transmetre la nostra fe i les nostres tradicions.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa